La Glòria del blog ARBRE DE FOC i el Vicent d'ILERCAVÒNIA m'han concedit aquest premi, cosa que els agraeixo molt. Pensava declinar, com en d'altres ocasionsm la invitació a recomanar blogs, he vist que la majoria d'aquells que segueixo, amb menys de dos-cents seguidors, ja han rebut aquest premi i darrerament he fet poques descobertes ja que no viatjo tant per la xarxa com en d'altres temps. De tota manera, he reduït el nombre de seguidors a menys de cent, amb alguna excepció, i al final m'he decidit a mencionar-ne cinc per cada premi rebut, que he mirat que fossin variats i actualitzats. Podrien ser molts altres, segur, no diuen que triar és trair?
Per cert, algú sap qui va inventar aquest premi i la raó del seu nom? Estic intrigada.
M'agraden molt els blogs d'història. Si són d'història barcelonina, encara més. I si són d'un barri proper, ja no cal fer més comentaris.
El títol ho diu tot. No hi ha res més metafísic que la quotidianeïtat.
Poesies, dibuixos i pintures del Iaio Anton. Per raons òbvies i generacionals tinc debilitat pels blogs menats per gent de la meva quinta i les anteriors. L'experiència és un grau.
Mai insistiré prou en la necessitat de més comunicació, blogaire o el que sigui, amb la resta d'això una mica malmès que en diem Països Catalans. L'autor és de Gandia, ja està dit tot.
Un clàssic incombustible, dels primers blogs que vaig seguir, tot i que avui no sigui tan actiu com en èpoques passades continua mantenint la flama de la continuïtat.
Un clàssic entre els clàssics. Llengua, cultura i continuïtat. Aquest té més de cent seguidors, per cert, però no arriba als cent cinquanta.
Poesies i proses poètiques de Sònia Moll. Per llegir amb tranquil·litat.
Intimista i quotidià, de tot una mica. Un altre avi en actiu.
Obra plàstica d'una bona amiga i una bona artista
El blog de poesia d'en Francesc Puigcarbó. De forma inexplicable considerant que és el blogaire per definició i un molt bon poeta, només compta amb vint i pocs seguidors.
12 comentaris:
Moltes gràcies Júlia. Em complau que la primera "nominació" en un premi blogaire me l'hagis atorgat precisament tu, una de les meves blogaires de capçalera. Encara que el meu bloc és un espai de petit recorregut, el faig amb la intenció de que qui el visiti passi una bon moment, igual que el passo jo quan el vaig fent.
Una abraçada.
Júlia, moltes gràcies, però com t'acabo de comentar al meu blog, declino triar blogs i tot això. Però mira, aquesta ha estat una bona oportunitat per fer el meu primer comentari al teu blog que segueixo des de no fa massa temps, però que m'interessa...
Una abraçada.
M'alegro que t'agradi el premi, Ramon.
Óscar, t'entenc perfectament, jo també feia el mateix, no voldria que ningú se sentís obligat però, mira, avui m'ha agafat la inspiració recomanadora...
Gràcies també, Júlia, per la teua menció. Compartisc aqueix sentiment de necessitat, utilitat i goig de crear espais comunicatius en la nostra comuna i diversa unitat històrica, geogràfica i lingüística.
Des de Gandia, amb estima.
Moltes gràcies, Júlia, pel premi i per les paraules que em dediques. M'agradarà guardar i recordar el premi; no tinc tan clar que m'atreveixi a concedir-lo. :-)
gràcies per la recomanació Júlia.
De res, Jesús Eduard!!!
Miquel, és que això de fer cadenes és un problema, per sort ara ja no ens inter-donem tants premis com anys enrere.
De res, senyor súper-blogaire, Francesc!
Gràcies, Júlia, tot un honor ser recomanat per tu i ser titllat de clàssic!!!
Efectivament, ja no sóc tan actiu com abans, però com tu dius, no vull que s'apagui la flama de la continuïtat.
Moltes gràcies Júlia. Ara em poso menys a recórrer la xarxa, també publico menys. Encara que tinc bons companys escriptors i molts més pintors. Em sap greu no entrar tant als vostres blogs.
Gràcies altre vegada per recordar-te de mi. No sé si ho merixo, però estic contenta perquè ve de tu.
Publica un comentari a l'entrada