Aspiracions culturals: Vull una Plèiade catalana, ja!!!!

En alguna ocasió en què havíem anar a visitar uns parents francesos del sud, d'origen espanyol, com és habitual per aquelles contrades, em meravellaven uns llibrets molt ben enquadernats que aplegaven el bo i millor de la literatura del país veí i fins i tot de més enllà, als quals estaven suscrits. Eren i són els llibres de la Bibliothèque de la Plèiade, de Gallimard.

En les aspiracions culturals dels lletraferits diversos no-francesos ha existit sempre l'aspiració de comptar amb una biblioteca semblant que reunís el bo i millor de cada casa. Els intents fets en català han propiciat edicions que avui semblen miraculoses, com les de l'Editorial Selecta amb la Biblioteca Perenne, per exemple. Una perennitat, per cert, que avui, amb sort, només podem recuperar en les llibreries de vell i encara gràcies.

Un bon intent de recull d'obres i autors clàssics va ser la MOLC, però també ha tingut una vida una mica estranya, amb reedicions parcials i amb reconversions estètiques diverses que li han fet perdre unitat. Molts grans esforços personals fets en el món  cultural català han estat gairebé miraculosos i mereixien un futur millor. El fet és que hi ha molts llibres que no es troben i encara que cercant en biblioteques amb paciència militant pots anar-ne aconseguint molts, no hi ha a totes les biblioteques populars un fons coherent ni complet de clàssics catalans (ni de clàssics en general) a l'abast. Això sí, és possible trobar-hi moltes novetats acabades, més o menys, de publicar, cosa que també em sembla excessiva, la veritat.

T'adones dels problemes quan t'hi trobes, m'ha passat darrerament en cercar llibres determinats de poesia, algunes obres de Pedrolo i, ahir mateix, de Benguerel, pel fet que el darrer enigma del blog Jugant amb Barcelona m'hi va fer pensar i volia revisar alguns títols d'aquest autor. És clar que Benguerel té una  biblioteca dedicada a Barcelona, amb tot el seu fons, però que a les dues més properes a casa no hi trobés ni tan sols El testament em va fer una mica d'angúnia. I que dels cent i pico de Pedrolo tan sols me n'ensopegués un parell, també.

No és cap consol, però la literatura castellana té un problema semblant, pel que sembla, i cercant informació sobre el tema he trobat  aquesta crida de Muñoz Molina de fa uns anys, sobre la necessitat d'una Pléiade hispànica.

Corren mals temps per a la cultura i la cultureta, tot és de consum immediat i avui, em temo, poca gent tindria ganes de suscriure's seriosament a una col·lecció en català o castellà que aplegués grans clàssics, per aspectes infraestructals més que no pas de diners. Quan érem pobres aquelles col·leccions eren a l'abast de poca gent, avui tenim problemes d'espai i de temps, sobretot. Ja que, seríem capaços de llegir-nos amb constància ni tan sols un deu per cent dels possibles volums d'aquestes hipotètiques col·leccions? L'Editorial Selecta va ser abduïda per un gran grup i aquí ens falta molta rauxa apassionada per arribar a ser gallimardesos. Em temo, a més, que la qüestió generaria grans discusions sobre qui hi hauria de ser o qui hauria de ser condemnat a l'ostracisme, perquè el tremp espalviador i la necessitat gasiva de supervivència, així com el pes de les tendències i les capelletes diverses, han acabat per malmetre la nostra generositat literària integradora.


Les Plèiades mitològiques, per cert, van tenir un final estelar, això sí, però van esdevenir inabastables per als mortals.