8.9.10

Un adéu 'a fons' a Soler Serrano


Fa uns dies, en un programa de ràdio de matinada, d'aquests en els quals la gent fa preguntes diverses, algú va fer referència a Soler Serrano. He de dir que jo, en la meva ignorància, creia que havia mort ja, però aleshores van explicar que era en una residència, víctima de l'Alzheimer des de feia anys. Ara m'assabento que ha mort, gran, amb noranta-un anys.

Soler Serrano va fer una carrera llarga i fins i tot es va reinventar al llarg del temps. De petita a casa meva no el podien veure -més aviat escoltar- perquè, segons la meva mare, marejava i es ficava al cervell. Tenia en aquella època una xerrameca contundent i aclaparadora, certament. Després, amb el tema de les inundacions del Vallès la seva figura va prendre unes dimensions èpiques, com és sabut.

Solers Serrano va patir l'existència d'una llegenda urbana que va ser molt popular i que li devia amargar la vida. Van fer córrer que estava implicat en un afer de trata de blanques, en complicitat amb la popular corseteria La Sirena, on les noies desapareixien misteriosament en emprovar-se cotilles. Ara tot plegat fa riure, però la corseteria i el locutor van passar-ho molt malament i la gent del carrer donava la història com a certa i tothom sabia d'algú que havia desaparegut. Tant és així que jo, aleshores joveneta, quan m'anava a emprovar el que fos sentia una certa angoixa si veia que la porta de l'emprovador es tancava sospitosament. Deien que li agradaven les senyores i potser per això es va donar crèdit al tema. Coses d'aquestes fan molt mal, però com que sempre creiem, de vegades amb raó, que els mitjans convencionals no ens expliquen totes les veritats, continuarà existint aquest afany de saber més del compte, encara més si el tema té morbo i si hi ha gent famosa pel mig.


Soler Serrano va treballar a sudamèrica, després va tornar i més endavant va realitzar la seva obra mestra, per la qual el recordarem amb admiració incondicional, la sèrie d'entrevistes del programa A fondo que avui encara mirem amb badoqueria i sorpresa. Tota una època, el millor del millor, va desfilar per aquell programa i Soler Serrano va reconvertir la seva antiga xerrameca en silencis i preguntes adients i respecte immens per l'entrevistat. Es preparava els programes a fons, havia llegit o s'havia informat sobre els llibres dels escriptors i havia escoltat la música dels músics. Tot un exemple de bona televisió a tenir en compte, feta amb pocs mitjans i molta intel·ligència. Un altre bon exemple de programes semblants, en català, van ser els Personatges de Montserrat Roig o les entrevistes d'Espinàs. Les entrevistes actuals, no sé el perquè, però no arriben a tenir aquesta volada. Potser pel fet que el protagonisme sembla haver passat de l'entrevistat a l'entrevistador o per molts altres motius, diversos i complicats d'esbrinar.

Soler Serrano dominava aquell registre del castellà perfecte, dels locutors d'abans, que vocalitzaven i s'expressaven amb precisió. Les entrevistes del programa tenien, a més, la durada perfecta. Els càmeres d'aleshores van treure també el bo i millor dels personatges en aquells primers plans magnífics. Descansi en pau Soler Serrano al cel de la ràdio de la nostra infantesa i de la televisió de la nostra joventut.

Avui tothom el lloarà a diaris, ràdios i televisions, com és habitual. L'any 1999 li van donar el premi Ondas i el van entrevistar a  La Contra de La Vanguardia on va confessar que als vuitanta anys d'aleshores encara tenia moltes idees i projectes però que si no vuelvo es porque no me ofrecen nada, sólo zurriagazos.  En mig del gran èxit de les entrevistes del programa A fondo, en temps de l'UCD, el van fer fora de la televisió... coses dels països hispànics, Catalunya inclosa.

12 comentaris:

Clidice ha dit...

El recordo vagament, però l'he vist després amb sant youtube. En canvi l'Espinàs se'm fa odiós, només cal veure l'entrevista que li feu a n'Estellés, el protagonista era l'entrevistador no pas l'entrevistat, parlant-li com es parla a un nen poc entenimentat.

Júlia ha dit...

Tens raó, Clídice, les entrevistes d'Espinàs són molt irregulars i em sembla que va passar això que dius i que continua passant, l'entrevistador passa per damunt de l'entrevistat tot sovint.

A la majoria de biblioteques es poden trobar amb facilitat aquestes entrevistes, així com també les de Montserrat Roig.

Galderich ha dit...

És curiós com ara vivim l'efecte comandament a distància i no podem estar gaire estona veient una forma concreta de fer. Això fa que l'entrevistador faci espectacle més que entrevista de fons. D'aquí ve allò del Paco Umbral de "he venido a hablar de mi libro"!

Júlia ha dit...

Galderich, no anem bé, em cau gros Umbral, però en aquest cas tenia raó.

Sense reflexió, paciència i lentitud no es pot aprofundir en res i així va tot en aquest present histèric.

Xavier Caballé ha dit...

Del Soler Serrano també convé recordar la "marató" que va fer l'any 62 per recollir ajudes per les víctimes de les riades que hi va haver a Terrassa i Rubí (amb gairebé 1.000 morts)... van ser tres dies seguits de programació en directe fent tot allò que les autoritats del moment no sabien/volien fer.

tsetse ha dit...

jo m'en recordo molt molt, del show de les 2 a caspe 6, i de la seva vèu bonica, i mai em vaig creure lo de la sirena... el que no sabia és que tingués alzheimer, pobret...

Júlia ha dit...

Sí, Xavier, també ho he mencionat una mica de passada, allò el va redimir de les xerrameques anteriors, va fer una gran feina i es va topar amb molts entrebancs 'oficials'.

Júlia ha dit...

Tsetse, de fet fins als vuitanta i alguns estava perfectament, els anys no perdonen ningú. Allarguem la vida però de vegades s'ha de pagar un peatge.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jo també l'havia enterrat abans d'hora però en penjar a Anoarra el vídeo de la seva entrevista a Espriu, ho vaig mirar a la wiki i vaig veure que técnicament encara hi era.
Dins el llenguatge de l'época un pel barroc i engolat, les entrevistes de a fondo són impansables a dia d'avuui, Espriu, Pla, Cortazar, Dalí, Serrat. Qui faria aquestes entrevistes a dia d'avu am,b el corresponents de l'època? si és que hi ha corresponents d'aquest nivell, i en cas que hi siguin, quina TV es decidiria a fer un programa d'aquestes caracterìstiques.
Lo de la trata de blancas no ho recordo.

Júlia ha dit...

El gran mèrit de Soler Serrano, Francesc, va ser, a més de triar els personatges, fer que la gent del carrer s'hi interessés. L'horari també era bo, ara n'hi ha de bones del Barberà, per exemple, però estan 'amagades' al 33. Això de la trata de blanques potser va fer més soroll per Barcelona, aquesta corseteria em smebla que era al carrer de Pelai.

Anònim ha dit...

no, la corseteria estàva abaix de tot de la rambla catalunya, entre granvia i la ronda, baixant a ma dreta.

Júlia ha dit...

Tens raó, Anònim, no ho recordava bé, pel fet que em sembla que a Pelai n'hi havia també una força coneguda.