Aquest dissabte, dia 12, es tancarà per al trànsit un bon tram de Paral·lel, en una festa promoguda per la Fundació El Molino, decidida a promocionar l'avinguda i revifar-la. La festassa s'ha fet coincidir aquest any amb la Mostra d'Entitats del Poble-sec i durarà tot el dia, des de les 11 del matí fins la matinada de diumenge.
Per no repetir informacions i meditacions que he penjat en el meu altre blog us remeto al meu Balcó al Poble-sec. Hi ha diversitat d'opinions sobre el tema de la festa i de la revifalla prevista de l'indret. En tot cas, a nivell personal, crec que val més que les coses es moguin que no pas que morin d'inanició. Si no sabeu què fer dissabte, ja ho sabeu, hi haurà nou escenaris i moltes actuacions i activitats diverses, ben bé allò que abans en deien variedades.
Els anys 2006 i 2007, amarada de nostàlgia pels bons temps paralelus del passat, vaig endegar un blog de curta durada, Memòries d'una vedette a l'atur, en el qual desenvolupava la meva fantasia professional i personal d'haver estat vedette de veritat. Recupero un poema per musicar d'aquella època, en el qual em planyia de la decadència del meu recer artístic després de les darreres represeses populars. Ara que tot torna a començar vull recordar aquells tristos sentiments d'aleshores:
A la porta del Molino venen tabaco barat,
Ja no hi veig les cues llargues que feien els jubilats,
La placeta resta fosca, els llumets s’han apagat,
En runes i plens de pena resten els seus reservats
I tan sols a dins hi viuen dues dotzenes de gats.
Ai Molino, Molino, Molino,
Paralelu de la meva joventut,
Barri Xino,
On hi vaig deixar escampada l’alegria i la virtut...
I també està que cau
El pobre teiatru Arnau.
Tot, tot, tot, ha passat.
Com un vent arrauxat,
Ha crescut la ciutat
I tot, tot, ha canviat.
A la ciutat dels fatxendes els pobres hi són de més,
Les vedettes ja no ballen, només ballen els calés,
Ja no hi ha vells anarquistes, ja no hi ha gairebé res,
Ningú no coneix la història d’aquells anys de foc encès,
Quan tot estava prohibit i tot estava permès.
Ai Molino, Molino, Molino,
Paralelu de la meva joventut,
Barri Xino,
On hi vaig deixar escampada l’alegria i la virtut...
I també està que cau
El pobre teiatru Arnau.
Tot, tot, tot, ha passat.
Com un vent arrauxat,
Ha crescut la ciutat
I tot, tot, ha canviat.
Xim-pum (orquestra i coros)
10 comentaris:
Doncs, bona festa! Crec que posar la casa maca i celebrar-ho sempre és positiu.
Bona festa! que prou falta li fa al Paral·lel revifar-se.
Gràcies, Teresa!!!
DONCS SÍ, Francesc, encara que de vegades fa una mica de por, mira què ha passat amb el turisme i les bicis, tot comença bé, fa il·lusió, i acaba morint d'èxit o amb l'excés més xaró.
No m'ho perdré pas!
Avui, és a dir, ahir, m'he passat per la teva festa. Quina gentada!
Faràs ben fet, Marta!!!
Ep, Pere, no em vas venir a veure! Vaig ser tot el dia a la paradeta de cerhisec!!!
Em va aclaparar el Bollywood, o com es digui :-)
Ep, jo era a prop d'un dels escenaris amb bolibut, el del barri, Pere. Com que hi vaig ser tot lo dia vaig veure estones aclaparadores i d'altres de tranquil·les i moderades. Va ser un gran dia malgrat els excessos multitudinaris habituals.
Publica un comentari a l'entrada