27.2.13

QUÈ ÉS AIXÒ?????



Llegeixo al blog de La lectora corrent que ara els blocs ja són blogs, com havien d'haver estat sempre i com alguns recalcitrants hem continuat dient-ne malgrat les amenaces dels dogmàtics. L'IEC ha admès el terme i no ha donat la raó al TERMCAT, tot i que li ha costat.

Fa anys, en aquells temps en els quals hi havia tants i tants blogs que es promocionaven a tort i a dret i que van fer moixoni un cop promocionats i premiats, es va cercar endebades quelcom diferent, com allò de la bitàcola o el dip. Qui ho recorda? Tantes voltes per a no res, per retornar als orígens, vaja. Espero que allò de l'apunt que es van treure de la màniga també torni a ser un post o, al menys, una entrada. 

Com que ara els blogs ja no són el que havien estat i aquests temes no provoquen polèmica la cosa passarà desapercebuda i continuarem perdent el temps en francesilles lingüístiques mentre els estalvis se'ns mengen les estovalles i tothom acaba parlant i fent cinema en anglès, que és la llengua universal, i no l'esperanto, com deia una antiga cançó humorística del temps del meu jaio que no he trobat enlloc. 

He viscut i patit molts casos semblants i algun dia els mandarins del tema s'adonaran que intentar encotillar la llengua és com agafar aigua amb un cistell i que tampoc l'ortografia, sempre arbitrària, no té perquè ser l'expressió de les essències nostrades. Sembla que ens entossudim un dia sí i un altre també en complicar les coses més senzilles.


L'any 2005 algú ja protestava. I amb raó i amb raons.

19 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

jo de sempre n'he dit bloc, i els blocs com totes les coses han surgit, s'han enlairat, baixat i desaparegut, i tambè n'han sortit d'altres.
El Sr. aquest que ha guanyat les eleccions italianes es blocaire, o Yoani Sánchez, i altres que estan molt amunt i marquen tendencies. Potser la lectora corrent no coneix prou bé el petit gran univers de la blocesfera, o Catosfera com deiem a la nostra.

salut.

Júlia ha dit...

Ep, Francesc, la lectora tan sols menciona la decisió de l'IEC,no és res personal. Jo sempre he defensat i escrit blog perquè he cregut que així es respectava l'etimologia de forma seriosa. Si ho recordes, ja a Vallromanes, a la Prehistòria Blogaire, hi va haver debats sobre el tema.

Per fer memòria, jo estava molt d'acord amb aquest senyor:

http://bibiloni.cat/textos/blog.pdf

O sigui, des del 2005, tot i que aleshores no li van fer cas.

Júlia ha dit...

Llegeix l'enllaç.

Francesc Puigcarbó ha dit...

je suis desolé, no ho en entès bé i demano disculpes a la lectora a la que llegeixo sovint però en aquest text he fet campana.
Dit aixó, jo de sempre he entés que en català és bloc, per aixó som blocaires que tenim un bloc, i el Termcat que digui la seva.

Bona nit!

Júlia ha dit...

Francesc, encara no ho has entès del tot, culpa de llegir de pressa, que a mi també em passa, el TERMCAT va dir la seva, va dir que s'havia de dir BLOC per pebroteires, ara l'IEC ha dit que BLOG és més correcte, però el 2005 -afegeixo jo que sempre he dit i escrit BLOG per raons serioses, crec- ja es deia i s'escrivia això que linco:

http://bibiloni.cat/textos/blog.pdf

El fet és que 'bloc' no respon a res concret, va ser un invent per catalanitzar l'anglicisme que ara s'ha recuperat amb molta lògica. No sé si m'he explicat bé, potser sóc jo.

BLOG, BLOG I BLOG, VAJA.

Francesc Puigcarbó ha dit...

JA ho he legit Júlia. I és que m'ès igual el que dictaminin el Ter.cat o L'IEC que van sempre molt endarrerits en la cosa aquesta de les paraules noves.
Aqui, en començar, a molts ens va semblar raonable dir bloc, perquè així s'escriu un bloc tradicional en català i en ser una cosa que va surgir per si sola, entenc s'hauria de deixar com està i que cadascú ho escrigui com vulgui.
Altres aspectes haurien de cuitar els del Term.cat o l'IEC i és la 'ENORME QUANTITAT D'ANGLICISMES QUE S'EMPREN EN INFORMÀTICA I TOT EL TEMA 2.0' o a les retransmissions de Fórmula 1, o les motos.

Galderich ha dit...

Jo com que estic una mica tip d'intrusismes professionals per tot arreu -els historiadors també ho patim en mil tertúlies- jo acato el que diguin els filòlegs, que jo no ho sóc.

Així doncs, amb total tranquil·litat adaptaré ara la paraula "blog" però no rectificaré els antics apunts ja que formaran part de la història de la paraula.

El que no entenc són les passions que va aixecar aquesta discussió, potser perquè hi vaig arribar tard i la tangana ja estava muntada.

Tot Barcelona ha dit...

jajajaja.....ay Deu meu...


Júlia ha dit...

A tothom:

Dir als blogs blocs en el fons va ser com quan del futbol en volien dir balonpié, ben mirat.

