Llegeixo al diari El Punt un breu escrit del periodista Miquel Riera que m'agrada pel fet que diu el que penso jo -que és quan ens agraden els articles, quan reblen el clau de la nostra opinió i no pas quan ens van a la contra- i que en moltes ocasions també he escrit per aquests verals. El copio, no fos cas que l'enllaç no funcionés:
Tan ignorants ens creu als ciutadans l'administració que cada cop que hi ha un conat d'emergència, com aquests dies amb l'onada de calor, ens ha de bombardejar amb mil i un consells sobre com ens hem de comportar? Beveu aigua, camineu per l'ombra, no us estigueu molta estona al sol, cobriu-vos el cap... Mare de Déu! Sovint m'imagino què pensarien els nostres avis i avantpassats més reculats en veure difosos arreu –talment com si fóssim en situació de guerra– uns consells que la humanitat gairebé té encastats al seu codi genètic. O no muntaven els seus campaments en zones ombrívoles i al costat dels rius els primers humans? Quants anys fa que els homes van “inventar” estris per cobrir-se el cap? O no s'aturen encara al migdia les feines a pagès quan la calor és més forta? A vegades sembla que ens hàgim begut l'enteniment. O potser també que, de tant insistir-hi, la societat finalment ha esdevingut com un ramat de xais. Que també podria ser.
En les darreres dècades hem anat veient com l'estat es reconvertia de padre padrone i dictatorial en quelcom estrany, entre mare aviciadora i punyetera i pare pedàs al qual s'han de demanar, o fins i tot exigir, tota mena d'ajudes, consells, prevencions i solucions, JA.
Tot plegat, a més, amanit amb la percepció de que tot té arranjament i s'ha de prevenir el que sigui. Hem arribat a un punt en el qual el temps meteorològic sembla una mena de malaltia, la calor i el fred són sempre onades, les sequeres puntuals, desastres ecològics, i tot plegat fa que ens amollin cada any, quan toca, els consells estúpids que Miquel Riera comenta i que jo copio, en lloc d'escriure motu proprio, ja que a la gent normaleta li fa més efecte llegir quelcom en un diari convencional que no pas en un blog, té més prestigi, comptat i debatut.
Aquest tema a banda, l'espai del periodista mencionat porta el nom de L'Apunt i de fet, és un apunt, apunta un tema de forma breu. Fa un temps ens van voler manar, normativament parlant, que utilitzéssim apunt per als posts, el mateix que bloc pels blogs quan jo crec que un apunt i un post són coses diferents, la veritat i sobre el tema de disfressar etimologies evidents ja no hi vull entrar. Què s'ha fet dels dips, les bitàcoles i la resta? I què faríem sense els que saben el que s'ha de fer i dir de veritat?
Per cert, i entre d'altres bajanades ambientals, ja fa temps que no bevem aigua fresca i regalada de la Font de l'Arengada sinó que ens hidratem.
Malgrat tantes bones intencions per part dels poders públics no hi ha manera que a les platgetes barcelonines ni foranes ens hi posin alguns tendals d'ombra, com els d'abans, avui barats i senzills d'instal·lar; en les diferents consultes a l'ajuntament de la Casa Gran m'ha suggerit a) llogar para-sols b) anar a mar a hores que no siguin d'insolació plena c) anar-me a banyar al Fòrum, que es veu que no hi ha sorra però sí que hi tenen alguna ombreta.
De tota manera em sembla que tants consells paternalistes serveixen per ben poca cosa, la gent dels nostres temps encara continua amb la tendència suïcida a torrar-se i suar la cansalada, ves. Estar blanquet encara és objecte de marginació social.
4 comentaris:
Jo a vegades també em fan riure aquestes recomanacions. Tenim un clima que tant el fred com la calor duren el que duren.Sempre ha estat així i ara sembla que continuament ens han de protegir, però també penso que quan passen "coses" per manca d'informació, aleshores tothom s'abraona amb els dirigents polítics. Hem arribat a un punt que tothom es queixa per tot. També crec que cada vegada hi ha més gent inconscient sense pensar en les conseqûències dels seus actes i aleshores tot és culpa de la "manca de previsió"... Bé crec que és un tema de difícil solució. Val mes que ens refugiem a l'ombra d'un bon arbre que a l'estiu és el millor, je je.
ja en vaig parlar abans d'ahir al blog d'aquesta colla de ximples. Avui he sortit a les 8 amb la bici i no feia ni més ni menys calor que altres dissabtes. Ah! i estava ple de gent amb bici, corrent, a peu o fent footing com cada dissabte. L'enteniment que ens sobra a nosaltres els hi falta a ells. Ja vaig demanar fa un temps que suprimissim de radios i Teles l'espai del temps, més que res per inutil i sovint erroni.
Doncs, no és pas mentida que amb tota la tonteria del canvi climàtic, jo mateix m'hagi llegit amb atenció a determinats centres de, per exemple, salut mental els programes sobre el fred, la calor i la gent gran.
També passa que molta gent s'ha posat l'aire condicionat a casa i surti a qualsevol hora del dia a caminar una mica o vagi a cercar algun menjar preparat per dinar.
És ben cert, i això és una confessió que des de llavors i també perquè s'ha esdevingut el cas, que sobretot a l'hivern, procuro matricular-me a la universitat per gaudir d'hores de classe o en el seu defecte estudi a la seu habilitada amb calefacció. Ho considero més important que no pas la calor.
En aquells prospectes es parla de passar unes dues hores al dia en un lloc amb aire acondicionat que jo extrapolo a la calefacció a l'hivern. No us podeu ni arribar a imaginar el fred que es passa en una casa antiga, feta de mahons i no de totxos, a Tona, a l'hivern i sense poder engegar cap altre mode de calefacció que un radiador d'oli a tres quarts de temperatura perquè sinó es gasta massa.
Ahir vaig agadfar el tren i els de Rodalies de Catalunya advertien en diverses ocasions del risc d'incendi i la onada de calor, que a Sevilla va portar fins els 47ºC.
Personalment acostumo a informar-me del temps, quan tinc prestesa, cinc minuts abans de la mitja hora o la hora exacte al 3/24. Encara és lo més ràpid tot i que acostumen a encertar més el temps, sobretot quan ha de ploure als diaris com La Vanguardia.
Perdoneu per el rotllo.
Publica un comentari a l'entrada