A Toulouse hi ha tots els col·lectivitzadors i 'faiets' que ens portaren la revolució allí baix, disposats a no aprendre el francès, a ofendre's quan els francesos no els entenen, i a treure tot el suc possible del JARE. És una delícia. Em fa l'efecte que sóc a la Torrassa o a Coll Blanch. Perxò hem vingut a França? Què n'és de petit el món!
(Jaume Passarell, carta a Rafael Tasis, datada el 9 de maig de 1940).
11 comentaris:
Fa dies que el rondo. Ja caurà quan la pila que espera deixi de créixer.
En Jaume Pasarell és d'aquells personatges vinculats al catalanisme republicà però no a l'obrerisme i per això estava desorientat davant d'uns esdeveniments que van posar a prova totes les contradiccions del moment. Per això no va entendre res i menys quan devia veure com anaven les coses per Tolosa.
Quan va retornar a Barcelona va treballar amb el que feia i fou l'autor (amb el pseudònim de Salvador Bori) de la biografia de Padró, Planas i Pellicer, els grans il·lustradors del s. XIX català. Un personatge a tenir en compte i del que fa poc em vaig trobar les seves memòries que tinc al costat per anar fent lectures esporàdiques per treure'n el suc necessari.
Doncs sí, és d'aquelles coses que a priori venen de gust. Com un bon documental, o inclús com una peli antiga.
Enric, una perla.
Galderich, no va ser l'únic i encara que no agradi haver-ho de reconèixer el tema dels sectors obreristes castellans, els de la Torrassa i la resta, i la seva relació amb la societat catalana, àdhuc amb els sectors obrers, és complexa i no agrada entrar-hi a fons per cap banda. A més, una cosa era l'obrerisme entenimentat i l'altre, aquests sectors faistes d'arrauxats en els quals s'infiltraven molts aprofitats, també.
Dimarts li dediquem la xerrada de CERHISEC.
estan editades aquestes memòries que esmentes?
Encara millor, Eastriver, és més real i viscut.
Tampoc no crec que Passarell no entengues res sobre l'obrerisme, té textos ben lúcids sobre el tema en els quals defensa les vagues i critica determinats sectors i gent com Cambó. Una cosa és una cosa i l'altra, l'altra.
Júlia, el llibre d'en Jaume Passarell es diu "Homes i coses de la Barcelona d'abans". És un repàs a la Barcelona del seu temps entre vivències personals i visió de periodista. Molt interessants.
També cal destacar el seu llibre amb caricatures seves -era molt bon dibuixant- de "Cent ninots i una mica de literatura".
Dimarts no sé com ho tinc però si puc m'escapo!
Ah, aquest és antic i ja el tinc, Galderic, em pensava que no fos algun altre.
Dimarts faig la xerrada sobre ell, al barri, per cert.
Per això m'estic 'documentant'.
Ah, aquest és antic i ja el tinc, Galderic, em pensava que no fos algun altre.
Dimarts faig la xerrada sobre ell, al barri, per cert.
Per això m'estic 'documentant'.
Intentaré escaparme yo también, depende de la clase y de si faltan personas o no...
Publica un comentari a l'entrada