6.11.09

Treballar mata

Acabo de llegir al diari La Vanguardia un titolar que diu, literalment: Trabajar puede ser tan perjudicial para el corazón como el tabaco. Vaja, que treballar, com feia un antic acudit és, sovint, perjudicial per a la salut. El fet és que treballar, en general, pot fer emmalaltir, fins i tot induir les persones a posar fi a la seva vida com, expliquen, ha passat a una gran empresa francesa. No entenc com aquesta mena de notícies es promocionen com a novetats, més enllà dels accidents laborals tots coneixem casos d'infarts atribuïts a tensions laborals. La literatura, el cinema, ens n'han mostrat exemples fins i tot en clau humorística, com aquells impagables Nuevos españoles,  que patien la tranformació de l'antiga empresa immobilista en una multinacional agressiva. O aquella interessant narració que és Amado amo, de Rosa Montero.


El cas és que en la meva joventut, quan la gent estava molt nerviosa a la feina, feia un cigarret per tranquil·litzar-se, cosa avui impensable i dogmàticament prohibida a la majoria de llocs que, en tot cas, es pot practicar amb grans dificultats i restriccions. Es treballa a més en llocs hermèticament tancats i sotmesos a aires condicionats i calefaccions excessives, totalment antinaturals, però això sembla que no preocupa ningú amb tal de passar fred a l'estiu i calor a l'hivern. De tota manera, tocar el tema fa que siguis lapidat pels convençuts. El senyor Carrillo, de llarga vida, gran fumador, admet sempre que el vici li ha fet suportar una vida mogudeta, amb tensions i clandestinitats perilloses. Això ho sabien molt bé els caps militars en les guerres, el tabac era repartit amb generositat. Fa uns dies vaig veure un reportatge esgarrifós sobre el final de la guerra mundial, una dona que havia estat infermera explicava com els supervivents dels camps es menjaven les cigarretes en lloc de fumar-les. 


Evidentment, no pretenc fer cap defensa del tabac, ni de bon tros. Encara que una pel·lícula com Smoking Room o l'obra de teatre Després de la pluja, van semblar exagerades en estrenar-se, avui s'han quedat curtes. Només constatar com cada dia ens venen la sopa d'all a preu d'experts sofisticats. Avui, també a La Vanguardia, s'entrevista Miguel Jara, periodista dedicat a temes mèdics que té un blog molt interessant. Accedir a moltes informacions, com ens passa avui, ens forneix inseguretat, no hi ha dogmes absoluts i tenim tendència a desitjar-los, febles com som. La llibertat fa por, ja hi ha qui va escriure sobre això fa anys. Triar costa, sempre és millor deixar les decisions als entesos, però al capdavall t'adones que els entesos són tan febles com tu mateixa. De fet, amb això de la grip i el famós vídeo de la monja Forcades, en lloc d'assolir un debat seriós i coherent sobre aquest tema i d'altres, relacionats amb la medicina actual, s'han esmerçat molts esforços en demostrar si aquesta senyora era o no prou experta en el tema. El problema sembla que són els missatgers, com sempre, o els manxaires, com passava amb el del ferrer de tall.


Sobre el treball, pot perjudicar, però també perjudica no tenir feina. I molt. Ningú no s'ha preocupat massa per tants prejubilats prematurs o per jubilats forçats per les circumstàncies que encara haurien pogut fer moltes coses, més enllà de voluntariats i cursets de casal. I ja no parlo d'aquells que necessiten una feina per sobreviure, sigui la que sigui i pels quals l'important és, tan sols, treballar. Fa uns dies era al mig d'una conversa informal, amb gent més jove que jo, on s'opinava alegrement sobre els perills de l'alimentació actual i el suposat menjar sa i natural que ingerien els antics. No ens adonem que menjar el que sigui és, ja, un privilegi, en el context de l'espècie humana. El menjar sa i natural dels meus avantpassats era insuficient i uniforme, amb grans mancances pel fet que no hi havia mitjans de transport  ni de conservació. El que hi havia era més gana, per això tot semblava molt més bo, evidentment. Fent broma amb un tema tan seriós, constatar que la vida també mata i que segurament mor més gent jubilada que no pas en actiu. Per cert, no he fumat mai, encara que m'hauria agradat saber-ne i haver esdevingut una mujer fatal amb un passat apassionant...





17 comentaris:

Galderich ha dit...

"Feina fuig, mandra no em deixis" és el mantra de la vida eterna!

Clidice ha dit...

al final el cas és sempre estar a la contra de la realitat. Jo no puc defensar el tabac doncs massa persones del meu entorn han mort per la seva causa, però el que més em rebenta és que avui dia la "salut" ens la venguin com una garantia de supervivència absurda. A ma germana que s'ha fet vegetariana estricta sempre li dic: si em diguessis que fent-me'n viuria 200 anys no en dubtaria ni un instant, però molt em temo que viuràs tu tant com jo. :) ja se sap: totes les masses piquen.

paraula de pas: phtipshi, genial! no vol dir res però m'ha fet riure :P

Júlia ha dit...

