Als Estats Units la major part de nosaltres, no només els lectors sinó també els escriptors, ens espantem de la literatura que no esdevingui la glorificació de qualsevol cosa americana [...]. Els Estats Units és actualment el més contradictori, depriment i desassossegant país del món... (Sinclair Lewis, en el seu discurs en rebre el Nobel, l'any 1930)
En la meva infantesa es veien pocs llibres per les cases modestes. Entre els pocs llibres bons que es podien trobar a les llars humils tendrament lletraferides, era probable que n'hi hagués algun de Sinclair Lewis. Per casualitat m'he ensopegat avui amb la data del seu naixement, el 7 de febrer de 1885. Fa, doncs, tal dia com avui, cent vint-i-sis anys de l'arribada al món d'aquest escriptor, crec que una mica oblidat, com tants altres de la seva època.
Va començar a escriure de molt jovenet. Va estudiar a Yale i es va casar un parell de vegades, una de les quals amb Dorothy Thompson, una persona molt interessant, periodista, considerada una de les dues dones més influents de l'època als Estats Units. Thompson va ser molt crítica amb el nazisme, es va implicar a fons en el tema, i després també ho va ser amb l'Estat d'Israel i el sionisme. Un esperit lliure, vaja. Vaig ignorar fins fa poc que una de les frases cèlebres que corrien durant la meva joventut, no és el mateix la pau que l'absència de guerra, pertanyia a Thompson.
Sinclair Lewis va ser també molt crític amb la societat americana, afirmava que estimava els Estats Units però que no li agradaven. També va ser capdavanter en la seva visió de la dona moderna i lliure i es va comprometre en la lluita contra el racisme. L'any 1930 va rebre el premi Nobel i va ser el primer escriptor nord-americà en guanyar-lo. Anteriorment havia rebutjat el Pulitzer, considerant que havien trigat massa, per motius extraliteraris, en donar-li. Va patir l'acció de la censura en diferents ocasions. Bevia molt i això el va perjudicar físicament, va viatjar força, va perdre un fill a la Segona Guerra Mundial i va morir el 1951 a Roma, el 19 de gener, o sigui que recentment ha esta també el cinquantè aniversari de la seva mort. Va ser enterrat a la seva terra natal, Minnesota.
Algunes obres de Lewis van ser portades al cinema, com ara el Doctor Arrowsmith, un gran èxit del 1931 amb el gran Robert Colman. La meva generació coneixem més la versió terrible d'Elmer Gantry, que es va dir El fuego y la palabra, interpretada per Burt Lancaster i Jean Simmons, tots dos en estat de gràcia cinematogràfica, per cert. Em temo que hi ha poca cosa de Sinclair Lewis traduïda al català. A les biblioteques n'hi ha un bon assortiment, tot i que moltes edicions dels seus llibres són una mica antigues.
Ja m'agradaria a mi que a casa nostra arribéssim a ser tant autocritics amb les nostres coses, tot i estimar-les, com Sinclair Lewis o Thompson amb les seves. Veient l'èxit del recent i cofoi anunci de cervesa i els entusiasmes que desvetlla em temo que no anem bé. En tot cas crec que és un autor plenament modern, capdavanter en moltes coses, que hauríem de rellegir sovint, sobretot els seus grans llibres de maduresa: Babbitt, Kingsblood Royal, Cass Timberlane...
3 comentaris:
Confesso que no l'he llegit mai. Quan a ser crítics, mira....tots els que ho podrien ser s'han col·locat a un lloc o altre i van tirant de la rifeta sense aixecar massa la veu, no fos que l'amo es molestés.
La veritat, Francesc, és que jo en vaig llegir alguna, però fa tants anys que es com si no...
Però segur que recordes la peli que menciono, en alguna ocasió l'han passat per la tele, el Lancaster crec que va guanyar l'Óscar i tot pel paper que feia.
És cert això que dius. Durant els anys 30 es van publicar molts llibres de Sinclair Lewis en les editorials que publicaven novetats literàries dintre d'un gran progressisme.
Publica un comentari a l'entrada