25.11.20

MONTSERRAT CARULLA, EVOCACIONS

 


Als noranta anys, una edat envejable, ha mort Montserrat Carulla. Ha viscut molts anys, ha fet moltes coses i durant aquests dies llegirem i escoltarem un munt d'aspectes sobre la seva vida i la seva feina. Molta gent més jove que jo la recordarà per les seves intervencions en les sèries televisives o pels seus darrers treballs al teatre. Podia ser un àngel o una dama perversa, un doll de virtuts i una mare egoïsta, com ara la del Temps i els Conway o la de la Reina de la bellesa de Leenane, la versió de finals dels noranta, on arribava a fer por. 

Aquests personatges que ens han acompanyat al llarg de la vida, que coneixemem o creiem conèixer encara que ells, a nosaltres, no ens coneguin de res, formen part del nostre imaginari i quan se'n van perdem engrunes rellevants dels nostres records. La gent jove ha vist a Carulla de gran, de molt gran, fent ja papers de iaia. El cert és que el seu físic li va permetre fer papers de joveneta quan ja no ho era tant i recordo, potser perquè el record va lligat a la meva joventut, la versió de La Filla del Mar, l'obra de Guimera, dirigida per Ricard Salvat.

Jo, aleshores, tenia a Salvat de professor, a la universitat, i ens va parlar força de l'obra, una de les poques, comentava, en les quals es veu la gent normal com treballa, en escena. Carulla hi sortia amb el cabell negre, com cal al personatge, que se suposa que pot tenir origens musulmans. He vist, després, bones versions de l'obra però em sembla que cap m'ha colpit com aquella, jo crec que l'edat i el moment compten molt.

I, pel que fa a la tele, la recordo en una versió de Bearn, de mitjans dels setanta, en castellà, que crec que no va superada per la versió posterior en cinema, també prou interessant. Era una d'aquelles bones novel·les per capítols que ens amollaven amb pocs mitjans i molta imaginació. Li donava la rèplica el gran Ángel Picazo, estaven tots dos de categoria, i també la resta dels secundaris, com ara una guapíssima Marisa Paredes, fent de la neboda que sedueix el protagonista. Això dels oncles i les nebodes és un perill inquietant. Potser recordo tant aquella sèrie perquè agradava molt a la meva mare. Sobre Picazo corria una brama, deien que era fill d'Alfons XIII, perquè hi retirava una mica. Qui sap. Aire aristocràtic no n'hi faltava, fins i tot en tenia més que el suposat progenitor reial.

Un munt de factors han fet que Carulla, d'una generació amb un munt d'actrius i actors de molt de pes, sigui més coneguda que d'altres. Ha estat molts anys en actiu i té família, activa i brillant, en el mon de l'espectacle del present. La nostra vida, de forma inevitable, va lligada a músics, actrius, actors, pintors, escriptors i tota mena de personatges populars, son el nostre decorat vital i amb ells anem perdent referents sentimentals, ni que sigui a engrunes.

 

5 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

De lo mejor, sin duda.
La recuerdo en El caballero de Olmedo, ( Lope), en la Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Muy buena . Mucho.
DEP

Júlia ha dit...

Ha tenido ocasion de trabajar mucho y durante muchos años.

Trecce ha dit...

Descanse en paz esta gran intérprete.

Tot Barcelona ha dit...

Aqui, en Barcelona, la CGTC no venía a menudo. Cuando lo hacia siempre paraba en el teatro que está en el Paral lel, frente al rte Español, ahora actua el mago Pop, y las entradas siempre costaban una barbaridad, llegué a pagar 5.000 pesetas por silla, Mayte y yo fuimos, cuando lo llevaba Adolfo Marsillach, en ese teatro, y en el 1985 /86 no lo recuerdo bien, pero don Gil de las Calzas Verdes fue una de las mejores obras que he visto dirigidas y representadas.

Júlia ha dit...

S'ha fet molt i bon teatre a Barcelona, avui tot ha canviat, les obres amb molta gent no son rendibles, en general, i es troba a faltar teatre més 'clàssic' de tant en tant. Per cert, Carulla havia fet de tot.