Jordi Serrat (1931-2011)

La mort, com una gran companyia
neta de tèrbols crits baladrers
la mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig d'alegria...
blanc cementiri dels mariners!

   Josep Maria de Sagarra. El cementiri dels mariners

Va morir el dia 12 d'aquest mes l'actor Jordi Serrat, un d'aquells professionals que jo creia immortals, pel fet que des de la infantesa l'havia vist actuar, més que res en el teatre, tot i que quan es van començar a emetre espais en català per televisió, a partir de 1964, ell també hi va ser present. Es van fer aleshores obres excel·lents de teatre, amb ben pocs mitjans. Molt especialment, i pel que fa a Serrat, recordo un magnífic Hostal de la Glòria, de Sagarra, el millor Hostal que he vist, amb Paquita Ferrándiz i Serrat en els papers principals i amb Carme Sansa fent el paper de la jove i inquietant germana de la protagonista. Estaria bé que en homenatge a l'actor ens passessin alguna obra d'aquelles, si saben on les tenen. També ens les podrien editar en dvd, com s'ha fet en castellà amb alguns, pocs, Estudio 1, però potser seria demanar massa.

Feia tants anys que el veia actuar que em pensava que encara era molt més gran, tot i que semblava força més jove. Ha mort als vuitanta-un anys però Serrat era un actor que jovenejava i que resultava absolutament atractiu fent papers d'avi de culte. Ha estat un gran secundari de luxe en els darrers anys i fins fa poc va interpretar papers de lluïment en cinema i teatre tot i que potser li ha mancat en televisió aquell paper emblemàtic i populista que fa que els actors i actrius siguin molt coneguts. Potser, al capdavall, és una sort, car em queixava, amb motiu de la mort de Pep Torrents del fet que la gent jove el recordés més que res com a l'avi que tenia un gos que es deia Trasto.

Fa anys vaig anar durant algunes temporades de càmping a prop de Castelltersol i havia vist l'actor sovint fent esport, corrent concretament, en plena forma. Els qui no som de mitjans artístics no sabem ben bé quina cara fer quan ens ensopeguem amb cares conegudes, el més discret es fer com si res, tot i que hi ha gent que els diu moltes bestieses. Sobretot quan surten a les sèries.

He cercat fotografies de Jordi Serrat jove i no n'he trobat, llevat d'aquesta d'un Juli César amb adaptació de Josep Maria de Sagarra, manllevada de l'excel·lent blog de Francisco Barbachano, rapsoda i poeta, que també va fer teatre amb el pseudònim de Manuel del Campo i que en aquest muntatge, en el marc del Teatre Grec, l'any 1957,  feia el paper principal. Els  dirigia Esteve Polls, poca broma, Serrat era Brutus. M'ha agradat molt la fotografia pel fet que a l'esquerra hi ha també la gran Maria Matilde Almendros, guapíssima, la Grace Kelly catalana li havien dit, amb raó, tot i que no tenia res que envejar a l'americana-monegasca. En aquesta obra era Calpúrnia. També hi sortia Joan Velilla, un altre gran actor desaparegut. Crec que va ser aquell el primer clàssic català autoritzat per la censura franquista.

Serrat havia nascut l'any 1931 i va començar a actuar professionalment el 1959. Hi ha qui creu que no es feia teatre català en aquells anys però se'n feia força, tant al Romea com en grups d'aficionats. Serrat havia actuat també en castellà, evidentment, i havia fet doblatge. Jordi Serrat va ser també el primer director de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya.