Sales d'espera és el darrer llibre de Neus Canyelles, un llibre amb disset narracions, les quals, si bé hi copsem l'estil dels llibres anteriors tenen una mena de vida pròpia, que fa pensar en autores com Karherine Mansfield. De fet, en un dels relats, Canyelles l'esmenta com inspiradora. Els llibres de Canyelles tenen, segurament, trets autobiogràfics però deixen molt d'espai a la imaginació.
Enmig d'uns fets quotidians, des d'una mirada personal, irònica, sovint pessimista, ens ensopeguem amb persones de l'àmbit familiar, amb un misteriós amic, potser un amor perdut, però no del tot, amb inadaptats, amb gent de capteniment aparentment incomprensible, absurd. El que sembla el fil conductor del relat, o el, tema central, desapareix sota els pensaments, raonaments i dubtes de l'autora, i ens amara el desconcert.
L'estil de l'autora és subtil, beu dels petits detalls, però no defuig temes vitals, la mort hi sura de tan en tant i la maldat, quan sorgeix un cas d'assetjament escolar, enfosqueix la resta. Les sales d'espera son un lloc adient a aquest absurd, generen una pausa per observar, per tal que l'escriptora anoti a la seva llibreta fets i situacions destinats a formar part d'un text futur.
Els pocs diàlegs son diàlegs de sords. El personatge central, entenem que és la mateixa autora, acostuma a amagar els seus pensaments i les seves dèries rere comentaris i opinions de compromís. Encara que en alguna relacio hi ha amabilitat totes les relacions evoquen solitud.
Un tema recurrent és el del mon dels psiquiatres i psicòlegs, els tractaments sense sentit ni resultats positius. Hi ha una mena de joc de miralls però son miralls estrafets. Canyelles es, avui, una escriptora de primer ordre. Al darrera de la seva prosa s'endevina algú que ha llegit molt, al capdavall les influències venen del coneixement lector i avui a la majoria de llibres de nous escriptors hi ha una gran manca de referents. Pot ser que algú que esperi unes narracions més convencionals es neguitegi, enmig d'un univers tan singular, però no quedarà indiferent i,possiblement, anirà a cercar els volums anteriors.
https//www.llegir.cat/2021/04/neus-canyelles-autobiografia-autoritzada-tinc-poques-esperances-i-es-pot-viure-aixi/
https://www.llegir.cat/2021/03/la-novella-de-dickens-neus-canyelles/
https://www.llegir.cat/2021/03/autobiografia-autoritzada-neus-canyelles/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Neus_Canyelles_i_Estap%C3%A9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada