Començar de bell nou o recomençar, només només és adjectivar la substantivitat del verb. Començar: vet aquí la potència conceptual. Preciós el poema, Júlia. "Otrosí": m'encanta el subtítol de "La Panxa del Bou": "La casa petita del Patufetisme".(No podria ser altrament per a un Xiruquero-kumbaià i barretinaire).
M'encanta el darrer vers, Júlia. I a més et diré el perquè. El primer apunt del meu bloc, (25/6/07), es deia (i diu) "Jugant al cementiri". Els diccionaris com a cementiris de paraules amb algú que hi juga, com els nens del teu vers. Veus com cada lector crea la comprensió del text...
M'agrada l'aura poètica que desperta la primavera. I és que no ens podem resistir a la bellesa que neix. Així nosaltres, florir de nou. Així tu, Júlia poeta.
16 comentaris:
Li atorgues a l'abril
la llum de les paraules...
Isabel
Ha florit calabrauixa
entre el silenci eixarreït dels camps.
Sota el sostre, esquitxat de lluminàries,
de la gran catedral de l'infinit,
un orgue restaurat torna a la vida.
Res no serà com era. Tot comença "de vell nou".
Damunt les tombes, uns infants juguen.
No quedaria millor així? compte! nmés és una suggerència, la veritat és que el poema m'agrada molt.
"La gran categral de l'infinit". Molt bonic!
Quan he llegit el poema, he pensat el mateix que en F.Puigcarbó, hi falta un "de nou" al tot comença. Tot torna a començar... Preciós! :D
Gràcies, Isabel.
Gràcies, Ferran!!!
Francesc, fa molt temps que tinc aquest poema escrit així que el deixo com està, no la toquéis ya más, que así es la rosa...
Gràcies, Nur. És que no sé si és de bell nou o que comença de veritat, ai, el tema ens portaria molt lluny.
Començar de bell nou o recomençar, només només és adjectivar la substantivitat del verb. Començar: vet aquí la potència conceptual.
Preciós el poema, Júlia.
"Otrosí": m'encanta el subtítol de "La Panxa del Bou": "La casa petita del Patufetisme".(No podria ser altrament per a un Xiruquero-kumbaià i barretinaire).
Gràcies Xiruquero!!!!
M'encanta el darrer vers, Júlia. I a més et diré el perquè. El primer apunt del meu bloc, (25/6/07), es deia (i diu) "Jugant al cementiri". Els diccionaris com a cementiris de paraules amb algú que hi juga, com els nens del teu vers. Veus com cada lector crea la comprensió del text...
Caram, Puigmalet, quina casualitat. Gràcies pel comentari!!!
Suggerent, profubd i molt bonic!!!
Gràcies, Mireia!!!
M'agrada l'aura poètica que desperta la primavera. I és que no ens podem resistir a la bellesa que neix.
Així nosaltres, florir de nou.
Així tu, Júlia poeta.
Gràcies, Olga.
Publica un comentari a l'entrada