No sé si només em passa a mí o és general però trobo que la gent del meu entorn que més es queixa de la situació econòmica és, precisament, aquella que no té problemes. He de dir que en un entorn de jubilats procedents de diferents capes de funcionariat o d'extreballadors de telefòniques, endeses, bancs i caixes qui més qui menys té la vida arregladeta i fins i tot, sense un esforç excessiu, pot donar un cop de mà a aquella part de la fillada que es troba en dificultats. Són precisament tots aquests i aquestes que continuen anant al teatre i als concerts i de viatge, tot i que potser aquest any, espantats, no van tan lluny, aquells que més em repeteixen això de que hi ha gent que ho passa molt malament i etcètera.
Un exemple mediàtic del tema són els tertulians en nòmina, també instal·lats en la queixa i en dir el que s'hauria de fer i no es fa, pluriempleats a ràdios i teles, i que podrien cedir espai a tants periodistes a l'atur o amb contracte escombraries. Total, per dir el que diuen, qualsevol que llegeixi un parell de diaris pot amollar reflexions fins i tot més brillants que les habituals i, de passada, fer bullir l'olla ni que sigui amb un òs de pernil.
Molta gent que sé que ho passa justet no es queixa, o es queixa poquet, pel fet que està tot el dia treballant del que pot, en negre o en gris, sobretot si no té manies a l'hora d'acceptar això que en diuen una feina per sota de la seva qualificació acadèmica.
No entenc que hi hagi tants problemes i tanta gent als bars i restaurants, com ara als del meu barri que darrerament s'ha convertit en un barri de tapes i cervesetes, i que omplen a vessar des del dilluns al vespre. No entenc que tanta gent no s'estigui d'anar a veure madonnes i bruces espringstins i després em vingui amb queixes diverses i a fer el ploricó. Tampoc no m'agrada cert discurs suposadament educatiu a l'entorn de les retallades suposant que amb menys mitjans les coses es faran pitjor. Amb molts menys mitjans crec que fèiem coses força bé, molt bé, fa anys, molts anys, que jo ja sóc del temps del twist, això sí. I pel que fa al bar, en els anys de la meva infantesa i joventut era quelcom gairebé prohibit als treballadors seriosos anar-hi tot i que sempre hi ha hagut balafiadors socialment transversals, això sí. Però eren molt mal mirats per la gent treballadora-seriosa.
Crec que s'ha de reivindicar el que toqui i quan toqui, si pot ser sense perjudicar terceres persones que prou feina tenen a sobreviure i sense perdre de vista que en un món global, amb tots els nostres problemots, encara som dels privilegiats. Si hi ha moltes més necessitats, i n'hi deu haver quan institucions que em mereixen respecte com CARITAS ho afirmen, caldria organitzar-nos i fer que els qui encara bufem cullera amb una certa facilitat poguem contribuir a autoretallar-nos sense intervenció dels governs i a ajudar de forma directa aquests que sí que ho passen tan malament.
Què hi ha ricatxos, estafadors, perversos dilapidadors dels nostres béns comuns? No en tinc cap dubte, però jo no hi puc fer res i dubto molt que tant de soroll de boixets i tan poques puntes serveixi per a res. El que si serveix és això que han fet alguns, pocs, ciutadans, endegar equips honrats que han assolit el poder municipal d'alguns poblets i des de la política convencional, formant grups independents, fins i tot vinculats a partits tradicionals, però amb ganes de treballar s'han arremangat intentant millorar l'estalvi i sanejar el possible. A l'hora de fer soroll és molt més fàcil aplegar gent amb ganes de brega que no pas quan es convoquen reunions per a feines concretes, possibles i constructives, la veritat.
Avui mateix comentava alguna cosa al blog del Miquel, sobre possibles voluntariats d'educadors jubilats, és quelcom que podria ajudar a fer minvar les mancances, però, ai, el voluntariat queda molt bé en teoria, en realitat fa molta por i amb molt poques excepcions està molt i molt mal organitzat.Volem que les coses funcionin com es pugui o conservar els nostres petits privilegis intocables guarnint-los amb retòrica suposadament esquerranosa però que, si es grata una mica, tan sols respon a corporativismes ancestrals?
5 comentaris:
Poser es que no hi ha crisi Júlia, que ja ho deia en Sapatero. Ara, el que si et dic es que no hi ha els aturats que diuen de gairebè cinc milions. Treu d'aqui el milió i mig estructural de per vida, i els gairebé dos milions de 'sin iva' i et quedarà una xifra d'atur raonable que fa entenedor que bars i terraces estiguin a vessar, o els Madonnos com ahir i avui, encara que això és ja una malaltia, i aquests si que haurien de pagar un euro per recepta, mes que res per el seu mal gust musical.
No donaré xifres perquè no tinc més que les que surten i les coneixem tots, però malgrat els bars plens -d'altres no tant- els retrocessos econòmics del país i les seues conseqüències em semblen greus i indiscutibles. Tot plegat, però, és un tema difícil d'exposar en un comentari.
És veritat que alguns podem autoretallar-nos i ser solidaris, etc., però el que caldria procurar és que ningú tingués necessitat de recórrer als altres per tirar endavant.
Quant als sorolls, saps per què pràcticament no va sortir, per exemple, als mitjans una cassolada de 12 hores davant de les torres negres de "La Caixa que van dur a terme unes 20.000 persones?
No, Júlia, no, el voluntariat i el bonisme en general està molt bé, però jo m'apunto a tirar la segona pedra, encara que a mi em tirin la primera i no tingui cap interés a rebre-la.
Francesc, de vegades penso que és com amb el temps, que et diuen que hi ha una onada de fred, surts al carrer abrigat i encongit i trobes que no n'hi havia per tant i que si t'abrigues una mica no passa res de l'altre món. Crec que estem en una societat força apocalíptica i que els mitjans hi tenen molt a veure. En d'altres no veien venir el llop i aquí només fem que veuren manades.
Miquel, només constato que molts dels que es queixen i van a repicar cassoles no són els que estan pitjor, al menys per la meva subjectiva experiència. L'atur fa temps que es troba en aquest nivell galopant, moltes coses no han vingut de cop encara que ens ho vulguin fer veure. Com és que no es feien cassolades, pràcticament, fins ara?
No em pots negar que en el conjunt del món que ens acull, malgrat el que sigui, som, encara, uns privilegiats. D'això plora la criatura.
Penso que hem creat un món de nou rics i que quan les coses no són com volien pensar que eren -que no ho eren- actuem com nens malcriats.
Les manifestacions massives i cassolades poden estar molt bé però ja fa temps que desconfio de tot això, la gent surt massivament a protestar de moltes coses, no és difícil moure les masses a fer soroll, a la història en tenim molts exemples. No em resulten una demostració de res veient com també han sortit a donar suport a dictadors, per exemple. Crec més en individualitats i en accions més realistes, concretes i positives que no trenquin vidres, la veritat.
Tirar pedres serveix de poc, ni les primeres ni les segones.
Publica un comentari a l'entrada