UN IAIO SORRUT PERÒ AMB EL COR MOLT GRAN

Hi ha dies, generalment freds i ennuvolats, en els quals ve de gust veure una pel·lícula amable, tòpica, previsible, distreta i que fins i tot provoqui que se t'escapi alguna furtiva llagrimeta, cosa que a mi em costa poc. Cada vegada que veig la versió que sigui de la història del vell Scrooge m'emociono.

A més a més sempre fa gràcia veure pelis en idiomes poc escoltats, com el suec. Expliquen que la pel·lícula ha sortit d'una novel·la sueca que ha tingut molt d'èxit, els èxits literaris són atzarosos i sembla que les coses sueques estan força de moda, des dels crims alternatius fins a les historietes amables de vells sorruts i intel·ligents. No sé si tota aquesta literatura nòrdica no ha començat, ja, a anar una mica de baixa.

El protagonista d'aquesta història és un actor molt conegut al país, Rolf Lassgard. Per aquí el vam veure en un primer Wallander força estripat i cantellut, fa algun temps, la sèrie televisiva era dels vuitanta. Gairebé diria que aquest senyor ha millorat amb el temps. No crec que desvetlli cap misteri si resumeixo el tema explicant que la narració va d'un home amb mal caràcter el qual va canviant de tarannà a causa de trobar pel barri gent simpàtica i afectuosa. El mal caràcter l'ha causat el seu passat, un passat que es va desvetllant a mida que transcorre la trama. 

El pitjor d'aquest passat ha estat la mort de la dona, que de moment creus que es va esdevenir fa temps, cosa aconseguida gràcies a una trampa innocent, mai no la veiem gran, sinó sempre de jove. L'actriu que fa aquest paper es diu Ida Engvoll i és molt maca, les coses com siguin. Una perla de parella, bona, guapa, treballadora, excel·lent professional del camp de la pedagogia i optimista malgrat les desgràcies, fins al punt de què en alguna crítica cinematogràfica es preguntaven com una dama tan lluminosa es podia haver enamorat, i, a més a més, gairebé de sobte, d'un xicot tan muermo. 

És clar que el muermo té el cor molt gran, literalment parlant, i és un manetes que tot ho sap arranjar, tot i que conservi una fixació amb el tema automobilístic nacional. Per cert, la veïna iraniana que contribueix al canvi de tarannà de l'avi rondinaire també té un marit força ensopit el qual, a sobre, ni tan sols no sap instal·lar un rentaplats.

Passen moltes més coses, és clar, que no desvetllaré. La pel·lícula és una comèdia, una comèdia sentimental, amb algunes crítiques vers la burocràcia sueca la qual, si és com ens expliquen, no té res a envejar a la hispànica, la veritat. Pels diàlegs s'estenen un munt d'acudits fàcils, un grapadet dels quals fins i tot es poden considera brillants i ocurrents. 

Malgrat el que dic, que pot semblar negatiu llegit en diagonal, he de dir que vaig passar una bona estona i tot, d'aquelles en què no et compliques la vida i ja saps que tot acabarà bé encara que acabi amb una mica de tristor nostàlgica. Suposo que els veïns tindran cura de la gata, encara que siguin al·lèrgics al pèl dels felins, no sé si això queda clar del tot, la veritat. A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. Fins i tot a Suècia. 

Ah, si la noia bonica -i mestra- hagués viatjat a l'Espanya del desenvolupament de joveneta, quan les sueques eren un mite eròtic sòlid, qui sap com li haurien anat les coses!!!