MARTÍ ALSINA, CENT NORANTA ANYS DESPRÉS

Avui  és sant Llorenç. Tal dia com avui, però de l'any 1826, naixia a Barcelona Ramon Martí Alsina. Molts fets posteriors han fet oblidar el context i el tarannà de molta gent del segle XIX. Martí Alsina, si fos francès, seria un mite, però aquí tot es minimitza o passa a l'oblit o al mig oblit amb rapidesa i tot i que el pintor té i ha tingut força reconeixement la cosa té poc a veure amb la devoció amb la qual d'altres països magnifiquen els seus artistes. Fins i tot en una exposició que el MNAC va dedicar als nostres realistes es potenciava la influència francesa i, al capdavall, semblava que l'estrella de la pel·lícula fos Courbet. 

El realisme ha patit un bandejament preocupant durant anys per part dels suposats entesos en pintura, les avantguardes, que ja haurien d'estar passades de moda però que encara cuegen, potser pel fet que mouen calerons a dojo, van deixar de banda aquells pintors antics, avui sembla que s'ha recuperat una mica el seu pes específic. Potser perquè gent jove reprèn un nou realisme i compta amb cert reconeixement.

De Ramon Martí Alsina en sabem encara poca cosa. La seva mare era de Mataró, ciutat on ell va fer llargues estades. Va perdre el pare als vuit anys i en va tenir cura el seu padrí, Ramon Tenas, per decisió de la mare. Sembla que aquest padrí no estava gaire d'acord amb què es dediqués a l'art, però va aconseguir assistir a classes a Llotja, aquell indret emblemàtic que hauria de ser objecte de veneració artística catalana constant. 

A Mataro va començar a assolir fama i va aconseguir feina, fent retrats de gent de la burgesia local. El 1848 sembla que va viatjar al mític París de l'època en el qual començava a remenar la cua Napoleó III, personatge per qui tinc una certa debilitat, maltractat per la història i víctima del populisme, tant pel que fa al seu ascens com a la seva caiguda. Per sort l'efímer emperador, al qual es deu l'aspecte actual de la capital francesa, va poder retirar-se a Anglaterra amb la seva dona i estalviar-se molts maldecaps en les seves velleses, tot i que la mort horrible del seu únic fill devia ser un cop ben contundent. 

Marti Alsina es va casar l'any 1850 amb la filla, segons he llegit, d'un argenter balear. De jovenet va ser molt amic de Narcís Monturiol i la seva colla. Monturiol, un gení incomprès, mort en l'oblit, és encara un personatge poc i mal conegut, el mateix que gent de la seva generació, alguns de  tan rellevants com Abdó Terrades. Es creu que Martí Alsina va acompanyar Monturiol per Europa, quan aquest va estar exiliat per motius polítics. Amb la seva dona van  viure al carrer d'Escudellers, no crec que als carrers on va viure hi hagi encara cap referència a la seva persona, que jo sàpiga, però avui que es fan tantes rutes una sobre l'artista estaria molt bé.

Tambe va viatjar a Madrid, com feien habitualment els artistes. Implicat en la vida social i cultural d'aquella Barcelona va tenir càrrecs de rellevància a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i a l'Ateneu, càrrecs als quals més endavant va renunciar o va perdre per motius polítics. Moltes dades sobre Martí Alsina són encara confuses i la majoria provenen d'una biografia que va escriure Joaquim Folch i Torras sobre l'artista l'any 1920 que no s'ha reeditat, de moment.

Aquella gent treballava molt i el pintor donava classes a Llotja, d'aritmètica i geometria, així com classes particulars de pintura. Algunes obres seves provenen dels seus tallers, en va arribar a tenir set d'oberts, també es va dedicar al comerç d'obres d'art, activitat habitual aleshores entre els artistes. Va passar temporades difícils a causa dels seus endeutaments. Com a professor de pintura es considera que va ser molt innovador. 

Durant una epidèmia de tifus va perdre dos fills, més endavant va perdre també la seva dona. La Primera República, en la qual se suposa que havia posat esperances, ja sabem com va acabar. Més endavant, ja gran per l'època, es va tornar a casar amb una noia molt jove i va tenir tres fills més. Va morir l'any 1894. Havia fet alguna aproximació tèbia a l'impressionisme, diuen els experts. 

Martí Alsina va ser un home del seu temps, molt actiu i treballador, inclassificable per moltes etiquetes que se li vulguin posar. Sembla que el quadre sobre la guerra del Marroc que finalment va realitzar Fortuny li havien encarregat a ell, al principi. Un dels seus grans projectes va ser una sèrie sobre els setges de Girona, avui són aquells uns fets una mica incòmodes, potser gairebé tant com les escenes taurines de Casas, però durant anys han format part de la mitologia popular catalana i hispànica. Avui el gran setge català és el barceloní de 1714 i és que la història sempre és història contemporània, com deia Croce. 

La pintura realista catalana, en la influència de la qual el pes de Martí Alsina és notable, compta amb un doll de noms importantíssims, molts dels quals a recuperar, més enllà de contextos restringits, diria que es va fent però de forma excessivament discreta. Som així. La temàtica, tan diversa, destarota una mica aquells que tot ho volen comprimir en manuals de referència. La Restauració va portar a Espanya uns anys de calma aparent però tot plegat era com la calma abans de les tempestes i en tot cas les diferències entre uns llocs i uns altres, entre els quals un mon rural insegur i inestable, amb el rerefons de les guerres carlines, fan que sigui molt difícil explicar l'època de forma senzilla o convencional.

Martí Alsina va tenir les seves pròpies contradiccions vitals, les seves passions, els seus desenganys i les seves dèries. Escrivia en castellà, cosa habitual aleshores, tot i que se li coneix algun poemet en català. Per sort, ha merescut interès acadèmic i es pot trobar fins i tot una tesi sobre la seva vida i la seva obra aquí, realitzada per Maria Concepción Chillón i dirigida per Bonaventura Bassegoda, la qual, per a gaudi de les tafaneres com jo, també inclou informació personal sobre el pintor. 

Alguns dels fills del pintor van dibuixar i pintar, el més conegut va ser Ricard Martí Aguiló, també fotògraf, a qui potser el pes del nom i prestigi del pare va fer ombra. Martí Aguiló va tenir cura del llegat del pare i es va fer càrrec dels molts deutes que va deixar i d'ajudar la segona família del pintor, que va quedar en una situació precària car les criatures eren encara molt petites quan va ell morir.