Galderich, Santa Mandra té molts devots.

Júlia ha dit...

Clídice, jo no defenso el tabac, defenso el dret a que no em vinguin amb dogmes excessius, entre l'acceptació generalitzada del tabac a tot arreu, d'abans, -i si deies el contrari eres una carca- a aquesta mena de croades actuals... He vist morir també gent que no fumava i no menjava carn, la veritat, de mala manera. En fi, que tot és relatiu, encara que potser necessitem creure en alguna cosa, ni que sigui el vegetarianisme, que, portat fins a certs extrems, gairebé es transforma en religió.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Queda clar que mata més treballar que fumar, alguna vegada s'hauria d'explicar la veritat del tabac (ho diu un exfumador) al voltant del que hi ha molta demagogia. Posats a tirar de demagogia mira France-Telecom o antigament l'Uralita, i em podria extendre. Ara per fi l'Estat ha reconegut tot i que segueix mentint que amb els fumadors guanya diners, dic mentint perque reconeix els ingressos del tabac pero resta els del cost dels fumadors, fal·lacia on les hi hagi, ja vaig demanar en un comentari de fa uns dies que els no fumadors haurien de pagar un impost per compensar l'aportació dels fumadors. Ah! i el dia que mori Carrillo (ja que l'has mencionat) tindràn la santa barra de dir: clar! com era fumador empedreït....
En resum, Senyora Júlia Jubilada viatgera, que el que ens mata són els anys, o sia la vida.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Francesc, fumis o no, estiguis gras o prim, ja sabem com s'acaba la peli.

Sobre els materials de construcció, una altra història molt negra...

La demagògia m'exaspera, sobre tot quan me la vesteixen de ciència beneïda pels experts.

Això ja ho van dir de Paul Newman, que tenia més de vuitanta anys: era fumador.

miquel ha dit...

No parlaré sobre el tabac perquè encara (remarco encara) sóc fumador i per tant sospitós d'excessiva subjectivitat, però comparteixo el que dius.
Agafant el fil de la lectura del diari, a "La contra" d'avui, que ja has llegit, es parla del que ja sabem de manera general: malaties que no ho són per donar medicaments sovint amb efectes secundaris perillosos i,s ense especificar. 104.000 productes tòxics que voltemn per l'aire fins que se'ns fiquen al cos;, nens que naixen amb entre 40 i 60 productes tòxics heredats de les mares; verdures plenes de pesticides, perfums, productes de neteja, pintures...Còctels de toxicitat per donar i per vendre, però únicament campanyes molt concretes en contra d'algun producte per distreure el personal. En fi, les mentides de sempre per exageració, negligència, omissió... Però a viure que són dos dies, actualment potser tres.

La veritat és que alguns treballadors, pocs, tenen tendència a l'escurçament de la vida quan es jubilen, no saben què fer i i aquest no viure és un camí cap a la mort.

Em fumo un cigarret i vaig a fer el dinar em sembla que amb pocs productes tòxics, no ho sé.

(la paraula d'avui és hopsyum, és a dir, més o menys, opi)

Deric ha dit...

segur, segur que ho ha més gent jubilada que mor que no pas activa!
;)

Júlia ha dit...

Pere, jo mai he estat fumadora pel motiu que no em va agradar la cosa, de jove m'hauria agradat fumar per fer la 'mujer fatal' però res de res, m'agafava tos. El que m'inquieta és que, de la mateixa manera que abans no podies ni protestar de la fumera i que a tot arreu es fumava i que semblaves una estreta si no ho feies ara s'hagi girat la truita fins a la furibunda croada antitabac que em fa agafar ganes de fumar perquè tinc un costat adolescent que m'empeny a portar la contrària. Sempre hem de fer-ho així? A una avinguda que es deia Marques de Comillas li han de posar Ferrer Guardia? No hi ha opcions moderades, a aquest món????

Júlia ha dit...

Deric, aquest tema em comença a preocupar...

M. Antònia ha dit...

Sobre el tabac, crec que són dolents els aditius que li afegeixen, Jo fumava poc i m'agradava, vaig deixar de fer-ho perquè ens van apujar molt els impostos, com una rebelió callada. Sobre la grip, no interessa aclarir res, "a rio revuelto ganancia de pescadores".
El treball, ja tens raó en el què dius, i també en el menjar. Fa uns anys que l'edat de vida s'ha allargat, es viu amb més salut. Hi ha molt que estudiar, parlar... Sabem molt poc de tot.

Júlia ha dit...

