Richard Linklater és un director original, que fa el cinema que vol fer i el fa al seu ritme. El temps, la conversa, l'observació del capteniment humà, son elements que donen empenta a la seva narració.
A Filmin podem veure la seva pel·lícula sobre la Nouvelle Vague, centrada en la gènesi i procés de la filmació de À bout de souffle (1960), dirigida per Godard. Intenta dir coses noves sobre la pel·lícula, el director i l'època pot semblar, hores d'ara, sobrer, però si ens acostem sense prejudicis a aquest film que parla d'un altre, gaudirem d'unes evocacions tan joganeres com la seva inspiració.
La Nouvelle Vague va intentar renovar el cine, va sorgir a finals dels anys 50 i principis dels seixanta, quan un nombrós grup de cinèfils, la majoria dels quals vinculats als Cahiers du Cinéma va voler passar a la pràctica, pel que feia a intentar coses noves i sorprenents enfront del cinema industrial i comercial que era majoritari.
El cinema comercial anava de baixa, la televisió s'imposava, van sorgir grans estudis i la teconologia aplicada a les grans produccions. Aquells joves francesos van entendre que no feien falta grans pressupostos, amb una càmera, els carrers, actors i actrius i ganes de filmar n'hi havia prou.
Calia reflecctir històries quotidianes, el ser humà real, fer un cinema crític però també experimental, aconseguir una mena de joc que es podia aplicar al llenguatge, al muntatge, al so. I jugar, així mateix, amb la improvisació. Godard va assolir un llloc molt rellevant en aquell moviment.
A la pel·lícula que comento se'l veu inquiet i cobejós de fer un primer llargmetratge, Havia realitzar curts i escrit sobre cinema i veia com amics seus (Truffaut, Chabrol) ja tenien pel·lícules pròpies. En aquesta reconstrucció d'un rodatge i d'una època es reflecteix molt bé la forma de filmar i el rebuig del convencionalisme.
S'evoca un munt de personatges de l'època, més o menys semblants als originals, parant atenció a l'actriu Jean Seberg, a qui Godard explica com ha d'anar tot, cosa que no sempre s'entén. El resultat serà una obra caòtica i irreverent pero original i molt ben acollida en ambients cinèfils.
En el present el cinema torna a viure una mena de crisi, per això resulta interessant mirar cap aquella època i cap aquell cinema. Avui encara resulta més fàcil deixar-se portar per la improvisació, els mòbils permeten moltes llibertats. Aquesta pel·lícula és també una mena de joc espontani, no sempre reeixit, i pot desconcertar qui esperi un documental seriós sobre el tema.
No trec mèrit a A bout de souffle però no és una pel·lícula que m'emocioni. Penso que França sap aprofitar molt be el mèrit de la seva gent i promocionar el que calgui. Tampoc aquesta evocació m'ha acabat de fer el pes però té moments encisadors. La podeu veure a Filmin.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Linklater
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nouvelle_Vague_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_2025)
1 comentari:
Goddard com deia Agnes Varda, era un desgraciat, molt sobrevalorat. À bout de souffle, té alguns moments fins i tot ridiculs, com l'escena final.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada