RACONS MÀGICS (I QUE DURIN)

Un dels meus indrets preferits de Barcelona, i de Montjuïc en concret, és el Jardí Botànic Històric. Va ser creat per Pius Font i Quer, un personatge més citat que conegut, segons la meva opinió. Es troba al sector de la Foixarda, en dos clots que corresponen, com tants altres espais de la muntanya, a antigues pedreres.

Al lloc hi podem veure el Mas de l'antic Jardí Botànic, una petita meravella, en un espai en el qual s'acostumen a realitzar activitats infantils. Entre 1986 i 2003 va està tancat per problemes diversos.  Pocs anys abans es va inaugurar el Jardí Botànic de  Barcelona, el 'nou'. 

Compta amb una temperatura molt agradable, en estar enclotat i a l'obaga. Això també ha afavorit el creixement d'espècies de climes més freds. Tot plegat forma part, avui, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 

Barcelona havia tingut alguns jardins botànics en el passat, un fins i tot de finals del segle XVI, a l'Estudi General dels caputxins, a la plaça Reial. A Sant Joan Despí en va crear un amb vocació científica, a finals del segle XVII, Jaume Salvador i Pedrol. 

Amb motiu de l'Exposició de 1929 Montjuïc, en part, es va integrar més a Barcelona. Cambó va encarregar a Forestier el disseny dels jardins que envoltaven l'Exposició. Forestier va comptar com alumne i col·laborador amb Nicolau Rubió i Tudurí. L'any 1940 Antoni de Bolós va fer-se càrrec del Jardí. Malgrat les dificultats de l'època s'hi van cultivar plantes diverses i originals, de flora nord-africana i peninsular. Hi podem veure alguns dels arbres més alts de Barcelona, com ara un freixe de fulla petita, un noguer del Caucas i un camforer. El Jardí ha estat implicat en tasques d'investigació, conservació i, fins i tot en la recuperació d'alguna espècie.

Més enllà de les dades històriques i científiques, que es poden esbrinar per la xarxa, l'indret  és una meravella per al passeig i l'estada tranquil·la. De tota manera els visitants s'han incrementat força a partir de la pandèmia i amb la difusió que se n'ha fet. 

És un molt bon lloc per dibuixar, meditar, retratar, festejar, observar ocells, insectes... Fa molts anys, durant una època en la qual va estar tancat i oblidat, quan jo era molt joveneta, ens hi havíem 'colat' amb alguna companya d'escola i el més rellevant va ser el gran nombre de pinyons que vam recollir, tota una aventura. Durant uns anys, al pantà veí, hi va haver uns cèrvols que anàvem a veure sovint, els diumenges, amb el meu pare. Crec que van anar a parar allà a causa d'unes millores i ampliacions al zoològic.

Quan jo era petita no recordo haver visitat cap Jardí Botànic i en alguns llibres de contes, sobretot recordo els d'Andersen, era aquell un indret habitual que hi sortia i que per a mi tenia ressons mitics. Avui crec que hi ha força interès per conèixer arbres, ocells i elements de la natura, i s'ha fet molta tasca de divulgació sobre el tema, a banda de retolar, en molts casos, els arbres i plantes amb el seu nom. 

Montjuïc ha perdut molts espais i s'ha incrementat, com deia el meu pare, 'el ciment'. Tot i amb això, afortunadament, encara ens podem ensopegar amb joies i meravelles, no sempre tan ben cuidades com caldria. Pel que fa a la difusió, de vegades potser millor que no se'n faci en excés, les massificacions, lligades a l'augment de visites, comporten problemes diversos. De vegades les suposades millores no ho son gaire, com en el cas de la Font del Gat i el seu 'suposadament recuperat' restaurant, tot i que això és una opinió meva i subjectiva.

L'exemplar d'enguany de la revista Zona Sec, del Poble-sec, compta amb una article sobre aquest meravellós espai. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pius_Font_i_Quer

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Salvador_i_Pedrol