Hi ha a Madrid una exposició, a l'Academia de Artes de San Fernado, al carrer d'Alcalà, sobre Maruja Mallo. Maruja Mallo, que va morir el 1995, es, encara, em sembla, una gran desconeguda per a molta gent. Però va ser una part molt important de tota aquella generació d'intel·lectuals i artistes del temps de la guerra, compromesa amb la República es va exiliar i va retornar a Espanya el 1965. Com en tants altres casos, el fet de ser dona crec que l'ha relegat durant anys a un estrany paper secundari, quan jo la trobo al nivell d'un Dalí i de molts altres pintors contemporanis seus, molt més coneguts.
A la seva terra natal, Galícia i, en concret, al poble on va néixer, Vivero, s'està construint un museu dedicat a aquesta artista, tant del seu temps, tan immensa i polifacètica. Un museu crec que compartit amb l'escultor Cristino Mallo. La vida d'aquesta dona és apassionant, no cal que l'expliqui ja que a la wikipèdia podeu trobar molta informació. Va viure els darrers deu anys en una residència d'avis madrilenya i va rebre diferents homenatges i reconeixements. Malgrat això crec que la seva obra no té encara el ressò que mereix. A veure si els senyors de les caixes ens munten alguna exposició per Barcelona sobre aquesta pintora...
Parlant d'exposicions, és molt interessant la de la Pedrera sobre Fortuny Madrazo, gosaria dir que un altre desconegut per a nosaltres fins ara, malgrat el museu venecià i el molt que hem sentit parlar del seu pare, per cert.
Parlant d'exposicions, és molt interessant la de la Pedrera sobre Fortuny Madrazo, gosaria dir que un altre desconegut per a nosaltres fins ara, malgrat el museu venecià i el molt que hem sentit parlar del seu pare, per cert.
5 comentaris:
jo sóc un dels que no en sabia res d'ella. Era dona i això era i és encara a dia d'avui un hàndicap, o és que si Dali, Picasso o Miró haguessin estat dones haurien tingut el ressó que han tingut. No! ja sabem, que no.
I això, Francesc, que no va ser pas una dona tímida, va alternar amb el bo i millor de l'època, Lorca, Eluard i molts altres la van lloar, va tenir amors més o menys intensos amb gent com Alberti, Miguel Hernández i els que no sabem i va viure fins fa quatre dies. té una vida de pel·lícula o sèrie de televisió. De fet alguns reconeixements importants va tenir però la difusió de l'obra crec que encara no ha estat la suficient.
...precisament de vegades em queixo del poc reconeixement de la pintora no-avantguardista però en aquest cas és una pintora ben 'moderna'.
No la conec, però no conec tots els pintors. Al ser d'aquí no li han fet cas, si fos estrangera seria diferent. Sempre igual. Mai valen res els nostres artistes. En una entrevista a un editor de llibres d'història estranger, al dir-li que no posava cap espanyol va contestar que si ho demanava als museus de París o Londres, li enviaven gratuit i amb la resolució que volgues el quadre que volgues, aquí havia d'omplir papers de permisos i pagar.
Efectivament, Maria Antònia, aquí et cobren per tot, i força, sovint hem hagut de renunciar a posar més fotografies a les nostres modestes publicacions de barri per aquest motiu, a més de la gran burocràcia que hi ha.
Espero que no em cobrin per haver penjat aquestes imatges, de moment si estant per la xarxa ningú no diu res però tot arribarà...
Publica un comentari a l'entrada