És això, Maria Antònia, que sabem molt poc de tot, fins i tot els qui en saben en saben poc. Tot és un misteri. Contenta de veure't per aquí.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, si el fum del tabac et causés conjuntivitis i irritació de gola com a mi (també m'ho causen els perfums, els esprais, el lleixiu, i altres coses), potser opinaries de manera diferent. En més d'una ocasió he hagut de demanar que em canviessin d'habitació d'hotel perquè segurament els hostes anteriors eren fumadors i només entrar ja hi he notat la picor al coll (demano habitació de no fumadors, però no sempre em fan cas).

El problema amb el tabac és que quan el fumador o fumadora fa valer la seva llibertat està envaint la de les persones que són prop d'ell o d'ella. I això passa a qualsevol lloc, ja sigui dins d'un bar o quan algú a la parada de l'autobús o davant del semàfor vermell fuma i el fum va cap a altres persones.

Si fessin unes màquines de fumar amb una campana acoblada on anés a parar el fum, no m'importaria que hi hagués gent fumant al meu voltant. (I si la campana fos de vidre, en veure el color que prenia potser hi hauria qui es decidiria a deixar de fumar.) Ara per ara, però, estar-me una estona en un ambient on es fuma em causa molèsties físiques i la roba i el cabell se m'impregna de la pudor --potser per als fumadors sigui aroma, però per a mi és pudor-- del fum del tabac.

Aquí, ens van fer una llei del tabac descafeïnada que fa que ara en els bars de fumadors --la majoria-- es fumi més que mai perquè la gent aprofita quan va a fer el cafè per carregar-se de la nicotina que els cal fins a la següent pausa.

Pel que fa a la monja Forcades em sento al·ludida quan dius qque "s'han esmerçat molts esforços en demostrar si aquesta senyora era o no prou experta en el tema." Jo n'he parlat en el meu bloc i he fet referència a la seva formació perquè ella és la primera que comença presentant-se com a metge i amb un doctorat en salut pública, com si volgués recolzar les seves afirmacions en el principi d'autoritat. Forcades no exerceix la medicina i la seva tesi doctoral va tractar sobre la introducció de les anomenades medicines alternatives en el currículum de les facultats de medicina. Què té a veure això amb l'epidemiologia o la microbiologia, que són les principals especialitats relacionades amb les epidèmies de malalties infeccioses? I per què creu més la gent el que diu Forcades que el que diuen persones que sí que treballen en epidemiologia, com ara Antoni Trilla, que ha desmuntat els arguments de la Forcades de manera raonada? És que el principi d'autoritat només serveix per a ella? O potser perquè se suposa que una monja no ha de dir mentides?

(Disculpa la llargada del comentari.)

Júlia ha dit...

Lectora, aquest tema dóna per a molt, tant en un cas com en l'altre no crec que es pugui fer grups de partidaris i no partidaris. En el cas del tabac, precisament jo l'he patit fins a extrems que avui espantarien, no he fumat mai i quan era jove era un ús social admés a tot arreu, si els fumados passius rebessim tant d'impacte com ens anuncien tots els d'aquella generació seríem morts, ja. Ara hem anat, com en tantes coses, a l'altre extrem. El que em sobta és que s'hagi culpat tant el tabac -més aviat els fumadors- en un món on tantes altres coses perjudiquen alegrement la nostra salut. A mi em perjudiquen força els aires condicionats, els he de suportar per tot arreu, per sort a les escoles encara no n'han posat i, a més, m'he jubilat. He baixat de l'autobús de vegades i he hagut d'anar a peu a causa d'aquests aires que hem d'aguantar de forma excessiva a tot arreu, opbligatoris, i que crec que amb el temps hauran produït molts prejudicis en la salut, és un exemple, te'n podria posar molts d'altres.

Sobre Forcades, és que la qüestió per a mi no es troba en el missatger, sinó en el missatge. Per què s'ha parlat tant i tant d'aquesta grip? Per què s'ha parlat tant de les vacunacions? Com és que un dia sí i un altre també sorgeix una epidèmia que després desapareix, com la de les vaques boges, la grip aviar i d'altres? Què se n'ha fet d'aquelles imatges de Mèxic amb tothom amb mascareta? Un altra cas va ser el de la famosa vacuna del papiloma, per exemple. La prevenció contra la medicina actual ve del fet que sabem que de vegades els medicaments han perjudicat més que la malaltia. La gent normaleta, del carrer, no tenim elements de judici per saber si algú és o no expert, també al llarg de la vida he escoltat experts dir molts disbarats, que amb els anys s'han demostrat erronis i també he vist esdevenir certes coses que ningú creia, en molts camps. Al capdavall tots ens fíem una mica de la intuïció.

En el camp educatiu, per exemple, els experts poques vegades són aquells que es troben el el 'camp de batalla', malauradament.

