LLIGAMS COMPLEXOS

 

Domenico Starnone (Nàpols, 1943) és un escriptor i guionista italià. En una tria a l’atzar m’he ensopegat amb el seu llibre Lacci, de 2014. El llibre, publicat per Lumen, porta el títol castellà d’Ataduras. No coneixia aquest autor fins ara, aquest va ser el seu primer llibre traduït al castellà, tot i que he comprovat que ara n’hi ha uns quants més. No n’he trobat, de moment, en català.

Starnone va ser professor de secundària durant anys, S’ha interessat per la relació entre oralitat i escriptura en l’ensenyament de l’italià. Ha col·laborat en revistes i diaris. L’any 2001 va guanyar el premi Stregga i ha escrit per al cinema i la televisió. Té una obra extensa, com a narrador i assagista.

Amb aquest llibre, de 2014, va guanyar el premi 'The Bridge' i algunes ressenyes especialitzades el van considerar, en la seva traducció a l’anglès, el millor llibre de l’any. Explica la història d’un matrimoni jove, amb dos fills, i la seva crisi. La novel·la te tres parts diferenciades en les quals es dona veu, respectivament, a la dona, al marit i a la filla. L’home, amarat per la rutina, s’embolica amb una dona més jove, i la difícil reacció de la dona, malgrat que acabaran per tornar a estar junts fins a la vellesa, mostra les esquerdes d’una relació complexa.

La temàtica ha estat tractada en moltes ocasions i de moltes maneres. El fet d’estar molt ben escrit fa que el llibre inquieti i emocioni, fins i tot quan, en molts moments, ens sentim lluny dels seus protagonistes. El que fem te conseqüències, en aquest cas, damunt dels fills. Cal reconèixer el valor d’entrar a fons en una temàtica poc original. L’autor escriu en primera persona i això acosta el text als lectors. Els conflictes no es resolen i s’arrosseguen al llarg d’unes vides que acaben surant en la mediocritat. Els personatges intenten explicar-se i justificar-se però, al capdavall, mostren una gran incapacitat per acceptar de forma positiva la seva situació i els pares manipularan de moltes maneres els fills, fins i tot de forma no volguda. Fins que siguin els fills, la filla sobretot, els qui endeguin una mena d’estrany acte reivindicatiu, en un final que s’intueix després d’uns fets estranys.

Al capdavall, però, el de menys potser és l’argument, La grapa de l’autor és explicar-nos els fets d’una forma personal i ben resolta, considerant la situació i dèries dels personatges. Molts temes, més enllà de la relació de parella, conflueixen a la novel·la: les dificultats per a trencar amb la rutina i començar de nou, els riscos dels trencaments, les víctimes innocents, que segurament perdran la innocència davant de la realitat. La complexitat humana inquieta, de forma inevitable, en moltes ocasions.

A Starnone i, sobretot, a la seva dona, la traductora Anita Raja, se’ls ha atribuït la personalitat d’Elena Ferrante.

Existeix una versió en cinema que es pot trobar a Filmin i que han emès a BTV.

https://www.filmaffinity.com/es/film299205.html