A la França
provinciana
Uns bons papàs benestants
Han d’aguantar com
les filles
Es casen amb
immigrants.
Son immigrants de
bon veure
No pas uns
arreplegats,
Però als pares no els
fa gràcia
Tanta gran
diversitat.
La pubilla, una
advocada,
Es casa amb un
advocat
Força atractiu i d’Argèlia,
Sembla que ben
situat.
Una altra noia,
dentista,
Amb un jueu ha
lligat,
El noi no treballa
gaire
Però sembla
espavilat.
Acabarà amb un
projecte
De fer ecològiques
menges
Per al consum
musulmà
I també per als
heretges.
Una filla que és pintora,
Afeccionada a
plorar
Se’ls presenta amb
un xinès
Xicot de bon
tarannà.
Col·locat a la
gran banca
El xinès
emprenedor
Li farà unes
bessonetes
Que són d’allò més
bufó.
Ja us podeu pensar
els grans tòpic
I discussions familiars,
Hi ha baralles
incruentes
Però la sang no
arriba al mar.
I es que en el
fons són francesos,
Patriotes amb cors
tendres
I cantant La Marsellesa
S’emocionen els
tres gendres.
La més petita,
soltera,
Té un eròtic
embolic
Amb un negre ben
plantat,
Que fins i tot
sembla ric.
Tot i que el noi
porta rastes
I és actor de
qualitat,
Intuïm que en
quatre dies
A la Comédie ha triomfat.
El xicot també es
catòlic,
Per l’església es
casaran,
Però, es clar, el
papa del negre
Té un disgust molt
important.
I entre acudits de
gavatxos,
Un racisme
irrellevant
Sogres que són
comprensives
I pares que no ho
són tant
Tot s’acaba amb
alegria
Germanor i gresca
mundana
En un jardinàs burgès
ballant la dansa africana.
I és que en aquest
món de mones
L’amor tot ho
aconsegueix
Si no et manquen
les garrofes
I les pots menjar
amb escreix.
Malgrat la frívola
estampa
De la
globalització
Vaig passar una
bona estona
Sense menjar-me el
meló.
En deien espanyolada
De cert cinema
nostrat
I això és una francesada
Dels veïns d’aquí
al costat.
Però adient per
aquests dies
De festes de bon
passar
No tot ha de ser
cinema
D’aquell de
fer-nos pensar.
I com que la
història aquesta
Ha fet calaix i
taquilla,
Fins i tot els Cognoms Bascos
Semblen ja una francesilla.
Júlia Costa
(crítica de cinema a l’estil Muntayolesc)
13 comentaris:
ja trobava a faltar la crítica Muntanyolenca.
Bona sortida i entrada d'any.
és que s'ha d'estar inspirat
per rimar amb gran qualitat
Com a mínim t'ha inspirat, Júlia. A vegades va bé que ens posin de mala llet.
Bon any, Júlia i companyia!
Ha, ha, segur que és millor la crítica que la pel·lícula. No l'aniré a veure que les comèdies de tòpics em posen molt nerviós.
Enric, de mala llet tampoc, però és que tant bon rotllo gavatxo fa una mica d'angúnia, no entenc com hi ha gent que encara creu que 'tot el cinema francès' es bo, he vist cada bunyol. Ara bé, han fet calaix, es veu que ha tingut molt d'èxit a tot Europa i part de l'estranger, ja. Digues-li tontos.
Allau, hi ha qui et pot dir que fins i tot és 'anti tòpics' però el fet és que els aplega tots...
De Muntanyola no soy,
sus dibujos descontextan
pero voy a lo que voy
y si sus textos no cuadran
aunque los perros no ladran
la presa cuadra de hoy.
No me gustan sus dibujos.
No ne agradan sus escritos.
Mas es el mayor delito
que escupir con el esputo
mirando siempre hacia arriba
pues te caerá la saliva,
en la cara...y como un puto.
Salut
Muntanyola fue uno de los últimos , tengo algún grabado de él, sobre todo de cuando el Talia, en el Paral lel hacia cosas del Pau Garsaball (ja tenim 600 )
En fin
Un abrazo I bon any de tot cor
Miquel
Amb la boca oberta
i el somriure ben present
he llegit la teva crítica
que m’ha semblat excel·lent.
FELIÇ 2015, JÚLIA!
Miquel, això de Muntañola -que a mi si que m'agrada- ve del fet que en unes revistes esportives molt populars escrivia crítiques de cinema en vers, molt divertides.
Jo li he dedicat algunes entrades:
http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2012/03/adeu-joaquim-muntanola.html
http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2008/02/por-esperana-i-muntaola.html
Feliç any, senyor Ramon,
m'afalaga el comentari
i continuaré en el blog
si hi ha salut, gairebé a diari.
Que l'any nou sigui excel·lent
i que no ens vingui un mal aire
que hi hagi salut i feina
et desitja... la blogaire
Una critica genial
I rimada com cal.
Moltes gràcias, Toni!!!
Rimes sense pretensions
per fer una mica de broma
que així la vida s'entoma
amb alegres il·lusions.
Publica un comentari a l'entrada