Per si no estàvem prou distrets ara tenim una nova història picant amb això del president francès, suposadament d'esquerres, i els seus amors secrets. Estic d'acord en què la vida privada pertany a l'àmbit privat tot i que amb certs matisos pel que fa a aquesta gent que ens és força coneguda a causa del camp professional en el qual es desenvolupa la seva tasca.
Molts periodistes televisius que afirmen amb insistència que aquests coses de sexe i amor no són rellevants dediquen i han dedicat llargues estonetes al tema i a fer broma sobre la qüestió. Tot té certa relació. La gent del poble, amb vicis privats que queden en l'àmbit veïnal, a tot estirar, defensem aquestes conductes llicencioses -per dir-ne d'alguna manera- quan el personatge ens cau bé i, en canvi, quan ens resulta desagradable el capteniment moral poc convencional és un greuge més que podem afegir als mals del pecador.
Fa anys, quan la monarquia gaudia d'una certa popularitat i el rei de les espanyes no era una caricatura d'ell mateix, les seves escapades eren contemplades amb certa simpatia. Avui resulten penoses i fora de lloc. Hi ha hagut personatges repugnants i cruels que a casa seva han estat marits fidels i pares exemplars, per tant, a tot arreu hi ha de tot, com es pot comprovar llegint llibres d'història o revistes del cor i premsa groga.
En general, no sé si per biologia o per circumstàncies, les senyores polítiques no han desvetllat fins ara tantes expectatives, aquests dies he sentit comentaris subliminalment masclistes, com ara que les polítiques en actiu són grandetes i/o lletges. Això ho he sentit en ocasions referit, fins i tot, a professors i professores universitàries. Els afers professor-maduret-i-brillant versus estudiant-joveneta-i-de-bon-veure són un clàssic. De tota manera, alguna cosa deu tenir el poder polític i acadèmic, fins i tot més enllà del tema econòmic, perquè senyors els quals si te'ls ensopeguessis ballant al Marabú no crec que destaquessin en excés, aconsegueixin que dames d'una certa categoria intel·lectual, professional i física, els facin la gara-gara.
Tot és un misteri i potser, al capdavall, tenir certa tirada als amors furtius dóna un plus de comprensió vers els afers públics, mentre, és clar, aquests amors no costin un euro a l'erari també públic i no comportin pagaments en coses com ara influències i endolls. Però en un món tan corrupte pel que fa als calerons i a les influències, si aquestes s'obtenen per la via amorosa tampoc la cosa no té massa importància. En tot cas distreu una mica deixar de banda el lladronici generalitzat que patim a tocar de casa i que sembla no tenir aturador i entrar una mica a tafanejar a casa dels veïns. Si és que en francès fins i tot la literatura eròtica sona millor...
10 comentaris:
No he pogut evitar la rialla en imaginar-me l'Hollande ballant al Marabú.
L'eròtica del poder tant econòmic, polític o intel·lectual sempre ha tingut molta tirada. L'exemple que has posat dels professors universitaris i les estudiants és molt rellevant.
Allau, a algun Marabú car i de disseny deu anar de tant en tant...
Cert, Galderich, de tota manera de jove, i sobretot les noies, som molt impressionables amb això dels professors -o dels cantants, o dels escriptors, o...-. Em costa més entendre el tema quan les dues parts ja tenen 'certa edat'. 'Algo tiene el agua cuando la bendicen' que deia una veïna. Encara recordo el disgust que va donar la Bruni als seus admiradors quan es va maridar amb l'anterior en el càrrec.
És un clàssic els amors de senyors granadets amb noies molt més joves que ells. Per cada un que és sincer, perquè també n'hi ha, la majoria són aventures, tot i que amb conseqüències catastròfiques, com ara per la companya 'oficial' del senyor Holande. S'hauria de pensar que qui en fa un cistell en fa un cove, però l'amor (o el narcisisme, a mi això no em passarà) ens fa cecs.
tant hi ha i bon ès, és l'eròtica del poder i que l'homenet del casc de motorista deu tenir molt sex appeal.
Ella no és tampoc tan jove, si no vaig errat en té 41.
Sembla que HOLLANDE tindrà problemes.
salut
Teresa, evidentment no es pot generalitzar però en general en 'pujar d'estatus' els homes tenen tendència a canviar de dona, és un tema per a aprofundir-hi, m'imagino que tot pesa, la vanitat, el narcisisme i que 'l'antiga' també el coneix massa i tot, he, he. Quan hi ha poder pel mig també hi ha moltes expertes en fer la gara-gara, com si diguéssim... en fi, així és el món i en podríem trobar molts exemples.
Una situació que també he vist i que em resulta curiosa: l'home té fills amb la seva primera dona, en troba una de més jove i amb aquesta no vol tenir fills i a la segona dona se li passa allò que en diuen l'arròs, té una tercera dona molt joveneta i ja iaio té un nadó i en presumeix.
El món és molt estrany i el sexe n'és un component en el qual convergeixen moltes vanitats i moltes misèries.
Francesc, el pitjor d'Hollande és que se suposa que és d'esquerres i fa política de dretes. Al llit, també.
Creo que la Historia no soportaria los programas de television del corazon actuales y que muchos personajes quedarian reducidos a su faceta amorosa.
Dicen que Julio Cesar en su juventud era un hombre muy bien parecido y que se acostaba con las mujeres de sus rivales politicos, al parecer era "irresistible" para las señoras romanas.
La gente actual a falta de problemas de alimentacion (por el momento) o de sanidad, tenemos que llenar el tiempo con cosas como estas, no sea que nos demos cuenta que estamos siendo utilizados como meros instrumentos.
A un politico le deben definir sus actos, no vida sexual.
Temujín, yo creo que aún sin televisión esas historias también tenían morbo en tiempo de los romanos...
Y a veces, no siempre, el comportamiento sexual dice mucho sobre la persona y su dignidad y manías personales.
Publica un comentari a l'entrada