amb una oriental xicota.
Si no estan enamorats
ja us dic jo que no se’ls nota.
La família van a veure,
la mare i un germanet,
que s’han venut una casa
a pagès, a un bell indret.
A tota la propietat
hi ha una evident intenció:
Fer-hi pisos i xalets
amb molta especulació.
Però, ai las, l’ajuntament,
també hi vol posar la grapa
i amb tot això del negoci
un altre afer es destapa.
El pare en tenia una altra,
amb una nena, ara gran,
I amb aquella mort sobtada
van haver de fotre el camp.
Però un amic del de Xangai,
el de l’especulació,
va col·locar mare i filla
en un xalet petitó.
Amb la noia que és molt maca
viu en estat marital,
tot i que ella és molt més jove
però aquell paio no està mal.
El nostre protagonista
portat per un noble gest
a la noia fa l’aleta.
No patiu, no és un incest!
Car per evitar problemes
ell no n’és el germanastre,
la dama la va tenir
amb algú que era un desastre.
Abreujo, es veu que un notari
amb el germà compinxat
va amagar d’aquell bon pare
el seu importat llegat,
Car la gran casa pairal
a l’amant va decidir
deixar-la, i a la parenta,
tan sols li toca el jardí.
Però la mare abandonada
també va tenir un rotllet
amb l’alcalde de la vila
i és que no hi ha un pam de net.
Com que el de Xangai s’enrotlla
amb la noia de l’amic
aquest amb raó s’emprenya
i l’encalça en plena nit.
Hi ha un accident, tot s’arregla,
ja que l’amic és bon nano
i la xineta es consola
amb un que toca el piano.
A Xangai el nostre heroi,
arranjat ell i els negocis
torna a guanyar molta guita
i deu tornar a fer nous socis
Un dia que està molt trist,
gairebé a punt de plorar
veu que el truquen per al mòbil
i es que la noia és allà.
I s’abracen amb fruïció
vora el metro, molt bonic,
tothom més o menys content,
i sobre tot, l’Amalric.
De tant en tant l'esperit
del pare, metge enfeinat,
ve a visitar el seu fillet
per sentir-se perdonat.
Tot i que la noia jove
és maca, no es pot negar,
no la veig que penqui gaire
ni se a què es vol dedicar.
La moral d'aquesta història
és que et miris els papers,
que si l'amant fa moixoni
no et trobis sense diners.
I, per cert, si tu ets xinesa,
millor que cerquis xinès
i que no et refiis gaire
dels petonets d'un francès.
Encara una altra evidència:
A França fan tants bunyols
al cinema de consum
com en fan els espanyols.
De tant en tant l'esperit
del pare, metge enfeinat,
ve a visitar el seu fillet
per sentir-se perdonat.
Tot i que la noia jove
és maca, no es pot negar,
no la veig que penqui gaire
ni se a què es vol dedicar.
La moral d'aquesta història
és que et miris els papers,
que si l'amant fa moixoni
no et trobis sense diners.
I, per cert, si tu ets xinesa,
millor que cerquis xinès
i que no et refiis gaire
dels petonets d'un francès.
Encara una altra evidència:
A França fan tants bunyols
al cinema de consum
com en fan els espanyols.
La Padrina cinèfila
7 comentaris:
algun dia s'hauria de fer un recull de muntanyolenques, recorda que vares guanyar un concurs de muntanyolenca.
No la pensava anar a veure, i encara menys després de llegir-te. Però que visquin aquestes rucades gavatxes, mentre justifiquin tals parides muntanyolenques.
Francesc, no recordava aquell concurs, he, he
Allau, és que no feien res que em fes el pes i creia que era en versió original i pensava practicar francès, però era doblada. Ja em pensava que no era res de l'altre món però vaig superar les expectatives.
És un clàssic això de les germanastres de bon veure de les quals es desconeix l'existència i que al final resulta que no són de la mateixa sang, tot per evitar tabús estranyament vigents en cas d'embolic eròtic...
He, he, em sembla que no hi ha ningú que no s'enrotlli amb algú....Molt divertit!
Bon vespre.
M.Roser, sí, el cas és que tothom quedi content, només falta que el xicot abandonat s'enrotlli amb la mare de la noia jove, que és una senyora més de la seva edat i encara està molt bé però potser van pensar que era excessiu.
Publica un comentari a l'entrada