26.7.12

CARTES A DESTEMPS, un nou llibre de MARIONA MASFERRER



Vaig conèixer l'excel·lent escriptora Mariona Masferrer a través de la també excel·lent escriptora Maria Carme Roca. Van col·laborar totes dues en un grup de lectura amb autores que vam organitzar durant un parell d'anys a l'Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni i el llibre de Masferrer A punt de neu va agradar molt a les persones que hi participaven.


Més endavant vaig publicar La cendra dels anys a Acteon, el segell editorial que havia publicat A punt de neu, un petit grup editorial de Granollers. 

Si sempre ha estat difícil publicar quan no ets mediàtic o no tens un grapat de coneguts als llocs adients i, encara més, que si publiques algú parli o escrigui sobre el teu llibre, fins i tot malgrat els esforços fets per les petites editorials per tal que se'ls tingui en compte, en els temps que corren, en els quals ja no venen tant ni tan sols els mediàtics, la cosa s'ha agreujat força. Mariona Masferrer s'ha decidit per publicar el seu darrer llibre a través de la xarxa, a HakaBooks.

Copio la referència del llibre i a l'enllaç podeu accedir també a un vídeo promocional. El llibre es pot llegir a través de qualsevol estri dels habituals, e-reader, ordinador, iPad, sense cap mena de problema. 

No acostumo a escriure molt sobre llibres al blog, excepció feta d'aquells que no compten amb els canals promocionals convencionals i majoritaris, en aquests casos crec que paga la pena fer-ne una mica de promoció a la mida de les nostres migrades possibilitats blogaires.


Novel·la
Mariona Masferrer

Cartes a destemps




L’Andreu va emigrar des del seu poble als Pirineus a la gran ciutat en la dècada dels seixanta per treballar en la construcció. Ho va fer amb la seva estimada Leonor, amb qui compartia primer una habitació rellogada a Barcelona, després una de les nomenades barraques a la zona de Les Planes i La Floresta en la serra de Collcerola i finalment, al passar de paleta a mestre d’obra i constructor en ple creixement urbanístic, un xalet amb tots els atributs. Però la Leonor mor d’una parada cardíaca fulminant poc abans que l’Andreu es jubili, i no s’ho agafa gens bé. Ell mateix s’ha anat aïllant de l’entorn a causa del seu mal geni, però no és fins que es troba completament sol, sense la seva dona, sense les relacions laborals, sense amics i sense les filles que no el poden aguantar, que es refugia en una correspondència sui gèneris, a través de la qual va repassant la seva vida present, el seu passat, i també el seu futur, i pot finalment fer el dol pendent per l’absència de la Leonor i per tantes coses perdudes. 


http://www.marionamasferrer.com/

4 comentaris:

Josep_Salvans. ha dit...

Ostres! Jo dic quina novela: a principis de pàgina ja es carrega un protagonista!

No es dóna el cas d'experiència similar personal perquè la meva mare, quan li va passar que es morí el pare, doooooncs...
Va semblar un alliberament!

Però les desgràcies mai no vénen soles i va passar que tot just al cap de dos mesos es va morir el germà, meu, gran i hereu. hehe

La mare no dormia i llegia llibres de l'Opus tota la nit. Va caure malalta, demència senil, i una mena d'afàsia que no li deixava comunicar-se amb claredat.

Va durar... jo calculo que un any i mig o dos anys. Ara va en cadira de rodes i amb prou feinesdiu monosílabs: Adéu maco!, o respon que No ho sé, a si té gana quan la lleven. I es que s'ha aprimat molt i hi ha crisi fins i tot a les residències de la tercera edat.

No em veig a la seva edat, de veritat.

Montserrat Sala ha dit...

Penso que aquest es un tema molt comú, i bastant gastat en literatura.
Jo mateixa m'hi podria incloure dins del pack, per dir quelcom.

Crec no obtant, que des de la óptica epitolar se l'hi pot treure molt partit, i ho espero, perque m'el penso comprar.
Moltes gracies i felcitats a la autora
salutacions

Júlia ha dit...

Josep, la vellesa és dura i, si no hi arribes, pitjor, així és la vida.

Júlia ha dit...

Gràcies, Montserrat.