No vaig fer el cim, ni el faré mai

Sembla que fa molta il·lusió col·lectiva recordar triomfs esportius emblemàtics, subvencionats per entitats de crèdit que, és clar, han de mostrar la seva bandera a l'ombra de la senyera, i assolits gràcies a la participació de persones sovint anònimes, com en el cas dels alpinistes són els sherpes, per exemple.

Allò de hem fet el cim s'ha convertit en una frase feta habitual en les converses serioses i també en les iròniques i en broma, com aquell ja sóc aquí del senyor Tarradellas, rebut amb un entusiasme que ens hauria de fer meditar molt en com i de quina manera s'escriu la història.

Els triomfs esportius nacionals sembla que ens pertanyin però, en realitat, pertanyen als seus protagonistes i, encara més, a aquells que els paguen. Un altre dels alpinistes triomfadors, mort pocs anys després fent la mateixa activitat, va encendre una cigarreta en el moment culminant. D'aquella cigarreta, és clar, no en queden testimonis gràfics, al menys públics, que avui serien censurats de forma contundent, ja que hem substituït els pecats antics de la carn pels pecats en contra d'aquesta salut tan magnificada. Si hagués mort vell a causa del tabac l'haurien bescantat, morir jove en acte de servei et transforma en un heroi.

Els triomfs esportius són molt més coneguts i sacralitzats que no pas els intel·lectuals. El futbol és el paradigma de les nostres dèries i fins i tot gosaria afirmar que el Barça actual té molt a veure amb l'increment independentista que, aparentment, ens agombola. No és estrany que el seu expresident s'hagi passat a la política convencional.

Com en el cas dels premis olímpics, només coneixem els qui arriben dalt del cim més conegut. La resta, com en tots els camps, conforma diverses capes de secundaris d'elit i de no tanta elit. L'excursionisme tranquil i relaxat no proporciona triomfs visibles, per això s'han endegat les marxes, les curses, ni que sigui a nivell de centre excursionista de poble. Ja no caminem, passegem ni anem d'excursió al Figaró o a Montserrat, fem treking amb bastonets i d'altres estris decatlonians, que, cal dir-ho, estan bé de preu i a l'abast de la majoria.

Sembla que anima molt l'esperit col·lectiu contemplar els triomfs dels nostres ni que sigui jugant amb els -suposadament- contraris. Per no parlar d'aquestes natacions sincronitzades on noies que han de ser, forçosament, joves, boniques i primes es mouen com autòmates o robots o dels ciclistes, un col·lectiu amb un nombre important de suïcidis, suant la cansalada en unes proves cada cop més inhumanes. No es parla massa dels molts i molts problemes que pateix tanta gent jove per haver iniciat i practicat esports de forma exagerada, ni dels fracassos, les lesions, els desenganys d'aquells que en el darrer moment van perdre la marca. Quan es va endegar l'especialitat d'educació física a l'escola primària aquesta va ser una sortida per a jovent que havia tingut problemes a causa de l'esport prematur, en vaig conèixer alguns casos.

En fi, tot són gustos i dèries. Cadascú és lliure de dedicar-se al que li plagui. Però a mi tot plegat no em fa ni fu ni fa i quan més va, menys em sento art ni part d'aquestes victòries que mouen diners i merchandising. Sóc força antiesportista, molt poc competitiva, ho admeto, potser perquè ja a l'escola em va frustrar una mala professora de gimnàstica que sempre que jugava a bàsquet em deia que era una patosa i no em seleccionava mai per als partits seriosos.

Estic segura que, tal com va tot, ben aviat endegaran uns jocs gerontolímpics per a vells, gent gran i tercera edat en general, que es vulguin superar. No entenc la dèria en fer cims quan les valls i els seus caminals i fonts, amb camins planers que conviden a la conversa plàcida, són tan agradables. Em sobta que en els temps actuals entomem els èxits esportius si fa no fa com en el franquisme, quan ens empenyien a sublimar tantes mancances a través dels, aleshores migrats, triomfs esportius internacionals. Que els herois esportius siguin dels nostres no fa res més que palesar l'absurd general en el qual sobrevivim contents.