COSES QUE PASSEN A BARCELONA MENTRE A ANGLATERRA MOR LA REINA

 

Entre la mort de la reina anglesa, les picabaralles de la Diada, i d'altres notícies suposadament rellevants, ha passat, gairebé de puntetes, sense debat oficial ni popular ni massa presència a les xarxes socials, el  judici sobre els fets de fa tretze anys, relacionats amb la corrupció immobiliària a Ciutat Vella. 

La regidora honesta va deixar la política, la van amenaçar de mort, a ella i a una companya, arquitecta tècnica,  els van entrar a casa, els van regirar, no sé si robar, l'ordinador... No estic d'acord amb moltes coses que fa l'ajuntament actual, tot i que crec que, per motius estranys, és el més criticat de tots els temps. En el llarg període socialista, el convergent va durar poc i també en van passar de tots colors, hi va haver coses raretes i estranyes però una de les coses pitjors per mi, de la llarga etapa socialista, van ser aquests fets que fan tuf de gangsterisme municipal.

Els diaris, ahir, així com les teles, van passar de puntetes per damunt d'un tema que demanava debat televisiu aprofundit i crític. Hi ha gent que havia estat implicada en el tema i que continua treballant a la casa gran. Es van donar pocs noms i poques referències, a les informacions. Qui no va seguir, en aquella època, els fets, poca cosa podrà esbrinar amb la poca cosa que ahir vam poder saber. De fet, jo mateixa he tingut problemes a l'hora de cercar més informació intel·ligible per escriure aquesta entrada.

I això que tot va passar a Barcelona, cap i casal, en el marc de l'increment turístic que tant rendiment donava i dona, tot plegat tenia també alguna relació amb el tema del Palau de la Música, que tampoc és que, en general, s'hagi aclarit massa a fons. Qui critica els polítics, així, en blog, obvia que hi ha gent com la regidora que va denunciar els fets i que es va veure abocada a deixar el càrrec, malgrat que ha continuat fent una tasca rellevant, des de fora, i que ho devia passar molt i molt malament. Els culpables, reconeguts o presumptes, se n'han sortit prou bé, em temo. Podria fer una llista llarga sobre gent que ha estat esquitxada per fets lamentables i que, al cap d'un temps, torna a sortir tan panxo per algun forat, quan les coses ja s'han oblidat, del tot o gairebé, i fins i tot, en alguns casos, pontifica sobre el que calgui. També em sobta el poc interès periodístic en esventar segons quins temes que no toquen. 

(Mayte Piulacs, El Nacional)

Condemna pactada. L’Audiència de Barcelona ha condemnat 17 persones de la trama de corrupció de Ciutat Vella, a penes d’entre 6 mesos a 3 anys i 6 mesos de presó, a més d’inhabilitació, pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental, segons la resolució comunicada pel TJSC aquest divendres. En aquesta macrocausa, amb 25 acusats inicials, s’acusava vuit funcionaris de rebre diners de titulars de negocis a canvi d’agilitzar llicències urbanístiques de pisos turístics el 2007. La condemna és acordada perquè en la primera sessió del judici, els principals acusats, Helidoro Lozano, cap dels serveis tècnics del districte de Ciutat Vella, i l’arquitecte Joaquim Quilez van acceptar els fets, i la Fiscalia Anticorrupció va rebaixar de forma substancial la seva petició de condemna (inicialment de 20 anys de presó), ara confirmada: el primer a 2 anys i 6 mesos de presó i el segon a 3 anys i 6 mesos. L'única funcionària que no va pactar amb la fiscalia, Elena Ariza, ha estat condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó, un càstig superior al seu cap, Lozano, que ja està jubilat. La fiscalia li demanava 11 anys i mig de presó a la cap de l’assessoria jurídica del districte. Tres juristes interines i un propietari tampoc van arribar a un acord amb la fiscalia.

En la sentència, de més de 300 planes, la secció 10 de l’Audiència de Barcelona afirma que la sentència condemnatòria no se sustenta només amb la confessió de dos dels tres principals acusats, sinó amb més proves, com exigeix la jurisprudència. “Les proves practicades en el plenari són plurals, convincents i contundents. Les proves documentals, testificals i pericials corroboren els fets i desmenteixen la versió d’Elena Ariza”, sosté la magistrada Montserrat Comas, presidenta i ponent del tribunal en la resolució.