GALA, MÉS ENLLÀ DE DALÍ I DEL SURREALISME

Dalí, la seva dona, Gala, i tot el seu univers, em desvetllen sentiments contradictoris lligats al tema de la valoració econòmica de l'art i del negoci i espectacle en el qual se sol convertir tot plegat. Però el fet és que l’interès pel pintor, per la seva vida, la seva obra i la seva esposa no paren de créixer. Gala ha estat un enigma, una dama poc simpàtica però imprescindible, de la qual en sabem molt i molt poc a la vegada. Sílvia Munt i Ventura Pons ens han apropat en el documental i el cinema al context de la parella, en el qual s’afegeix molta gent interessant com ara Éluard, el primer marit de Gala, o Anna Maria, la germana del pintor, una altra dona envoltada de misteri.

El MNAC i la Fundació Gala Dalí ens acosten una mica més a un personatge que va esdevenir, des d’una certa penombra, una figura clau en la vida del pintor i en la de molts més artistes. Hi vaig anar perquè acostumo a no perdre'm cap temporal del MNAC però sense un gran interès pel personatge i en vaig sortir una mica fascinada per Gala, la seva vida i el seu entorn, Dalí inclòs, és clar. Tant és així que a la llibreria del museu ja em vaig comprar una biografia, relativament breu, escrita per Monika Zgustova sobre aquesta dona enigmàtica, La intrusa.

S’ha especulat i escrit a bastament sobre la personalitat de Gala, sobre el seu tarannà, la seva relació amb els homes i la seva cobdícia, fruit d’una por constant a empobrir-se o restar abandonada. Per la seva vida van passar homes brillants, com el mateix Dalí, amb alguns dels quals la relació sembla gairebé maternal però, també, de mànager comercial, fins i tot. Va ser una mussa d’artistes? En tot cas ho va ser de forma poc habitual i molt lliure. Ens queden notes biogràfiques que ens poden acostar a la seva realitat però no sempre l’autobiografia és fidel a la veritat.

L’origen familiar de Gala i el context cultural en el qual viu de petita i de jove donen pistes per a incidir en el seu tarannà però no ens expliquen del tot la fascinació exercida per una dona que no respon a un cànon de bellesa ortodox. Pintada, descrita, dibuixada i retratada, Gala se’ns mostra sempre disfressada, d’alguna manera. O surrealista. Sembla que vegi els homes com a éssers a qui cal protegir i deixar destacar. Assumeix un paper secundari que li permet controlar i intervenir de forma directa en coses com ara la venda i promoció de l’obra de Dalí.

De fet, sobre la seva personalitat trobem opinions contradictòries: violenta, amable, discreta, exhibicionista, irritant. És possible que tots aquests aspectes responguin al seu propi interès, a la seva necessitat de donar, en cada moment, una determinada imatge pública. Per poder promocionar millor l’obra de Dalí calia restar en un segon terme. Les fotografies que trobem en el llibre mencionat ens mostren l’evolució soferta per Gala des de la seva joventut, on encara hi podem copsar una certa espontaneïtat, fins als seus darrers anys, quan controla del tot la seva imatge pública. El castell de Púbol, un regal de Dalí per tal que comptés amb un espai propi, és també una mena d’escenificació, de fet no hi residia de forma permanent.

La imatge de Gala, repetida en tants quadres i fotografies, ens sorprèn pel seu atractiu i la seva mirada, tot i que ens trobem davant d’una bellesa gens convencional.  En aquesta interessant exposició podem fer un recorregut autobiogràfic que ens acosta a la vida i les relacions d’aquest dama, molt més que una mussa convencional, i podem contemplar de prop un conjunt molt rellevant de l’obra daliniana, així com pintures, dibuixos, fotografies i textos de gent com Max Ernst, Picasso, Man Ray o Brassaï.

I, encara més, hi trobem un munt d’objectes surrealistes, cartes, postals, vestits i tota mena de coses sorprenents. Tot plegat ens mostra una Gala amb una gran personalitat, que tot i no passar mai desapercebuda intenta romandre en un segon pla en el qual, potser, té més poder que no pas si intentés assolir la primera fila amb una producció pròpia, literària o artística. S’ha escrit molt sobre els Dalí, sobre Gala, llibres, biografies, articles d’opinió a l’entorn d’aspectes com ara la seva particular relació o la seva vida sexual. Aquesta exposició fa que en sortim amb la sensació de què mai no podrem copsar la realitat d’un personatge polièdric ple de matisos i que es va amagar rere màscares diverses, i això és un mèrit. Més enllà de la mussa, del suport gairebé maternal del pintor, de la dona cobdiciosa i emprenedora, continua existint un enigma que no aconseguim esbrinar del tot.

Fins i tot aquells que, com jo mateixa, defugin amb certes reserves la teatralitat elaborada per Gala a l’entorn del pintor i sentin, d’entrada, un cert rebuig instintiu per ella, aquesta exposició i la dona que es troba en l’eix de la mostra del MNAC acabaran per seduir-nos. El MNAC continua amb la seva política cultural d’oferir-nos exposicions temporals d’una gran categoria. Tant és així que pel setembre hi tornaré (l'exposició dura fins a mitjans d'octubre).