Ho vaig sentir per la tele i no m'ho vaig acabar de creure. La memòria històrica oficial es veu que el que vol es que sembli que allò que va passar no va passar, amb el tema del franquisme s'han fet moltes coses estranyes en lloc de voler constatar que realment vam patir molts anys de dictadura i explicar els monuments i els símbols des d'un nou punt de vista o reconvertir-los en quelcom diferent i d'un altre signe, sense carregar-nos tants anys d'història, tan lamentable com es vulgui però història al capdavall. Es treuen i fora, com si no hagués passat res i si dius el contrari et tindran per una fatxa espanyolista.
He vist a molts pobles plaques d'aquestes de la Constitució del passat, efímera i mal recordada, són ja un monument inofensiu, art al carrer i poca cosa més. Però sembla que molesta a no sé qui la presència de realitats que són com una pedra a la sabata i encara no entenc el perquè. Ho explica molt millor el Ricard, així que us remeto al seu blog. I ningú no hi dirà res, i tots contents i satisfets. La placa va sobreviure a moltes maltempsades i farà moixoni en temps estranys.
He vist el teu escrit i precisament aquest matí per la ràdio he sentit el que tú comentes sobre la placa de la plaça de l'Ajuntament i he pensat com tú, quina tonteria pensar en treure-la, com altres coses que també treue'n sense pensar que tot aixó forma part de l'historia del nostre pais, tan per bé com per mal. Núria
ResponEliminaens estàn deixant sense referències del passat; com diria l'avi, són una colla de ximples.
ResponEliminaUnos verdaderos cafres. La historia no se borra eliminando placas, además, no hacía mal a nadie, y fue una Constitución en su época, aprobada por el pueblo.
ResponEliminamuy mal, muy mal.
Bé, hi ha monuments i monuments. No és el cas, però d'altres poden arribar a ferir
ResponEliminaI aquet en concret, doncs el bloc SOLAMENT parla d'est i no es refereix en plural a : " *monuments i monuments" , què malament feia i a qui Sra Loreto ?
ResponEliminaGracies per endevat per la seva resposta.
Núria, cada dia entenc menys tot plegat.
ResponEliminaFrancesc, tens tota la raó.
ResponEliminaAixí és, MIquel.
ResponEliminaLoreto, a mi no em fereix cap monument si el situo en el seu context, amb aquesta lògica es van cremar antigues esglésies quan la guerra, eren símbols d'un poder opressor, i podia ser cert, però se'ls podia donar d'altres usos. El que s'ha de fer és relectures històriques i no anar enderrocant allò que no ens plau. També em pot ferir l'imperialisme dels romans i no per això enderrocaré l'amfiteatre tarragoní però, és clar, sembla que hi ha coses que prescriuen. En tot cas aquest és un tema polèmic i no em pensava que en aquests temps caiguéssim en aquesta mena d'estranya lògica. Pel que fa al valor artístic, és subjectiu i valorable. Reinventar la història és molt habitual.
ResponEliminaMiquel, no insisteixo, ja he dit la meva però em temo que hi ha molts partidaris de la iconoclàstia hispànica, darrerament.
ResponEliminaSón una colla de brètols!
ResponEliminaEnric, el pitjor és que tot això s'està llegint en clau bon català/mal català i així no anem bé. També els altres hi suquen pa amb el tema de l'espanyolitat. I la pobra placa, al museu. Això si hi arriba.
ResponElimina