OSSOS DESPULLATS I ALTERNATIUS

Gràcies a la meva neta he descobert una sèrie de dibuixos força original, d'aquelles que jo diria que tenen diferents nivells de lectura. Connecta amb les criatures del present però no crec que la quitxalla pugui copsar la divertida i irònica crítica que sura en els seus episodis, en moltes ocasions tirant a surrealistes.

Els tres osos protagonistes son germans, tot i que cadascun d'ells pertany a una espècies diferent, un polar, un bru i un panda. El bru se suposa que és el gran i té una mena d'autoritat d'estar per casa, el panda és arrauxat i apassionat i el blanc, lacònic i imprevisible, el meu preferit, pot fer coses molt  estranyes i originals. El seu creador és Daniel Chong, qui havia treballat per Pixar, Disney i d'altres.

Una mica com en el mon dels barrufets, se suposa que tots tres ossos son mascles. Els personatges femenins que hi surten son humans, res a veure amb l'ossa amb pitram de la Masha, i quan els ossos intenten lligar ho fan amb noies humanes, sovint online. Tenen una amiga japonesa superdotada i un amic que es una mena de monstre simpàtic. La sèrie fa broma sobre el mon actual, els youtubers, l'ecologia, les selfies, el menjar ràpid i les dèries alimentàries, per posar uns quants exemples. Hi ha capítols genials i d'altres de menys volada, com sol passar, en general, però tots traspuen humor intel·ligent. No soc capaç de valorar la versió original però crec que la traducció al castellà està prou bé.

Puc caure en la saturació ja que, com és sabut, quan ets petit t'agrada que t'expliquin els mateixos contes moltes vegades i el mateix passa amb els dibuixos de la televisió, així que alguns capítols me'ls se de memòria. Un dels preferits de la meva neta és un en el qual l'os bru s'enamora, literalment, d'un gran burrito, aquesta especialitat del menjar mexicà. Al final es descobreix que, de petit, es va perdre a dalt d'un arbre i, en ser rescatat pels bombers, la màniga del bomber salvador, suau, tenia una textura que el burrito en qüestió li ha recordat. 

Si fóssim en d'altres temps possiblement algú copsaria relacions homosexuals ocultes entre els ossets, encara més amb això de què siguin ossos, però ara ja hem assolit un nivell de normalització relacional saludable i no cal anar més enllà del que ens expliquen. Per sort ja no som en l'època en la qual qualsevol sèrie de dibuixos tenia connotacions perverses i havia provocat estranys accidents.  Sobre tot perquè, n'hi ha tantes, que els adults no les podem controlar. 

En alguns dels capítols surt un malèvol koala que lluita, sovint  de forma bruta, per tenir un munt de seguidors per la xarxa. Els ossos caminen un sobre l'altra, com els músics de Bremen. Per cert, tot i que a Espanya la sèrie es diu Somos osos al mon llatí l'han batejat com Escandalosos, que no respon del tot a l'original, ja que crec que literalment We Bare Bears voldria dir Som ossos despullats, però resulta un títol divertit. 

Molts capítols de la sèrie podrien provocar debats interessants, sobre el nostre present i sobre els continguts subliminals que s'apleguen a la vida d'uns ossos tan alternatius i divertits.