El Museu del Modernisme és un indret privat, tranquil i situat en un lloc discret, lluny del pas dels grans ramats turístics. Des del 4 de juny dedica una exposició temporal a Lluïsa Vidal, pintora i il·lustradora sobre la qual he escrit al blog en diferents ocasions. No és una exposició molt extensa però sí important, si consideren que a l'artista feia cent anys que no se li dedicava gairebé res. I no és pas que l'obra de la pintora Vidal no tingués ressò en el seu temps, es va relacionar amb el bo i millor del món de l'art i amb les dones més cultes de la societat barcelonina. Va tenir la sort de comptar amb una bona educació, el seu pare era el moblista Vidal, amb el qual estava molt unida i a qui va acompanyar en diferents viatges. En aquella època ni tan sols les famílies benestants, en general, donaven una sòlida educació a les noies i l'analfabetisme femení fregava el vuitanta per cent.
La felicitat no dura sempre i el pare va patir amb els anys una mena de malaltia nerviosa, potser algun tipus de depressió, que va produir conflictes familiars complexos. La pintora va prendre aleshores les regnes familiars i entre quadres, il·lustracions i classes de pintura va poder donar suport a la mare i als altres germans.
Lluïsa va morir jove, gairebé tant com una altra pintora, amiga seva, Pepita Teixidor, a causa d'una d'aquelles epidèmies de grip que feien estralls entre la població. El Modernisme va passar de moda i aquells pintors i pintores van quedar una mica ocults i de vegades també van ser menystinguts pels noucentistes, les avantguardes i les novetats diverses que van anar sorgint al llarg dels anys. Avui el Modernisme dóna diners i promou el turisme i potser seria hora de reivindicar-ne també la pintura, a més d'edificis i arquitectes.
Lluïsa Vidal, com tants artistes del seu temps, excel·lia així mateix en el camp de la música, com les seves germanes, una de les quals també va ser escultora. L'interès per la seva vida i la seva obra ha anat en augment i s'han publicat articles i alguns llibres sobre la seva figura. Durant anys i panys semblava que no hi havia hagut a la història dones pintores, ni compositores, ni escultores. A tot estirar alguna escriptoreta de poca volada. També és cert que en el camp del Modernisme i la seva època -potser com en tots- hi ha quatre marques de prestigi i un gran nombre de grans secundaris mig ocults. Una mica com al cinema, vaja.
2 comentaris:
Tenia ganes d'anar-hi feia temps, tant per veure aquest petit museu com l'exposició dedicada a Lluïsa Vidal, i fa poc vaig aprofitar que hi feien un petit concert de música antiga que m'atreia força. Està bé que la iniciativa privada faci pública la seva col·lecció, però si l'entrada que vaig pagar --15 euros-- és el preu habitual, em sembla bastant car. Res no indica que sigui preu especial perquè s'hi fa un concert.
Quant a Lluïsa Vidal i altres dones pintores, està bé que de tant en tant les recordin i deixin de ser invisibles en la història de la ciència. I pel que fa a la seva mort prematura, tenint en compte que va morir el 1918, és probable que la causa en fos la grip. La pandèmia que va fer estralls en tot el món (es calcula que va matar entre 50 i 100 milions de persones) els anys 1918 1919 ha passat a la història de la medicina com a "grip espanyola"
Efectivament, Lectora, va ser una de les grans epidèmies de grip. Jo vaig pagar set euros, per ser jubilada, crec que el preu dels 'joves' és de 10 euros en dia normal, potser no és barat però he pagat més per visites menys interessants.
Publica un comentari a l'entrada