Per casualitat, no en sabia res, em vaig ensopegar a Filmin amb aquesta sèrie de sis capítols que no arriben a l'hora de duració, anglesa, amb uns intèrprets excel·lents. No cau en els tòpics actuals sobre eutanàsia, la proliferació del tema al cinema, la literatura i les plataformes potser palesa una realitat incòmoda: l'envelliment de la població del mon occidental, en general.
Truelove, però, defuig els paranys amables i ens situa, a l'inici, en una mena de reflexió sobre la inevitable decadència vital. Per més que s'arribi a vell, la vida té un final complicat, sigui com sigui, i una cosa és filosofar i opinar sobre el tema quan encara som relativament joves, i una altra encarar-nos ja amb el problema a nivell proper i individual.
A la sèrie una colla d'antics amics es retroba en el funeral d'un d'ells. Fan un pacte amb la intencií de facilitar una mort ràpida i digna a aquell d'ells que es trobi al final del camí, amb unes perspectives indefugibles sobre la realitat del final. Una parella que havia estat enamorada es retroba, el pas del temps també ens enfronta amb allò que va poder ser i no va passar, amb els errors vitals, amb l'arribada al temps de la manca de futures oportunitats.
El que comença com una història d'amistat, per trista que sigui, acaba per esdevenir una història de por, negrissima, que acull un final relativament obert. És una molt bona sèrie, no apta però per a qui no vulgui patir més del compte. És molt poc condescendent i potser la història criminal no estigui ben resolta del tot. Una història interessant i poc convencional, tot i que molt poc alegre i tirant a pessimista, però excel·lent.
https://www.filmaffinity.com/es/film900907.html
1 comentari:
Gracias.
No es para mí
Salut
Publica un comentari a l'entrada