6.12.08

Misteris literaris, veritats ocultes

Que la memòria ens traeix i que quan cites alguna cosa t'has de documentar és evident. Sovint m'ensopego amb personatges diversos que fan cites inexactes, errònies, el menyspreu de la memòria, facultat de l'ànima, en aquestes darreres èpoques, ha estat dolorós i injust. Els polítics d'avui són molt maldestres i barroers a l'hora de citar, per exemple, Espriu, Martí Pol i qui sigui. En això haurien d'aprendre dels antics, el senyor Fraga, a qui tants defectes podem atribuir, era un linx en el tema del guarniment literari precís.


El cas és que repassant uns contes de Calders m'he adonat que un d'ells al qual en ocasions he fet referència, el d'aquest genet que cerca la seva llar, no és com jo el recordava, ni el seu desenllaç és el que jo he transcrit per fer exemplificacions diverses en ocasions. Sort que els meus lectors o companys de tertúlia tampoc devien recordar-lo, o, simplement, potser no l'havien llegit.




L'esperit de Calders ja no és la primera vegada que juga amb mí. Una vegada vaig escriure un conte amb un lloro, més endavant em vaig adonar del fet que era un plagi inconscient, amb variants estranyes, d'aquell de l'escriptor que parla dels catalans pel món. Veritats ocultes, imaginari fet un garbuix, vet aquí quines coses més estranyes.
Una vegada, i potser ho recordo malament, també, perquè fa molts anys i no sé qui era l'autor de la història, van emetre per televisió un dramàtic breu en el qual un autor, quan tenia una idea, sense voler la transmetia a una altra persona que se n'aprofitava i publicava abans que ell la seva creació. Era absolutament inquietant i crec que el protagonitzava Carlos Estrada, gran actor ja traspassat que vam poder veure a la Tía Tula, per cert.



Això de les idees també m'ha passat, en alguna ocasió. He vist escrita alguna cosa que jo havia imaginat, fa ràbia, però potser tenim una estranya ànima col·lectiva que ens juga males passades.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

crec que ens ha passat a tots, jo no havia llegit 8devia ser l'ùnic) el mecanoscrit d'en Pedrolo, i quan ja tenia gairebé acabada la meva novel·la "El Darrer home" regalavem el mecanoscrit a El periódico i em vaig adonar que era practicament calcada la meva novel·la del mecanoscrit, en la base de l'argument que és la desaparició de la humanitat sencera, nomès que la deriva de la història ja va per altres viaranys.
I em passa, que rellegeixo poemes antics meus, i els redescobreixo o dit d'una altra manera, em pregunto....jo vaig escriure aixó?
i t'ho dic seriosament.

Bon cap de setmana.

Júlia ha dit...

Això que dius també m'ha passat, preguntar-me, jo he escrit això? M'ha passat amb textos bons, que em sorprenen a mi mateixa, i amb textos que ara no escriuria i que em fan fins i tot vergonya 'aliena'.

Anònim ha dit...

SI VOLEU "CASUALITATS" EL ULTIM D' AN ZAFON. SI, SI, EL DEL ANGEL. JUGANT AMB BCN.......