Portem una bona temporada divagant sobre la pèrdua de l'ús del català. La meva percepció, si comparo l'estat de la qüestió amb el passat, és diferent i força optimista.
Mai m'hauria imaginat, en d'altres temps, que prosperés la immersió, cre¡a que es podia catalanitzar l'escola amb d'altres metodologies. Em trobo amb molta gent de fora que xampurreja prou bé el català. Per altra banda, soc molt liberal amb el tema, no tinc cap mania en escriure, llegir o parlar en castellà.
Crec que quan es te apreci a una llengua s'hauria de tenir apreci per totes.Malauradament no és així, fins i tot les variants dialectals ens son poc conegudes o menystingudes.
Una manera de valorar una llengua és llegint. Molts llibres de consum, que surten per Sant Jordi o es promocionen son mediocres, escrits en un català pobret i sense aspiracions. Bé, val més enciam que gana.
Avui molts llibres surten al mateix temps en català i castellà. No caldria, tothom coneix les dues llengües i la versió oriiginal sempre té un plus. La tele nostrada cada dia parla pitjor, no ho dic tant pel vocabulari com per determinades formes raretes que volen semblar cultes. En castellà també escolto disbarats.
En aquest tema, com en tants altres, caldria no divagar, parlar amb xifres serioses a les mans i deixar la política de banda, malgrat que tot sigui política. Per tal que el català fos més popular caldria parar atenció a les publicacions, als programes infantils... La Bola de Drac i el Súper 3 van fer molta clientela.
A l'escola primària crec que el tema funciona prou bé. Després s'espatlla sovint. Ara ha sortit tot això de posar un poli que vigili, m'agradaria escoltar els equips directius dels instituts que ho han demanat, saber què passa, però tot s'ha limitat a criticar la mesura.
Les llengües no tenen la culpa de res, som els usuaris, que passem més temps dient que tot va molt malament quan podríem estar rellegint Incerta Glòria o Sagarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada