Feia temps que sabíem que estava malalta, amb Alzheimer. No fa gaire temps en vaig parlar al blog. Em temo que la gent jove la coneix poc, avui; va ser una gran actriu, amb una bellesa poc convencional i una sensualitat a flor de pell, tendra i profunda. No va caure en el parany actual dels disbarats de l'estètica, va envellir amb dignitat fins que va poder controlar la seva vida i encara a principis del dos mil va fer algun paper secundari, de lluïment. És va casar amb el germà barroer de Rocco i malgrat que les coses no els van anar molt bé al llarg del temps, doncs el senyor Salvatori era també força barroer, no es van divorciar mai. La seva filla, també actriu i que ha escrit un llibre testimonial sobre Girardot, Giulia Salvatori no va voler, amb molt bon criteri, que es publiquessin fotografies de l'actriu en els seus darrers temps de malaltia.
Avui, malauradament, el cinema francès ens arriba amb comptagotes. És una llàstima.
10 comentaris:
No ho sabia i em sap molt greu.
La tinc grabada quan d'adolescent vaig veure Mourir d'amair.Em va impressionar i en certa manera m'ha acompanyat sempre.
Feia de mare en la pel.lícula La pianista? em sembla que sí.
descansi en pau. Era wapísima i molt bona actriu.
Gràcies Júlia
I, ja posats, també l'Amparo Muñoz. Sic transit...
M'agrada la Girardot. Una notícia trista.
Efectivament, Joana, un dels seus darrers papers va ser el de Mare a 'La pianista'. La pel·lícula que menciones la recordo també molt bé, es basava en un cas real, la seva actuació era impressionant.
Sí, Allau. En aquest cas una vida complexa i tràgica, no l'havia mencionat per no atapeir el post de notícies d'aquest tipus. Amparo Muñoz sap més greu encara pel fet que era relativament jove i perquè va tenir molts problemes greus, com és sabut. Descansi en pau també.
Sempre recordaré l'esplèndida i breu parella que van fer amb Patxi Andion.
A mi també m'agrada molt, tenia una mirada inquietant, ja de jove. Una gran actriu, no sempre li van donar papers a la seva alçada. Amb Moreau van fer el gran tàndem d'actrius modernes i agosarades del cinema francès.
...i Jane Russell, gairebé noranta anys d'activitat diversa!!!!
El que és un altra drama també, és el que apuntes al final, tret de l'anglés, i l'anglés de UK&USA no arriba gairebé res en Francés, Italià o d'altres indrets. Tant internet i tal, però si els mitjans grossos no donen espai es impossible. Com s'ho van fet pq unes llengües que eren habituals a Espanya com aquestes 2 ja no tinguin cabuda?
Doncs sí, Senyor G. No ho entenc, ni cinema, ni cançons, no ens arriba gairebé res, amb el pes que havia tingut a casa nostra el cinema francès, l'italià, el mateix que la música. Haurem de tornar a anar a Perpinyà, ara a veure 'cinema normal'.
tenia una bellessa espècial i una bonica manera de mriar, amén de ser una bona actriu. També es va morir ahir Maureen O'Hara i l'Amparo Muñoz, però aquesta última feia ja anys que estava morta.
Publica un comentari a l'entrada