DIVAGACIONS ESPONTÀNIES

El comentari anterior m'ha fet recordar un altre tema sobre el qual he escrit més d'una vegada: l'ambigüitat i manca de precisió a l'hora de definir abstraccions que, de forma sovint una mica tòpica i oportunista donem per precises i indiscutibles quan no ho son gens.

Què és 'la cultura'? Hi ha milers de definicions del terme i amb l'excusa de la cultura hem fet passar moltes vegades bou per bèstia grossa. Cultura és potser allò que creiem que 'és cultura'. I cultura ho pot ser tot i pot no ser res. En general hi ha qui la identifica amb termes també tan imprecisos com l'art o la literatura. En el camp científic les definicions no son tan complicades, segons la meva subjectiva i ignorant opinió.

'Cultura' és, en molts casos, allò que ens han dit que 'és cultura', des del temps de l'escola. O no? Fa anys vaig voler entrar en el tema de 'què era una llengua, un idioma'. Si mireu per la xarxa les definicions son també imprecises, i en el nostre context la identificació de llengua-cultura-identitat i la resta resulta, en ocasions, una mica inquietant. Abans es feia servir allò despectiu del 'dialecte', ara, a tot estirar, es fa servir 'forma dialectal'. 

Hi ha èpoques en les quals hi ha més aviat una tendència uniformitzadora, es va intentar amb l'esperanto. I d'altres en els quals la diversitat és la tendència. Al mon real la diversitat és molt lloada però poc respectada i entrem en l'espinós tema del correcte i el que no ho és i això afavoreix els jutges espontanis dels altres, a l'hora de corregir 'incorreccions' dels altres. 

Tot evoluciona i es barreja, ens agradi o no. I en tot plegat hi solen tenir un gran pes les audiències, quan més gent faci servir una llengua o la conegui bé, en teoria, millor ens entendrem. No sempre és així. Un altre tema és la 'bellesa o lletjor' de determinades llengües, un tòpic injust, com tantes altres creences. Es pot 'estimar' una llengua, una cultura? Jo soc de les que pensen que s'estima a les persones properes i que la resta poden, fins i tot, ser valors afegits, no ho negaré.

Crec que m'estic fent un embolic però cada dia em sembla tot plegat més complicant d'esbrinar sense dèries lligades a certa visceralitat que em fa una mica d'angúnia.