EL PASSAT, CONSTRUÏT SEGONS ELS OBJECTIUS VIGENTS

 

Copio un fragment sobre la història i la seva revisió amb el qual avui, per casualitat, m'he tornat a ensopegar. Pertany al llibre que ressenyo al final. Hobsbawm va morir el 2012. Estic d'acord en gairebé tot el que diu el fragment, amb certes reticències sobre això de 'hoy más que nunca'. La història ha estat en molts casos un intent d'explicar el present, acomodant-lo, això sí, a determinats objectius.

Aquests objectius no son sempre, com diu el tòpic, els d'aquells que manen. Hi ha molt de revanxisme en les lectures fetes pels perdedors. Es construeixen relats adients a la ideologia dominant, fins i tot quan aquesta ideologia no té un poder excessiu. Es cau en això que s'ha denominat 'el relat'. El relat acaba per ser la suposada 'veritat', fins que les coses canvien i toca fer un altre relat. Això val, fins i tot, per a valors suposadament ètics o morals, a banda de la narració de fets històrics els quals el pas del temps i noves lectures poden donar-nos dimensions diferents. Els grups identitaris son un bon exemple de tot plegat. La veritat és sempre relativa, manipulable i, fins i tot, temporal.

Las presiones políticas que sufre la historia a manos de los Estados y los regímenes nuevos y antiguos, de los grupos de identidad, y de una serie de fuerzas escondidas bajo la gélida capa de hielo de al Guerra Fría, son en la actualidad más fuertes que nunca, y la sociedad mediática moderna ha dado al pasado una preeminencia y un potencial mercantil sin precedentes. La historia está siendo revisada o inventada hoy más que nunca por personas que no desean conocer el verdadero pasado, sino sólo aquel que se acomoda a sus objetivos. La actual es la gran era de la mitología histórica. La defensa de la historia por sus profesionales es en la actualidad más urgente en la política que nunca. Nos necesitan.

https://historiata.wordpress.com/2013/05/29/ressenya-eric-john-hobsbawm-anos-interesantes-una-vida-en-el-siglo-xx-2002/