30.12.15

EP, QUE NO TOT HA DE SER XÈSPIR!!!




Goso dir que he passat una bona estona veient una pel·licula amb la qual la crítica s'ha abonat a fons fins a deixar-la a l'alçada del betum tot i que ara de betum se'n gasta poc. Jo ja sabia què anava a veure, la novel·la de Luz Gabás no és res de l'altre món, tot i que també s'ha entrat a fons en allò de què la peli és pitjor que el llibre, cosa discutible. Hi ha novel·les que són per passar l'estona durant les llargues tardes d'estiu, a la gandula i sota els pins del càmping, i aquesta n'és una. Pel que fa al cinema, he vist coses estrangeres, franceses, americanes, alemanyes i la resta molt pitjors i molt més pretensioses, la veritat, les quals, en canvi, han generat grans lloances dels experts i dels aficionats. En tot cas podria ser, fins i tot, que aquestes palmeres nevades milloressin amb el pas del temps i que d'aquí no sé quants anys fos aquest una història redescoberta i valorada d'una forma més objectiva. 
Mario Casas, que en va aprenent amb el temps i la pràctica,  està aquí una mica ensopit i encantat i potser un senyor més expressiu hauria aconseguit millorar el producte però en general el repartiment està prou bé, tot i que em sap greu que a un dels meus ídols, el Gutiérrez Caba, me'l facin fer sovint de pare i el matin aviat, ja que no és la primera vegada que li passa. 

Sabem poca cosa de l'Espanya colonial i tampoc no sembla que hi hagi un gran interès en saber-ne més, tot i que ara ens podem informar de moltes maneres sobre el seu passat, present i futur. Tot va acabar molt malament, però no pas pitjor que a d'altres contrades. Jo he conegut gent que hi havia  viscut i treballat, en tenen records mítics i també terribles i angoixants sobre els darrers anys, el cinema ha incidit poc en un tema que hauria de fascinar els espanyolets molts dels quals tan sols sabem que d'allà va venir el Floquet de Neu.
Els llibres com aquest o el lloat i, pel meu gust, encara més fluixet, El tiempo entre costuras, compleixen una funció però es trobem en un terreny més aviat tirant a la novel·la rosa, encara que no tot acabi bé per tal de donar més versemblança a les històries.  El rosa és un gènere que es relaciona amb senyores Maries mentre que en el camp de la novel·la negra ens empassem bunyols de més gruix i més vent. En general faig poc cas de la crítica tot i que crec que la majoria diem que no en fem cas però sí que en fem ni que sigui de forma subconscient. Sobre una altra pel·lícula de fa temps algú em va comentar que li havia agradat  però que si abans hagués llegit alguns comentaris dels entesos no l'hauria anat a veure. 

Palmeres en la nieve dura tres horetes, una mica massa, potser en capítols televisius hauria passat millor però aleshores hauria perdut pes paisatgístic. També he de dir que de la novel·la en vaig llegir alguns fragments en diagonal perquè semblava que no s'acabava mai. No negaré que hi ha tòpics abundosos, frases sobreres, que t'ho veus venir tot d'una hora lluny, que la musiqueta repetitiva de fons és repetitiva o que les històries d'amor són una mica o molt inversemblants tot i que no pas més ni menys que en tantes altres pel·lícules.

A mi és que, per exemple, El paciente inglés, se'm va fer més pesadeta i tothom li tirava floretes. Potser és que m'ha agafat en un dia adient per arrepapar-me una bona estona al cinema, no ho sé, però no entenc perquè la piconen a tort i a dret sense pietat i fins i tot em sap greu. Un altre tema és que algú la vagi a veure pensant que hi trobarà crítica política sobre el colonialisme o una classe d'història seriosa sobre les diferents ètnies africanes de Bioko, els seus costums, lluites, mites i vivències. Podia haver estat molt millor, és  clar, el director tampoc no s'ha lluït gaire però és distreta i algun fragment fins i tot emociona. Se n'ha parlat en excés i se li ha donat massa bombo i ja se sap que aleshores les decepcions són més accentuades.

