No hi ha cap definició acceptada universalment per decidir què és una llengua i què no ho és (i és una variant o dialecte). És per això que la taxonomia de les llengües és sovint conflictiva i polèmica. Alguns exemples són: danès i noruec; gallec i portuguès; o fins i tot alguns parlars èuscars (roncalès) que algunes escoles afirmen que no pertanyen al basc...
Ha mort l'escriptor Xuan Bello, del qual parlava breument ahir. Escrivia en asturià, llevat dels textos periodístics, cosa habitual en molts casos. El tema de les llengües és conflictiu i imprecís. Per moltes definicions que puguem trobar no existeix una frontera clara entre allò què és o no és un idioma i variants que s'han etiquetat, sovint sense massa rigor, com a dialectes o formas dialectals (castúo, aragonès...).
La complexitat inquieta. Per altra banda els mitjans de comunicacio van imposant llengües i estàndards i en aquest tema hi ha un munt de suposats experts que tot ho veuen molt clar. Així, a l'estat espanyol se suposa que hi ha tres llengües a més a més del castellà però n'hi ha moltes més, i, per minoritàries que siguin, cada dia es reivindiquen més les diferències. Seria el cas de l'asturià, abans denominat 'bable', un adjectiu que avui es considera pejoratiu, crec.
Deien, fa anys, que un idioma era un dialecte amb un exèrcit al darrera però això és molt relatiu en molts casos, en el present. Es reivindiquen estats no existents per poder imposar una llengua avui minoritària i sovint tot plegat està amarat de prejudicis lligats a la política. Abans també es deia que per 'ser una llengua' aquesta havia de tenir gramàtica, literatura... això, avui, també s'ha demostrat elitista i absurd. Al mon hi ha moltes més llengües del que crèiem, més de sis mil diuen, jo crec que n'hi ha moltes més. Un tema molt controvertit és això de la 'cultura', amb milers de definicions, per cert.
Les llengües majoritàries, encara que hagin estat imposades, acaben per tenir la seva utilitat, en un mon que cada dia està més relacionat. Els problemes no son el número, ni la utilitat actual de les llengües majoritàries, sinó els prejudicis, la prepotència, la barreja d'una eina de comunicació amb la política cultural oportunista i abusiva. És aquest un tema sobre el qual havia escrit en d'altres ocasions i que recuperaré de tant en tant. Lloem la diversitat però ens inquieta i incomoda, què hi farem.
https://lapanxadelbou.blogspot.com/2012/01/sobre-llengues-hi-ha-molta-cosa-escrita.html
3 comentaris:
Un idioma és un dialecte amb un exèrcit al darrere, sembla que estiguis parlant del castellà, que de fet és un dialecte del català.
Això es deia fa anys pero no és ben bé així, com es pot comprovar. Els dialectes no existeixen, de fet
tot plegat llatí degenerat tots plegats, he, he
Publica un comentari a l'entrada