El normativisme està bé però no és pot acceptar de forma gratuïta, ha de ser raonat.

No sóc una gran experta en temes lingüístics, només afeccionada, i una cosa són els anglicismes absurds i l'altra els que tenen una base.

Sisplau, per a opinions més fonamentades vegeu l'article de Bibiloni de 2005 que linco, ho explica molt millor que no pas jo.

Quan van sorgir els blogs va ser primer en el món anglosaxó, d'aquí ve la cosa.

No té res a veure amb un bloc de paper, paraula que per cert, també és francesa.

Però hi va haver una mena de croada nostrada -també en espanyol- per a cercar mots nostrats: dip, bitàcola, 'bitácora', etcètera.

No és tan innocent, el debat, el món del mandarinatge diccionarial és complex i, a més, amb postures enfrontades.

Per tant, crec que al darrera hi ha molt més que una paraula, hi ha els dogmatismes que durant anys van propiciar allò de 'el barco fantasma' que també va fer vessar molta tinta.

'He dicho'

Júlia ha dit...

Galderich, una cosa és l'intrusisme i l'altre haver d'admetre que en tots els camps hi ha rucs i que no sempre hem d'acceptar el que sigui pel fet que ho diguin o escriguin els expertes, precisament tinc molts contactes amb gent d'història i he escoltat molts dogmatismes i bajanades. El mateix en medicina i en el que sigui i per part de mestres, gavadals. S'ha de tenir un cert criteri i un cert escepticisme, quan dius alguna cosa en contra del dogma i algú et surt amb què ho han dit o escrit els experts, sense raonar-me l'opinió dels experts, ja hem begut oli.

Un cert intrusisme és necessari, altrament ens domina el corporativisme.

Júlia ha dit...

'Para enterrar como se debe a los muertos cualquiera vale, cualquiera, menos un sepulturero (...) ignorando los oficios los haremos con respeto ' (León Felipe)

Júlia ha dit...

I és que el tema no és si una paraula o l'altra sinó com i perquè es va normativitzar un terme i com i perquè avui s'accepta l'inacceptable.

dospoals ha dit...

http://dubtesdellengua.blogspot.com/2013/01/de-web.html

Anònim ha dit...

La raó diu que ha de ser "blog". Les raons filològiques són inqüestionables. I jo, com a professor, als alumnes diré que s'escriu "blog". Jo, fins ara, he escrit sempre "bloc" i probablement ho continuaré fent. Són coses diferents.

Júlia ha dit...

Dospoals, aquest tema és una mica diferent de la resta per molts motius i per l'època en la qual es va iniciar el debat.

Júlia ha dit...

Enric, ja veus que jo fins ara havia fet just a l'inrevés i si tingués alumnes els explicaria tota la història i que triessin, això si fossin grandets, és clar. En tot cas també als alumnes se'ls ha de deixar clar que aquests temes no són dogmes intocables.

Júlia ha dit...

Per sort o per desgràcia vaig aprendre català de forma marginal i poc acadèmica, aleshores aquesta marginalitat també permetia debats i postures molt diferents, fins i tot divergents, ara tot és molt 'oficial' i intocable.

Juan Poz ha dit...

Fins i tot massa oficial, i això li treu vida al llenguatge, capacitat elàstica per adaptar-se al dia rere dia dels parlants i, sobretot, potència creativa. Ente les moltes coses bones que té l'anglès no és pas la menys atraient la capacitat d'improvisar constantment, fins al punt que has d'estar molt atent per no despenjar-te d'aquest ritme creatiu, perquè corres el perill de llegir un diari un any després d'haver estat a un país estranger i gairebé no entendre certs titulars, per exemple.
Aquesta vida espontània, aliena a l'encarcarament típic del català escaient és el que més trobo a faltar i el que més allunya a certa gent de l'ús del català.
Amb tot, Júlia, malgrat aquest esperit oficial i normatiu, les incorreccions generalitzades són el pa nostre de cada dia.
En el meu cas és disculpable, perquè al capdavall soc un estranger pel que fa al català, però gent que presumeix d'arrels, fa unes relliscades lingüístiques que no m'estranya que hi hagi qui pensi que el català està a punt de desaparèixer. Sort dels estrangers...

Júlia ha dit...

Juan, el tema de la correcció lingüística també es pot debatre, una molt bona professora que vaig tenir, de ment oberta, deia que en llengua no hi ha correcte o incorrecte sinó adient o no al context i per tant no és el mateix un diari que una novel·la o un poema o que una conversa informal. Pel que fa a la desaparició, el futur és imprevisible i ben mirat tots utilitzem llatí incorrecte, en aquest món tot neix, creix, es transforma i mor, és la vida.

Vaja, que sóc molt poc dogmàtica en tot això tot i que quan escric amb intenció més 'literària' m'adapto a les normes, més o menys.

Avui tot s'accelera, el que a tu et passa amb el català també em passa de vegades amb el castellà o amb el francès que havia après a escola, entenc novel·les clàssiques i em costa llegir revistes actuals.

Una altra cosa és la fatxenderia amb la qual molts presumeixen de correcció sense escletxes i que són els primers en relliscar, efectivament.