Una curiositat que en el llibre resulta més explícita és la referència a la llengua original dels indrets nevats d'Osca. Si heu anat per allà us haureu adonat que no volen saber res de què tingui a veure ni de lluny amb el català, en això són encara molt pitjors que els valencians blaveros. A la peli també diuen quatre coses en vernacle. Com que desconec l'idioma dels colonitzats no puc opinar sobre l'ús que se li dóna. 

A aquest viatge a l'Àfrica nostrada s'hi ha d'anar en estat virginal i disposats a passar l'estona sense cercar figues a la perera ni palmeres autòctones a les valls muntanyenques, altrament millor passar per  la filmoteca i contemplar un film de culte minoritari. No crec que el darrer capítol de la guerra galàctica sigui molt més reeixit i tothom hi va.


8 comentaris:

Allau ha dit...

Ep, que no tothom l'ha massacrat. Alberto Mira, il·lustre professor universitari a Londres, la defensa com a mostra de cinema nacional, comercial i potent. I que consti que a la Filmoteca no només passen films elitistes, com sembles insinuar.

Júlia ha dit...

Feia broma Allau, vaig molt sovint a la filmoteca que per sort la tinc a tocar de casa i ja sé què hi fan de tot, també molts raves, però pel que fa a la peli precisament ahir vaig llegir la crítica del Periòdico que la deixava verda i també vaig escoltar el mateix a un programa de ràdio, m'alegro que algú de pes la defensi tot i que ja dic que no és res de l'altre món però es pot veure si no tens prejudicis ni hi cerques crítica social anticolonialista.

Júlia ha dit...

De tota manera, tot són gustos, recordo com es van abonar amb el darrer Gatsby i a mi em va agradar força, per exemple. I a mi el Pa Negre, ni fu ni fa i mira...

Anònim ha dit...

Encara no he vist la pel·lícula. El que és una llàstima és el poc que se n'ha parlat del passat colonial espanyol i català. Els americans n'haurien sabut treure suc. Hi ha molts prejudicis i molta merda amagada sota l'estora, però no s'hauria de tenir por a ventilar-la. Sortirien bones històries i, a més, sabríem d'on venim.

Júlia ha dit...

Enric, per diverses bandes, a més de les lectures que he trobat, he conegut una mica el tema tot i que curiosament la literatura fa molt poc que hi ha entrat una mica a fons, fins i tot també en el tema de les guerres a l'Àfrica, en general. No crec que sigui per això de la merda, no és ni pitjor que la d'altres països i el cert és que a partir dels seixanta s'havia fet un esforç per integrar les colònies en el mapa general, malauradament després els va anar pitjor perquè van sorgir aleshores lluites ètniques entre els grups i coses molt grosses de les quals en sabem poc, també. Més que por crec que hi ha indiferència sobre el tema, però, vaja, aquest és un llarg debat i potser a les tertúlies haurem de suggerir que també seria interessant tractar la qüestió, es podria passar la peli en els cineforums, llàstima que són tres horetes. I sobre el moment de la descolonització una amiga que hi havia viscut molts anys em deia: quan van mal dades es nota molt que ets blanc per bo que siguis. No passa com amb els jueus, vaja.

Júlia ha dit...

... i també és fàcil caure en allò dels negres són els bons i els altres els dolents, afirmació amarada de bonisme etnobabau.

Anònim ha dit...

Ahir la vaig anar a veure. Em va agradar força. Només un "petit" detall: el Mario Casas és el pitjor actor de la història del cinema. És inexpressiu, no sap parlar, no sap caminar. La resta d'actors se'l mengen amb patates, sobretot el que fa de Jacobo. Amb un altre actor la pel·lícula milloraria moltíssim!

Júlia ha dit...

Enric, el Casas no és mal actor, l he vist en molt millors interpretacions però aquí no sé si no l han dirigit bé o què... I, és clar, és el paper principal...