Encara que la mirabilis jalapa en català sembla que té com a nom més o menys oficial flor de nit o meravella de nit en la meva infantesa l'havia sentit anomenar sovint com a galant de nit. En castellà té també noms molt bonics com ara dondiego, don pedros, bella de noche i molts d'altres.
Quan era petita tenia jo uns oncles a Besalú, i em sembla que va ser allà on per primera vegada vaig adonar-me de la presència en abundància d'aquestes flors, que sorgien per tot arreu, a prop de les cases, de forma esplèndida. Diuen que es fan bé vora mar però aquí, a Batea, terra endins, n'he vist grans matolls, fins i tot en erms, on han nascut de forma espontània. Em fascinava que s'obrissin de nit, escampant aquesta olor suau, entendridora, que no sé si ha recollit mai cap perfumista. I em meravellaven les que són de dos colors, eren les meves preferides.
Ens queixem aquests dies de la calor, en aquells estius de la meva infantesa recordo que els grans em semblaven molt pesats, ja que es queixaven sempre del mateix tema i explicaven que mai no havien vist un estiu tan calorós com aquell, que ja no plovia i que abans feia més fred. De jove la calor, el fred, la humitat, són experiències molt relatives, amb els anys els canvis ens afecten més, perquè ens fem vells i, també, ai, perquè ens tornem més rondinaires. El sol, darrera l'església de Batea, pren, molts vespres, el mateix to que els galants de nit més acolorits i alegres. No sé si al mateix temps que he perdut vista he perdut també olfacte, però m'he d'acostar a la bonica mirabilis per tal de copsar intensament el seu perfum, cosa que abans podia percebre de forma espontània. No cauré en el parany de dir que les flors d'ara no fan tan bona olor com les d'abans, ep.
6 comentaris:
Tens raó, Júlia: res no és com abans, perquè nosaltres no som com abans.
El meu primer record d'aquesta planta és de l'Empordà. El carrer on vivia la meva tia, a Sant Pere Pescador (un atzucac on només hi havia la seva casa i una altra al davant), no estava asfaltat i tenia a banda i banda, a tocar de les dues cases, molts /Mirabilis jalapa/, que no recordo com n'hi deien. Era bonic al capvespre quan s'obrien. N'hi havia de molts colors, fins i tot de ratllats.
Figueres n'és ben plena d'aquestes flors, jo també les tinc al record...
Sí, Allau, el món canvia però nosaltres encara mes i amb data de caducitat.
Lectora, és que creixen sols, als carrers, i si se'n té cura, es fan esplèndids. A mi els ratllats són els que més m'agraden... Són 'multicolorals'.
Zel, jo crec que han estat el decorat de moltes de les nostres vides en un moment o altre.
Publica un comentari a l'entrada