A casa meva, de petita, es respectava una mena de màxima educativa, que havia escoltat moltes vegades, i que provenia de la suposada saviesa existencial d'una besàvia, a qui la vida no havia tractat massa bé: que els qui havien de dir coses bones de tu i lloar-te eren els de fora, no pas els de casa.La vida, al menys la meva vida, m'ha demostrat just el contrari, amb matisos: les lloances en el nucli familiar i d'amics, si són mesurades i raonables, esdevenen molt importants, sobre tot quan ets petit i jove, i tens una gran inseguretat, ja que et basteixen una defensa important en front del món exterior. Tot és relatiu, és clar, perquè les passions i misèries del món de vegades també es donen en el sí de la família i cada casa és un món i cada persona un misteri. Sigui el que sigui, el fet és que durant anys vaig creure en allò que em deien i vaig rebutjar fer-me a mi mateixa qualsevol tipus de propagada, això que en diuen 'vendre imatge', vaja.
Quan vaig començar a publicar llibres em semblava que tot funcionaria a partir de la qualitat literària i que no em caldria fer res. Més aviat em feia una certa vergonya explicar que havia guanyat el premi de la cocacola o, més endavant, que havia publicat una novel·la. Però un dia vaig escoltar una vella peixatera del barri com deia a la dependenta: el que no es veu, no es ven i vaig recapacitar a temps. També recordo l'enyorat Terenci Moix, en una entrevista, en la qual es definia com a bon venedor, no tan sols de la seva obra sinó també de la dels seus amics i coneguts, perquè així, filosofava, bandejava una mica la possible enveja de la competència. Crec que Moix va contribuir molt, per cert, amb aquesta filosofia amical, als primers èxits de Montserrat Roig, uns llibres que no eren res de l'altre món si som objectius, però que aviat es van vendre bé.
Com que no tinc coneguts massa famosos en el sector ni en els mitjans de comunicació, i alliberada en part de la càrrega de la moral familiar que em bloquejava a l'hora de donar a conèixer el que escrivia, goso fer-me una mica de propaganda i anotar-vos els llocs on firmaré -o no- exemplars del meu llibre i on em podreu trobar demà, dia d'histèria literària tradicional, per fer la xerradeta, si més no.
9:30-10:30
Parada de l'Associació de Relataires en Català
(Rambla de Catalunya, entre Gran Via i Plaça de Catalunya)
11:00 a 12:00
Llibreria Navarro (Viriato, 45, davant de l'Estació de Sants)
12:15 a 12:45
Parada FIREX 21
(Passeig de Gràcia, cantonada València, davant del Boulevard Rosa)
13:00 a 14:00
Parada de la Cooperativa ABACUS
(Rambla Catalunya- Còrsega)
17:00 a 18:00
Parada de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec
(Plaça de la Bella Dorita, antiga Plaça del Molino)
19:00 - 20:00
Llibreria ONA
(Gran Via de les Corts Catalanes, 654)
Potser, amb tanta gresca, els horaris no seran respectats amb puntualitat anglosaxona, però, vaja, més o menys, així anirà la cosa. És el primer any que faig aquest tour encara que, de tota manera, per Sant Jordi acostumava a voltar encara més per la ciutat, la veritat.
19 comentaris:
Fas santament, jo també provinc d'aquesta mena de moral puritana que prou problemes dóna a l'autoestima. :) queda anotat, gràcies :)
ben fet, que en signis molts. Hi ha una dita de L'oliver Stone que m'agrada, diu que la diferència entre l'exit i el fracàs rau en el reconeixement, atès l'esforç és el mateix. Però el reconeixement l'has de saber vendre com deia el terenci.Tot sol no t'el donaràn...
Ja, ja... veig que totes les famílies eren tallades pel mateix patró. Com diu la Clidice és la moral puritana que portem a sobre, jo inclòs.
Intentaré passar-me per l'Ona per qüestions d'horaris laborals i familiars.
Que et vagi molt bé i endavant amb l'autopropaganda.
Per cert, felicitats pel premi Cocacola, per a mi és un mite!
que signis molt i el carrer et sigui grat!
M'has recordat un refrany: "la buena tela en el baúl se vende". Però no és cert. S'ha de treure i posar-la a lloc visible.
Sort demà, que signis molt!
Que vagi molt be la diada !!!
Una abraçada,
Feliç dia de Sant Jordi i un petó.
Clídice, em temo que l'austeritat catalana ha tingut aspectes negatius com aquest.
Francesc, la veritat és que dubto que en vengui molts, veient com està el mercat i allò que es promociona. Però bé, veure el llibre en paper i anar a xerrar amunt i avall ja compensa.
Galderich, espero que et donguis a conèixer.
Sobre la cocacola, un gran mite lligat a la meva adolescència, vaig guanyar amb una redacció en castellà sobre 'El comercio exterior español'...
Gràcies, Isabel, una abraçada!!!
Xurri, la versió que jo sabia era: el buen paño, en el arca se vende. I aleshores s'afegia '... pero también se apolilla'.
Gràcies, Jaka, bon dia per Tarragona!!!
Gràcies, Silver Blue, bon dia per a tu també!!!
Ja sabes, Julia, lo de Kavafis:
Cuando has de salir a firmar libros, lo importante es el camino. Y el tuyo recorre toda la ciudad.
Júlia,
Finalment no ha pogut ser. El festival escolar de les nenes per Sant Jordi, baixa al centre, tot col·lapsat i finalment ens hem quedat a la terrassa de la Central de Mallorca descansant d'un dia esgotador. No tant com per a tu, però força esgotador...
Ai, per deu minuts (suposo) no t'he pogut veure a Ona. Desitjo que t'hagi anat molt bé aquesta jornada maratoniana.
Pues sí, Luis, recorrí 'casi' toda la ciudad, ciertamente lo importante es el camino, en todo y casi siempre.
Hola, Pere, doncs la veritat és que amb tants escriptors famosos a la vora, pel que fa a vendes i tot això, una cosa molt modesta, però em van venir a veure amics i coneguts i m'ho vaig passar molt bé.
Publica un comentari a l'entrada