Avui, al primer canal, passaven 'Els deu manaments', un clàssic de cinema bíblic. Tot i que no és com abans, la tele ha suprimit uns quans programes. He de dir que m'agrada que encara es respecti una mica la tnedència a amollar-nos alguna pel·lícula de tema religiós. 'Els deu manaments', però, demana pantalla gran,ens conformarem amb la tele convencional.
Aquest tipus de pel·lícula s'acostumava a veure en família i en una sala d'estrena. Al meu pare no li agradava gaire el cinema però en aquests casos 'especials' feia un extra i sovint s'adormia, anava molt cansat i eren pelis llargues. Es feia una mitja part per anar al lavabo o a comprar caramels. El meu pare feia pensar una mica en Charlton Heston,
D'aquest peli em vaig fer la col·lecció de cromos. La joia de la col·lecció eren 'les cares', primers plans dels actors principals. Vam trobar una papereria on venien cromos 'sueltos' i et canviaven els repetits. La gent gran d'aleshores recordava encara la versió muda de 1923 i, per comparació trobaven fins i tot més reeixits els efectes especials de l'antiga.
En general, al cole, trobàvem més atractiu el faraó, Yul Brinner, que no pas Moisés. He de dir que, lamentablement, no se si a la tele havien de fer alguna cosa, però ens han tallat l'epíleg sense manies. La història bíblica la coneixíem bé gràcies a la Història Sagrada preceptiva. La pel·lícula està prou bé, va tenir èxit i va fer calaix.
La còpia que han passat estava en molt bones condicions, semblava feta de cromos grans i acolorits. Comprenc que la gent jove faci broma amb determiinades escenes, el poble jueu oprimit tan aviat venera Moisés com el vol suprimir, fent cas del demagog malvat. Recordo una peli en blanc i negre, d'aquelles on sortia Vincent Price, que era un assassí venjatiu que matava les seves víctimes seguint els fets de les famoses plagues d'Egipte.
Les escenes amb el vedell d'or i la disbauxa del poble alliberat també son un poema. Ja es veu que el tema del sexe provoca orgies pecaminoses. Hi ha moltes anècdotes al volt de la cinta, va costar triar 'les noies' i el Moisés infant era el fill bebé de Heston. De Mille ja era gran, crec que va ser la seva darrera peli. Un bon repartiment, molt evocador.
https://www.rtve.es/television/20260402/10-mandamientos-donde-puedo-cuantos-ver-oscar/17003428.shtml
https://www.vanitatis.elconfidencial.com/estilo/ocio/2026-04-02/los-diez-mandamientos-rodaje-anecdotas-charlton-heston-infarto_3013743/
2 comentaris:
Ben-Hur l'he vist moltes vegades, pero els deu manaments, cap. Per compensar he visto una munió de vegades la Vida de Brian.
Salut.
M'he fixat que feien els deu manaments. De jovenet m'emocionaven molt aquestes pel·lícules. Ara no tant.
Publica un comentari a l'entrada