Acabo de llegir que ha mort Nadine Gordimer a l'envejable edat de noranta anys, més envejable encara quan s'ha aconseguit reconeixement i s'ha desenvolupat una tasca professional important. Gordimer va ser premiada amb el Nobel l'any 91, feia vint-i-cinc anys que el premi no s'atorgava a una dona i encara fa angúnia veure el nombre de dones amb aquest premi en comparació amb el de senyors. Poca cosa es pot dir quan a casa nostra el d'Honor de les Lletres Catalanes encara mostra una comparació més odiosa sense que sembli que s'hi vulgui posar remei. Ja feia anys que el nom de Gordimer entrava a les llistes de candidats i candidates del premi gros. En aquells anys del passat recent els suplements literaris dels diaris eren molt més interessants que no pas ara, per cert. En alguna ocasió Barcelona la va rebre com a convidada, per exemple amb motiu d'un dels aniversaris del PEN.
Els premis són sempre relatius, condicionats als jurats, als gustos, a les tendències, a les modes, a les influències. Jo pensava que els que estan relacionats amb coses com ara la ciència eren més objectius però ara ja també tinc els meus dubtes. Gordimer es va veure afavorida per la política del moment, cosa que com a escriptora no li treu cap mèrit. Durant l'època de la concessió va ser una autora força llegida, com sol passar, després la cosa va anar de baixa. Quan algú mor es fan tímides reedicions i s'escriuen articles evocadors i segurament serà així en aquest cas.
Vivim en un món on l'important és la novetat immediata i poques vegades s'entra a fons en els autors o se'n coneix tota l'obra. Gordimer, de família jueva, aspecte que cal remarcar perquè jo crec que té un pes en la seva vida personal i literària, va escriure una mica de tot i en aquest tema els gustos personals i el moment de la lectura són molt importants. Té llibres magnífics que ens mostren el rostre d'una societat esqueixada, potser com totes, al capdavall. Més enllà de la seva circumstància personal, geogràfica i política ens mostren en molts fragments això que en diem l'anima universal dels homes i les dones. Descansi en pau.
4 comentaris:
Sempre és d'agrair que un escriptor ens mostri "l'anima universal dels homes i les dones" enmig de tanta literatura anecdòtica.
Enric, no sé què és ben bé això de l'anima universal però de vegades la percebo en la bona literatura. O en el cinema, la pintura, la música...
No he llegit res d'ella, buscaré els seus llibres.
Quan estudiava a l'Institut Britànic, cap el 1984 o 1985, vaig llegir un recull de contes (short stories) de diversos autors. El que més em va agradar va ser un de Nadine Gordimer, una autora fins aleshores desconeguda per a mi. En un conte feia un al·legat contra l'apartheid, com moltes de les seves obres. Va rebre el Nobel de literatura, però el de la pau també li hauria escaigut.
Publica un comentari a l'entrada