LECTURA, MEMÒRIA, OPINIONS ATZAROSES

Avui, per diferents circumstàncies, m'ha vingut al cap un dels darrers llibres de Simone de Beavoir, 'La cerimònia de l'adéu', sobre el final de la vida de Sartre i d'ella mateixa. Recordo que en el seu moment es va criticar en alguns suplements literaris l'excés d'explicacions sobre les mancances relacionades amb la decadència, en aquest cas, del filòsof.

Sobre aquesta parella he escrit en diferents ocasions, eren personatges que en algun moment vaig idealitzar. Malgrat les ombres d'aquestes figures emblemàtiques no es pot menystenir l'obra i la significació que van tenir en el seu moment. He hagut de consultar la xarxa per recordar el llibre i alguns aspectes de la parella, se m'obliden moltes coses i de sobte en recordo alguna, sense motiu aparent.

He llegit molt al llarg de la vida, i de tot, de forma desordenada i atzarosa. Llegia molt de pressa fins fa poc, em podia polir un llibre de gruix en un dia o dos. No ho tinc com un mèrit sinó com una de les poques virtuts que el destí em va amollar. En general jo crec que no es llegeix gaire, pels nostres verals, però hi deu haver de tot. La memòria, també n'he tingut força, ara ha anat a menys, és una gran ajuda, però ens enganya, és selectiva i estranya.

No tinc la lectura sacralitzada ni de bon tros. Es pot llegir de tot, molta palla. Avui hi ha llibres ben promocionats i d'èxit que no em fan el pes, fins i tot mal escrits, en alguns casos. Quan més llegeixes més semblances, influències, errors i plagis copses a tot arreu. En tot cas la qualitat és un tema subjectiu, en part. Cada dia, en aquests temps, m'ensopego per la xarxa amb famosos i famoses que recomanen llibres, una gran part d'aquests llibres no 'els conec de res', la veritat. Jo em veig incapaç de recomanar res a ningú fent afirmacions qualitatives una mica exagerades.

De tant en tant un llibre, una temàtica, desvetllen la meva curiositat, però m'he equivocat en molts casos, els articles i els comentaris no son mai fiables del tot. Avui i des de fa temps pots parlar de llibres o de qualsevol cosa voltant una mica per internet o consultant aquests xats personalitzats. De tot plegat potser se'n treu més profit si saps de què va el tema però tampoc cal. Fa molts anys llegir era una distracció necessària, n'hi havia molt poques a l'abast, i es va generar una literatura de consum, barata. Molts llibres barats ni es compraven, es 'llogaven', m'imagino que devien estar ben suats, a la llarga.

Les biografies es poden trobar fàcilment, a wikipèdia i a molts llocs. Hi ha casos, uns quants, en els quals temes espinosos s'amaguen mentre que d'altres es pontifiquen. Per exemple, si algú nostrat i mitificat va ser una mica o molt franquista, falangista o feixista, o si el seu pare era un crack del vell règim, això no surt o surt com de passada. Sempre ens han enredat, poc o molt, amb internet i abans i sense 'fake news' ni res semblant.

Tot acaba per ser relatiu, mentida o mitja veritat, segons conve i segons plau al públic. En el camp literari i en tants altres han proliferat els experts, sempre relatius car ni el més savi ho pot saber 'tot'. El pas del temps, de la vida, fa que les coses perdin importància i acceptem els dubtes i les enredades, de vegades ben intencionades, sense verí. No crec pas que 'abans' les coses i la gent fossin millors, així, en general. Ni tan sols som sempre de la mateixa manera.

No sé de què va tot això que acabo d'escriure, perdoneu les divagacions.