El problema és que la medicina d'avui, que no dubto que sigui bona i científica, ha perdut molta humanitat pel camí. Forcades no s'ha fet famosa amb el tema de la grip, havia parlat de moltes altres coses. No sóc creient i m'és igual que sigui monja o no, més aviat em molesta, però he escoltat altres veus de metges dient el mateix, encara que potser amb menys carisma. No m'agrada, per exemple, que s'entri segons com en criteris morals o espirituals. Però l'alarmisme que des dels mitjans ens amollen sobre tot tipus de malalties darrerament, amb la connivència o silenci de la classe mèdica és inquietant. Per altra banda sabem com les gasten els laboratoris, i com saben untar una part de metges amb regals més o menys encoberts.

La gent normal creu més a Forcades que a d'altres perquè té carisma, contra això no s'hi pot fer res i, per cert, és un dels aspectes del tema que em desplau, però té molt de pes en tots els camps, el carisma, sobre tot en el polític, ens agradi o no.

Si en lloc de desqualificar el missatger algú es dediqués a rebatre'l amb carisma i de forma desacomplexada la cosa seria millor, no sé si m'explico.

Evidentment, si Forcades participa en aquest congrés esotèric n'estaré en contra i tampoc no estic d'acord amb tots els seus plantejaments, que digui que és metge, ni que sigui de medicina general, ho trobo bé, si jo parlés d'educació també diria que sóc mestra.

Forcades s'ha fet famosa amb això de la grip, però havia parlat de moltes coses relacionades amb temes mèdics ja, ho pots veure en l'entrevista que li va fer Barberà fa molt de temps, no era una desconeguda per a la gent. No sé si amb les seves altres opinions tampoc no hi estàs d'acord, en general parla de l'excessiva medicalització, que crec que és un tema prou actual com perquè la societat s'hi senti interessada.

Júlia ha dit...

Per exemple, menciones el lleixiu, fa anys es va intentar tímidament reduir-ne el consum, sense èxit, però no hem patit una croada anti-lleixiu. Fa uns dies vaig ser a un alberg on tot el dia tiraven un d'aquests ambientadors horribles, ja deu estar programat, alguna altra persona i jo mateixa no podíem ni tan sols dormir bé, allà. Però, curiosament, d'això no et pots queixar ni escolto massa veus en contra de tant de producte químic per a les neteges excessives del nostre temps. Ara patirem l'excés de calefacció i qualsevol diu res.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, jo també he hagut de baixar més d'una vegada de l'autobús o sortir d'un local per culpa de l'aire condicionat i en sóc contrària. (Entre d'altres coses, tinc un problema de sensibilitat que fa que el fred em provoqui dolor muscular i a les articulacions.) I no només en sóc contrària pels aspectes relacionats amb la salut; també per la despesa d'energia que representa. Hi ha gent que ja ha oblidat que les finestres, a més de servir per mirar-hi a través dels vidres, es poden obrir i ventilar i refrescar l'ambient amb els corrents adequats.

Pel que fa a l'excés de medicació de què parles, hi estic d'acord, però és un peix que es mossega la cua. Hi ha gent que quan va al metge, si no li recepta alguna cosa --i si pot ser, que sigui un medicament car, especialment si el cobreix la seguretat social-- no en surt satisfeta.

A mi, que segurament tinc alguns anys més que tu, em sembla que, a grans trets, l'atenció mèdica en el servei públic de salut ha millorat molt, especialment pel que fa a malalties cròniques. De tota manera, encara hi ha moltes coses pendents.

Ho deixo ja, perquè sobre la salut es podrien fer molts debats i mai no s'arribaria a un acord.

Júlia ha dit...

Sí, lectora, però no veig declaracions mèdiques serioses en contra d'aquests sistemes de refrigeració, la veritat. Sembla que hi ha temes que no es poden tocar, en comparació amb el del tabac, en el qual no vull insistir. En això dels edificis tenen també culpa els arquitectes fashion, que obliden sistemes antics de construcció que aïllaven de forma natural.

Sobre la gent que demana medicaments, això no em serveix, els metges no han de receptar per satisfer els clients, sinó perquè cal o no cal. Jo vaig tenir un pediatra jove pels meus fills que receptava molts pocs medicaments, explicava bé el tema i la gent el tenia molt ben considerat, era una meravella.

El sistema de salut ha millorat moltíssim, com l'escolar, però crec que s'ha perdut humanitat en el sentit que explico dels metges de medicina general d'abans, que coneixien la família, venien a casa sovint i tot això, potser no en sabien massa, però tenien molta experiència i donaven seguretat. El que ha passat amb la medicina està passant també en el sistema educatiu, massa especialistes fan disminuir les hores amb els tutors, amb els 'mestres' de tota la vida.

Vaja, és la meva opinió.