Llegeixo al diari que l'estàtua de la mascota olímpica, el Cobi, ha estat oblidada en un parc, i, des de fa un temps, força abandonada. Es troba entre el carrer de Salvador Espriu i l'Avinguda del Litoral. Ho ha denunciat el president de l'associació de veïns de la Vila Olímpica. Potser no cal patir massa, hi ha un projecte per adequar l'espai i arranjar-lo. Això de deixar que les coses es malmetin per, després, rehabilitar-les quan estan fetes un fàstic, és un clàssic nostrat i en podria fer una llarga llista si la memòria em fos prou fidel.
La mascota, ara, ja és un mite del disseny, però, en el seu moment, va desvetllar polèmiques diverses. Fa alguns anys, quan en feia trenta dels Jocs, vaig escriure una entrada al blog recordant els salts de Maragall, quan es va saber la tria de Barcelona. I l'entusiasme de moltes dels meus alumnes d'aleshores que van anar a apuntar-se per fer de voluntaris i que repetien 'Barcelona ha guanyat!!!' A escola, aleshores, hi havia un sector rapatani (per no dir 'anti-català'), que assegurava que seria millor l'Expo de Sevilla. Jo, que soc molt poc olímpica, gairebé havia de defensar el tema, ja que els rapatanis l'identificaven amb la catalanitat barcelonina, què hi farem.
El factòtum de tot plegat va ser el senyor Samaranch que, ara, molts voldrien esborrar del mapa i del nom del Museu Olímpic, en aquests intents estranys de blanquejar el que no toca, per rellevant que hagi estat. Barcelona va millorar amb les obres olímpiques, feia anys que s'havia anat degradant, coincidint, a més a més, amb l'increment de la droga, durant els vuitanta. Vam perdre carrers i racons i coses com el Parc d'Atraccions de Montjuïc però vam recuperar les platges. I va començar l'escalada turística que ha arribat a cotes inquietants. Un dels efectes tràgics va ser el trist accident de la barca del llac de Banyoles, a la qual se li havien fet arranjaments imprudents per poder tenir més públic i fer calaix. Es van amagar indigents i prostitutes barates i es va controlar -i detenir- independentistes suposadament perillosos.
El tema s'ha mitificat, amb el pas del temps. Barcelona va millorar, no diré que no. Molta gent va fer diners i també es va escampar la SIDA. No sé si aquestes coses no tenen certa relació, en tot cas no ho sabem ni ho sabrem mai ben bé del cert. Va baixar molt la natalitat, es van tancar escoles, després va arribar molta gent 'de fora i de més lluny' i la cosa va canviar. El temps passa, recordem, oblidem, i s'esdevenen coses imprevisibles. Muntar saraus, tot i que costa de trobar coses tan rellevants com les Olimpíades, ha estat una constant, no sempre exitosa. Jo es que soc poc esportista i no veig que hi hagi gaire diferència, en aquestes competicions esportives, entre ser el primer, ser el tercer o, tenir un mal dia, i ser el vuité o el desè.
Sempre ens quedara el COBI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada