Si ahir ens van passar 'Els deu manaments' avui tocava Ben-Ur. El primer canal l'ha programat a l'hora de la sobretaula i m'ha agradat tornar-la a veure.


Si voltem una mica per la virtualitat cinèfila trobarem un munt de referències i anècdotes sobre la pel·lícula. Molta gent, molts decorats, molts cavalls, venjança, miracles, amor... de tot una mica, vaja.


De nou Charlton Heston acompanyat d'una bonica jueva autèntica que no va fer grans coses després. El guapo Stephen Boyd fent d'antagonista. Expliquen que el director va donar suport a la idea d'una relació -o pretensió-eròtica subliminal. Cosa de la quan es va informar a Boyd però no a Heston que ja apuntava maneres conservadores.


Heston va passar de progressista a conservador, com és sabut, però això no li treu mèrit actoral. Va guanyar un óscar amb aquest paper i Boyd semblaba destinat a l'óscar per a secundaris però li van donar a Hugg Griffit.


Boyd va morir molt jove, abans dels cinquanta
anys.Heston va fer molts papers principals, Tres presidents, tres sants, dos genis i un munt d'herois. Quan no feia d'actor principal robava totes les escenes on sortia. Tota una llarga època del cinema, la seva. Crec que un dels darrers papers de lluïment va ser al Hamlet de Cranach, fent d'actor, precisament.

La història original provenia d'un llibre Lewis Wallace, un senyor molt interessant, per cert.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lewis_Wallace

Tan sols m'han faltat les crispetes.