17.3.14

AVUI, DIA 18 DE MARÇ, XERRADETA:: JOSEP MARIA DE SAGARRA I EL PARAL·LEL





Com molts dels visitants d'aquest blog ja deveu saber demà, dia 18, faig una xerrada al CENTRE CULTURAL ALBAREDA, que es troba al carrer del mateix nom, a tocar del Parc de les Tres Xemeneies. 

Si no teniu res a fer demà i voleu passar una bona estona, ja ho sabeu.


Copio la promoció publicada a l'agenda del Centre Cultural:

Josep Maria de Sagarra (1894-1961) va ser, a més d’un gran escriptor, un home profundament barceloní i malgrat pertànyer a una classe social minoritària i privilegiada, més aviat pel pes de la nissaga que per la fortuna, va ser també una persona profundament encuriosida per totes les manifestacions humanes, que va saber retratar la ciutat de dalt a baix en molts textos i, evidentment, en la seva gran novel·la Vida privada.

Tot i que el gran territori sagarrià va ser la Rambla, amb el Teatre Romea, on va assolir els grans èxits teatrals, Sagarra va conèixer molt bé el Paral·lel d’abans de la guerra, ja que el de després no li va interessar tant i, com ell mateix explica, tan sols hi venia de forma esporàdica, a veure alguna representació puntual.

Aquell primer Paral·lel es presenta sovint com un tot però per les percepcions de Sagarra en podem copsar dues etapes, la primera, durant la qual esdevé un conjunt atrotinat d’establiments de tota mena i condició, molt relacionat amb el proper Barri Xino, i una segona, a partir de mitjans dels anys vint i durant la República, més agosarada però també amb més aspiracions artístiques en gèneres com ara la revista.

La primera etapa va comptar amb la ingenuïtat noctàmbula d’un Sagarra molt jove, encara adolescent, amb ganes de gresca i de conèixer aquell món d’escàndol. Un món en el qual, com ell mateix explica, les gorres proletàries els semblaven, als nois com ell, objectes satànics, i la pornografia més grollera els inspirava el respecte que ens inspiren les coses prohibides.

La segona etapa acull un Sagarra més adult, que ja és crític amb la misèria moral d’una part d’aquell indret. El Paral·lel aplega cantants com Raquel Méller, sarsuela, circ de categoria, l’esclat del tango, teatre de tota mena i una efervescència social i política lligada a aquella època de canvis i visceralitats. En els articles que escriu a Mirador i La Publicitat parla sovint del Paral·lel, dels seus espectacles, del teatre que s’hi representa, com ara el de Vallmitjana, i també de la primarietat d’un públic que fa cua per veure, per exemple, la crucifixió cruel d’un fakir de l’època. Als indrets prohibits, terreny masculí, ja hi comencen a anar matrimonis benestants, cosa sobre la qual ironitza i fins i tot li desplauen els títol grollers d’alguns vodevils xarons i de poca categoria.

Professor/a: A càrrec de Júlia Costa

Organitzador de l'activitat: CERHISEC

On: Centre Cultural Albareda

Adreça: c/ Albareda, 22-24


Telèfon: 934 433 719

2 comentaris:

miquel ha dit...

No hi podré venir -potser en alguna repetició- , però he vist que surts a "LV", i això ja és una mica d'èxit de públic assegurat. Que et vagi molt bé.

Júlia ha dit...

No creguis, Miquel, la gent que ve no crec que sigui pel diari convencional, potser algú sí però la majoria no ho crec pas.