EVOCACIONS DIVERSES SOBRE SANTA MARTA

En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa». (Lluc, 10,38-42)

Sobre les feines domèstiques, i l'evangeli, demà és Santa Marta, nom de la meva mare i de la meva filla. La meva mare opinava que era aquesta la santa de les tontes, dels escarrassos, encara que la van guardonar com a patrona de l’hosteleria i el sector. No sé si enguany se celebren gaire, els patronatges tradicionals.

Sempre he pensat que el fragment evangèlic no és exacte ni fidedigne, sinó que amaga lectures diverses, crec que Santa Marta devia pensar, en realitat: ‘aquests xerrant i el més calent a l’aigüera’, ‘quina manera de fer volar coloms’ i ‘és ben bé que qui no té feina el gat pentina’... 

Marta feineja i Maria escolta, enmig dels senyors, i encara queda bé. El món se sol dividir sempre entre Martes i Maries, no necessàriament dones, sinó també homes, és clar. Hi ha qui fa la feina, ‘els cansats fan la feina’, i qui es dedica a la vida contemplativa i encara fa currículum. ‘Mentre hi hagi burros n’hi haurà que van a cavall’, deien, també, els grans més grans que jo. Fins i tot, ai, hi ha qui veu a Maria, que s'ha volgut identificar amb la Magdalena, com una feminista avançada, pel fet d'haver aconseguit escaquejar-se de la feina i unir-se al poder -encara que fos un poder espiritual- masculí. En totes les èpoques i en mig de les malvestats més diverses, les Martes han fet bullir l'olla mentre les Maries i els Maries Magdalenes feien política.

He trobat poques imatges de la santa, en aquesta que reprodueixo, -que podeu trobar a llocs com l’estamperia de la catedral-, hi veig un drac que no sé ben bé què hi ve a compondre, imagino que deu tenir l’origen en alguna llegenda antiga. Hi ha una Santa Marta d’Astorga, una de tantes verges a qui els malvats romans van escabetxar.

A la meva mare no li van posar Marta per la santa, ni per tradició familiar, sinó a causa de la protagonista de ‘Abaixeu las armas’, novel·la de la pacifista Berta de Suttner. Un llibre a recuperar, un cant al pacifisme que no semblem poder assolir, malauradament. Tenim una Marta heroica, en la nostra tradició literària, la de Terra Baixa, però, al capdavall, s’ha de refiar d’en Manelic, per tocar el dos.