ANGOIXES I DESCOBERTES

Por és una novel·la curta de Zweig, no tan coneguda com d'altres. És va publicar per primera vegada l'any 1925, tot i que havia estat escrita més d'una dècada abans. El  títol original és Angst i probablement seria més adient traduir la paraula, considerant la història, com Angoixa. L'argument pot semblar relativament poc original, ens explica el patiment d'una dona de classe alta, quan creu que el seu adulteri, provocat més aviat per avorriment que no pas per desig, pot acabar amb la seva existència convencional, còmoda i feliç. O fins i tot amb la seva vida, si la reacció del marit, un bon home, esdevé violenta, cosa que, considerant l'època -tot i que encara passen aquestes coses, per desgràcia- no seria res estrany.

El valor del relat rau, sobre tot, en la descripció d'aquesta angúnia que es va incrementant fins a esdevenir obsessiva. Però hi trobem molts més elements, a través d'aquest patiment la dona es va coneixent a ella mateixa, s'adona de la frivolitat de la seva situació i de què no sap res del seu marit ni dels seus fills, un nen i una nena, educats per una institutriu de l'època. Cal situar els fets en el seu context històric, casaments gairebé concertats, tot i que, en aquest cas, acceptat sense reticències, desconeixement del mon real, ignorància, en definitiva, fomentada pels costums i l'educació de l'època.

Zweig juga una mica amb nosaltres i prepara un final inesperat o gairebé inesperat, que ens mostra el rerefons d'aquest marit aparentment gris, honest, just i força enigmàtic. El valor del llibre és la gran penetració psicològica, marca de la casa, acompanyada de la visió que de la dona, en general, tenia l'autor, no gaire allunyada de la que en tenien d'altres homes intel·ligents del seu temps. Una visió que es podria considerar positiva si no fos que els temps han canviat molt i la situació de la dona, també. I, és clar, tot passa enmig d'una classe social de categoria, les pinzellades d'una altre realitat son molt limitades: l'artista bohemi amb el qual la dona té l'aventura, la dona que l'extorsiona, la institutriu... Son personatges interessants que tan sols 'passen' per la història però que mostren d'alguna manera que hi ha un altre mon més enllà del de les elits.

Por ha comptat amb algunes versions en cinema, una de muda, fins i tot. La més coneguda és la de Rosellini, amb Bergman, de principis dels cinquanta, en la qual situa la narració en una altre context i hi fa variacions substancials. En tot cas, considero que, com en d'altres casos, escriptor i cineasta tenen poc a veure, més enllà d'una inspiració inicial interpretada en una altra direcció, ben diferent de la literària.

Zweig, en el camp de la ficció, excel·leix en aquestes narracions breus, més aconseguides, pel meu gust, que d'altres novel·les més extenses. Amb les seves llums i les seves ombres, els seus alts i baixos pel que fa a la consideració de la seva literatura, fins i tot amb una certa dosi d'incomoditat provocada per algunes dèries personals que es barregen amb l'aprofundiment en l'observació del capteniment humà, l'autor ha tornat al nostre present amb força, convertit en un clàssic irrenunciable. Si en algun moment un llibre ben promocionat, però mediocre, ens pot  allunyar de la lectura, recuperar el millor Zweig ens retorna al goig de llegir per plaer i sense complexos.

Per cert, estaria bé que l'originalitat en el disseny de cobertes no ens amollés tantes repeticions d'imatges.