Tragèdies properes: Raimon Casellas i la nostra història

Gran part de les tumultoses accions humanes que referesch en aquest llibre, així com d'altres que tal volta referiré més endavant, jo mateix les he presenciades, y adhuch en algunes m'hi he trobat mesclat. No les descrich, emperò, circumstanciadament y punt per punt, tals com deuríen passar, sinó de la manera més o menys transfigurada que les ha vistes el meu esperit y ab l'emoció més o menys forta que les ha sentides el meu cor, ben somogut devegades. Perquè caldrà que us confessi que, tot y blasmantlos en certes ocasions, quasi sempre m'han corprès els moviments tempestosos de les turbes, com ens corprèn ab son grandiós espectacle la tempesta, ab tot y les malvestats que fa. (...)

Per lo comú són actituts violentes, resolucions extremades, formes tumultoses, les que triomfen en la munió, encar que en ella s'hi comptin homes entenimentats, correctes per habitut, enlairats per l'estament. Així com, en un toll remenat, el pòsit puja enamunt y -enterboleix la claretat de l'aigua; així, en la bullida de les multituts, tant si són plebeyes com patricies, tant si són rústegues com urbanes, rebrollen baixes passions que confonen la conciencia y entelen la llum del seny (...) 

Raimon Casellas 'Les Multituds', proemi (fragment)

L'altre dia, en el post on comentava l'estrany i lamentable comportament de les masses humanes en determinades circumstàncies, fent referència als fets d'Alemanya, Galderich em va mencionar Raimon Casellas i les seves Multituds. Com que fa temps que volia parlar d'aquest autor, aprofito el record i la referència per fer-ho avui, sense haver d'esperar al centenari de la seva tràgica mort, pel mes de novembre.

He pogut trobar poques referències a la vida personal de l'autor. N'hi ha moltes, això sí, sobre la seva magnífica tasca de crític d'art i sobre la seva breu obra literària. Bàsicament, el gruix principal la formen la novel·la Els sots feréstecs i les narracions recollides a Les Multituds. Vaig conèixer l'existència de Casellas i la de molts autors d'abans de la guerra gràcies a les classes de Salvat, a la universitat de principis dels setanta. No havíem tingut accés a la gran majoria d'autors catalans d'abans de la guerra, llevat d'algunes figures com Verdaguer o Maragall. Em temo, però, que malgrat el fet que avui Els sots feréstecs és un llibre de lectura obligada a secundària (crec) poca cosa se sap encara d'aquell món de finals del XIX i primers del XX, en profunditat. 

S'han fet moltes lectures simbòliques i modernistes de l'obra de Casellas, però malgrat la recreació i utilització de la realitat, era de la mateixa realitat d'on ell va treure els seus materials. Una realitat dura i aspra, molt allunyada de la idealització del món rural i que ensopegava també, en l'època, amb la incomprensió dels intel·lectuals i burgesos davant d'una pobresa material i espiritual que no tenia més remei que sobreviure com podia. 

La nostàlgia d'aquell món del Modernisme i el Noucentisme de vegades fa que ens oblidem de les grans tensions que es conformaven en la nostra petita pàtria, emergent però lligada a sectors molt benestants, religiosos, profundament conservadors. L'herència de la generació anterior, on hi podem trobar visionaris socialistes com Monturiol o Abdó Terrades, havia quedat abaltida per les circumstàncies polítiques i socials. Casellas va ser una víctima més del context, va deixar La Vanguardia per catalanisme i va anar a parar, amb càrrec directiu, a La Veu de Catalunya, on va patir força a causa de les tensions amb Prat de la Riba i amb Puig i Cadafalch. La por a veure's marginat, en un moment en el qual el Noucentisme era la modernitat i el Modernisme l'antigor, imagino que ja va tenir un pes en el seu estat depressiu. També els fets de la Setmana Tràgica van trasbalsar aquella societat de senyors del Liceu amb bones intencions, i Casellas va rebre un atac per error, que no el va afectar físicament però que va acabar d'enfonsar-lo, Tot plegat el va afectar fins al punt de fer-lo viatjar fins a Sant Joan de les Abadesses i llençar-se, en aquella població, a la via del tren, el dia dos de novembre de 1910. 

Les publicacions de l'època van ser molt discretes amb el tràgic final poc explicat de l'escriptor i crític, encara que va tenir més endavant uns funerals multitudinaris. Si el suicidi encara provoca avui moltes reticències, no cal ni pensar com s'entomava en aquella època, quan era un pecat mortal irreversible. L'excessiva lucidesa de vegades provoca aquesta mena d'efectes tràgics. Existeixen diferents estudis sobre Casellas, Jordi Castellanos , expert en l'època, va realitzar la seva tesi doctoral sobre l'autor i el Modernisme. També existeixen diferents rutes literàries, d'aquestes que avui tenen tant d'èxit, a l'entorn del món de ficció de Raimon Casellas. Costa, avui, de reconèixer en els bells indrets de Monmany i Puiggraciós l'univers infernal, salvatge i bàrbar contra el qual intenta, en debades, lluitar mossèn Llàtzer. La natura, com en el cas de Solitud, no acull la puresa que cerca Manelic, sinó la foscor i la ignorància, la misèria, en definitiva. 

Sovint caiem  avui també en el parany d'intentar canviar el món amb bones i estètiques intencions, però les coses són molt més complicades del que ens agradaria. En el fons, la mirada dels intel·lectuals d'aquella època era plena de prejudicis elitistes, com en el cas de la mateixa Pardo Bazán quan descriu la societat rural gallega. El drama de Verdaguer també forma part d'aquesta incomprensió del mal i de la ignorància, de la misèria, en definitiva, per part d'una intel·lectualitat burgesa o depenent de la burgesia, incapaç d'entrar a fons en les arrels dels problemes.