M'he quedat aquests dies a casa a causa d'un refredat gripós sense etiquetar, d'aquells que abans eren normals. corrents i acceptats, en aquesta època de l'any, com ho eren, també, les gastroenteritis estivals fins que tot va esdevenir televisat i neguitejador. Com es diu vulgarment, no estic d'humor, ni tan sols per a llegir o escriure, cosa inquietant, i em pujo per les parets. Pujant pels prestatges, no pas per les parets, m'he ensopegat amb aquests Llibres de Tothom, que vaig comprar d'oferta als encants, ja fa molts anys. Crec que en tinc tres, el tercer, que era el que més m'agradava, no el trobo, de moment. És tracta de llibres adients a la convalescència. Es van publicar a principis dels seixanta, per l'Ediorial Alcides, que crec que era, si fa no fa, la mateixa Aymà, i tenien com a director Joan Oliver.
Van ser aquestes publicacions una iniciativa interessant, una mena d'almanacs amb poesies, contes, llegendes, divulgació de coneixements, humor i passatemps. Encara em sobta l'entusiasme que respiren i el munt de gent que van aplegar, d'idees, tarannà i edats molt diferents. Aquest que tinc a les mans, el primer, és de 1962, hi col·laboren, entre d'altres: Oriol Martorell, Folch i Camarasa, Sempronio, Rodoreda, Crusafont, Nicolau M. Rubió, Miquel Masriera, Maria Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Joaquim Maluquer, Baltasar Porcel, Sebastià Gasch, Maria Luz Morales (ep, Oliva, vaig bé?), Porter, Ramona Violant, Ferrater Mora, Artells, Rafael Tasis, Núria Sales, J. V. Foix, Espriu, Espinàs, Joaquim Mols, Gonçal Lloveras, Folch i Torres, Triadú, Obiols pare, Junceda, Cifré, Castanys, Escobar, Elvira Elias i molts d'altres, poetes, periodistes, narradors, metges, il·lustradors, pintors... i me'n deixo uns quants per no fer-me pesada.
La qualitat és excel·lent, així com el contingut. Jo, quan va sortir, ni me'n vaig assabentar. Va ser a finals dels setanta, em sembla, quan els vaig comprar. No sé si en van sortir molts exemplars o si tan sols van arribar a publicar-se els tres que tinc. En tot cas va ser una iniciativa magnífica, com tantes de l'època. La manca de possibilitats per entrar en temes conflictius d'actualitat se solucionava amb enginy i molts recursos culturals. Hi ha uns acudits molt innocents, per exemple, són llibres per llegir en família convencional. Hi ha una mica de tot: història, ciència, cinema, cuina, literatura, religió, moda...
De tant en tant sempre torno a fullejar aquests llibres i sempre hi trobo alguna cosa que m'havia passat per alt. Mostren un entusiasme vital, el d'aquells primers seixanta que van desvetllar tantes expectatives a casa nostra. És clar que tot just feia un any que s'havia construït el maleït mur de Berlín, que ara ja en fa vint que es va enderrocar, i que potser tot era molt més negre del que ens semblava als jovenets de l'època. També hi ha apartats amb frases cèlebres i enginyoses, com ara aquesta:
Era un home tan intel·ligent que gairebé no era bo per a res en aquest món (G.C. Lichtenberg)
17 comentaris:
la cita és bonissima Júlia, com el llibre que no coneixia pero entenc el corrent de pensament que seguia, en uns anys en que pensàvem que tot estava per fer i tot era possible que deia el poeta. Hem perdut massa llençols en la bugada del pas dels anys i frescor, hem perdut frescor!
No coneixia aquests llibres, és clar que jo, pels volts dels 60's (63) estava ocupada neixent ;) Vols dir que ara aplegaríem tant i tants bons artistes per a fer res en comú que pogués donar embranzida a la nostra cultura?
La frase genial! :) Espero que estiguis millor amb un encostipat tan poc fashion que ni té etiqueta :P Cuida't :)
Francesc, generalment sol passar així, ara mateix acabo de llegir al diari uns testimonis dels països comunistes que parlen també d'un cert desencís però que, evidentment, no tornarien enrera. Enyoren també, sobre tot, la unió i dinamisme dels anys 'de transició' amb un enemic comú contra el qual lluitar, és allò de 'contra franco...'.
Ai, que ets joveneta. Per això hem d'explicar les nostres batalletes, altrament el present no s'acaba d'entendre, encara que ningú no pot viure l'experiència d'un altre. Doncs la veritat, no ho crec pas, de fet, tot just a les portes de la democràcia ja es van comenár a esberlar totes aquelles col·laboracions inter-ideològiques, cosa que va fer desaparèixer moltes bones publicacions i que tot es politizés de forma potser excessiva en un sentit molt més 'partidista'.
Júlia,
Cuida't! I què millor per cuidar-se que aquests "Llibres per a tothom2!
Són boníssims tant pel que fa al text (amb grans col·laboradors com remarques) i bones il·lustrancions.
Els ha passat el temps perquè aquella època era una altra i els llibres anaven adreçats a la família amb articles de tot però reflecteix molt bé el pensament de l'època d'un bon sector del catalanisme resistent que creia que la llengua i el seny entrava a les llars gràcies a aquests llibres miscel·lànics.
Bona lectura i a gaudir-los!
Galderich, saps quants en van sortir? Ho he estat buscant i no ho trobo, jo en tinc tres.
Jo en recordo vagament un a casa del meu oncle que tenia una tapa vermella i negra, potser il·lustrada amb soldadets.
Ah, i cuida't molt!
Júlia, cuida't, i segueix regalant-nos cròniques tant interessants com aquesta.
Ep, aquest que dius, Allau, és el segon volum, el de 1963, també el tinc.
Gràcies, Isabel!!!
No coneixia el llibre ni la cita. Cada dia s'aprèn una cosa nova!!
M'alegro que t'hagi interessat, Albert!
Júlia,
En principi van sortir només 4 llibres del Llibre de tothom, del 1962 al 1965.
Doncs així em deu faltar el darrer, Galderich, crec que tinc els tres primers.
Em sonen, em sonen... veuré si ma mare en conserva algun!!!!
és possible que els tinguis per casa, Arareta.
Publica un comentari a l'entrada